Posada Guadalupe

“Bona gent” i manipuladors

//Joaquim Torrent

En un altre article argumentàrem com l’únic antídot contra la confusió i l’alienació era promoure la veritable cultura. No se’ns escapa, però, l’extrema dificultat que això comporta, ja que si som realistes hem d’ admetre que el més usual és que la majoria social —“la bona gent”— siga objecte de la manipulació més descarada, per part d’una minoria que a través seu aconsegueix d’imposar i mantindre les “tesis” que els són més favorables.

Parlem de “bona gent” perquè no són conscients de l’abast real del seu seguidisme, el qual es materialitza en donar per fets, o reals, certs raonaments que s’han mantingut inalterables durant molt de temps i que, gràcies a les instigacions d’elements minoritaris poden arribar a generalitzar-se i a perdurar. Gràcies a no tindre malícia i a obrar per sentiments en principi positius, com són la fidelitat primària a l’espai més immediat, el respecte a familiars i gent gran o el sentit del deure i el respecte a les tradicions, aquestes bones persones són camp adobat per a la manipulació, la qual sol ser fàcilment complementada amb tota mena d’estereotips, sovint basats en banalitats i diferències insignificants sense base científica, que són amplificades fins a l’extrem, amb l’ajut de la demagògia. Això es pot comprovar perfectament en la pràctica: només cal accedir a certs grups o pàgines de les xarxes socials per adonar-nos-en, on els impulsors inicials solen ser pocs i es poden comptar amb els dits d’una mà, mentre que els seguidors o adherits posteriors poden arribar, pel cap baix, a uns quants centenars. I si hi entrem detalladament podrem veure com aquesta gran massa d’adherits són gent comuna, “bona gent”, per exemple propietaris de comerços locals, agricultors, mestresses de casa, empleats diversos, etc., a diferència dels promotors que solen tindre una formació més superior, tot i que cal precisar que sovint relacionada amb altres camps que els que habitualment critiquen. Es a dir, no hi trobarem especialistes en filologia catalana o en història medieval, tot i pertànyer a aquest camp molts dels seus comentaris. El seu discurs manca de coherència, de lògica interna i, evidentment, de cientificitat. Això es veu molt clar si ens posem a analitzar especialment els grups que neguen la unitat de la llengua: blaveros, gonelles o xapurriadistes.

Sap greu, sap greu veure tanta bona gent enredada per una minoria d’agitadors que en realitat només fan que dur l’aigua al seu molí particular i que saben prou bé que els seus “arguments” són absolutament anticientífics i no tenen cap fonament, però això els és ben igual, ja que ells en realitat el que volen és que imperen determinats postulats polítics. No cal dir quins, oi? D’aquí que no ens cansem mai de repetir que com més cultura i com més sentit crític millor perquè avance el pensament. De tota manera cal acceptar que tampoc no podem pretendre que tothom tinga un títol universitari, i encara menys especialitzat, per poder rebatre amb fonament de causa tantes mentides interessades com es difonen, d’aquí que des del món científic ens veiem obligats a demanar ajut als professionals honestos dels mitjans de comunicació, tot i sabent, però, les dificultats existents, ja que aquests també estan dominats per determinats poders fàctics, la influència dels quals és molt difícil de trencar; així es configura un cercle viciós mentre el temps va passant i mentides i fabulacions interessades es van difonent impunement i són preses com a certes, amb els conseqüents efectes negatius en tots els ordres.

Potser amb aquest article no s’aconseguisca gran cosa, però si, com a mínim, serveix perquè alguna “bona persona” reflexione i es plantege si en veritat tot allò que tan insistentment li repeteixen és tan cert i inamovible com alguns asseguren ja ens donaríem per satisfets. Seria un primer, i esperançador, pas, com el que feu l’home a la lluna.

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)