José Ignacio Micolau Adell, tècnic cultural i membre del Consell de Llengües
// Artur Quintana
José Ignacio Micolau Adell, conegut com a home de concòrdia, va nàixer a la Torre del Comte, al Matarranya, el 1956 en una família de petits propietaris agrícoles. És llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1981 treballa com a tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís. Com a tal ha donat una gran empenta a la biblioteca i l’arxiu municipals i a moltíssims actes culturals alcanyissans i del Baix Aragó en general. Va ser soci fundador i president del CESBA, i col·labora intensament amb l’Instituto de Estudios Humanísticos, importants entitats culturals, totes dues, d’Alcanyís. És també soci d’ASCUMA i sovint n’ha estat membre de la Junta. Escriu, en castellà i català, majoritàriament de temes d’història baixaragonesos. Una bona part dels seus treballs han estat aplegats al llibre Cuestiones Bajoaragonesas publicat a Alcanyís l’any 2009. Recentment ha estat nomenat membre del Consell de Llengües d’Aragó. Ens trobem al seu despatx de la Biblioteca Municipal un dia…
L’Any Fabra, amb el qual commemorem els 150 anys del naixement d’en Pompeu Fabra i Poch a Gràcia el 23 de febrer del 1868, fa un mes llarg que es va acabar, però raons editorials no ens han permès de fer-ne la cloenda abans.
En Fabra aconseguí d’establir amb tot detall les normes gramaticals de la llengua catalana, tant d’ortografia, com morfologia, sintaxi i lexicologia. Podia haver fomentat el retorn a la llengua medieval i renaixentista, i no ho va fer, o centrar-se en la seua variant barcelonina, i tampoc no ho va fer, sinó que establí una normativa on qualsevol parlant de català s’hi sabés retrobar.
El dissabte 23 de març del 2019 s’ha presentat al Cinema Municipal de Favara del Matarranya el llibre de memòries Records per a la pau d’Un xiquet de la guerra, el favarol José Ramón Bada Panillo, en versió catalana d’en Carles Terès. Poc temps abans se n’havia presentat a Casp l’original castellà.
Aquest Nadal proppassat he assistit, amb companys matarranyencs, a una esplèndida representació del Cant de la Sibil·la precedint la Missa del Gall a la Catedral del Mar de Barcelona plena a vessar. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic de melodia gregoriana que pren origen en textos dels primers anys del cristianisme, on els profetes de l’Antic i del Nou Testament i alguns gentils, entre els quals Virgili i la sibil·la Eritrea, són cridats a declarar l‘arribada del Crist.
Per honorar Emilio Gastón, recentment traspassat, reproduïm el text que li dedicà Artur Quintana en l’entrega del IV Premi Franja, Cultura i Territori a l’exjustícia d’Aragó, i publicat a Temps de Franja n. 109 (setembre-octubre 2011). L’acte de lliurament va tenir lloc el 17 de setembre al Castell de Fraga, i van recollir el guardó la neboda d’Emilio Gascón i el seu amic Francisco Beltrán.
És sabut que entre Aragó i Noruega existeixen forts paral·lelismes històrico-lingüístics. Vaig tractar aquest tema no fa gaires anys a Graus en un col·loqui sobre les llengües de la Ribagorça. Ara hi torno amb més detalls. Tant a Noruega com ací a l’Aragó se n’hi parlen actualment tres, de llengües. Però anem primer a la història.
Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Els Ports
//Artur Quintana
El dia 25 de novembre del 2017 s’ha fet aquesta Trobada a Pena-roja de Tastavins. L’acte ha estat organitzat amb encert i eficàcia per l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Pena-roja i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), i ha comptat amb la col·laboració i suport d’altres entitats.
Del 18 de novembre al 10 de desembre la Comarca del Matarranya celebra les XIV Jornadas Culturales, les IV Jornadas de Patrimonio Cultural i les VIII Mostra de teatre popular ‘Aficiona’t’.
