Temps de Franja

Les llengües d’Aragó. Un intent d’arribar a acords

//Màrio Sasot

Los dies 13, 22 i 29 de novembre va tindre lloc a la seu del Centre Pignatelli de Saragossa un seminari de reflexió i debat titulat “Les llengües d’Aragó. Bases per a arribar a acords”, organitzat pel Seminari d’Estudis i Investigació per la Pau d’aquest Centre amb la col·laboració de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia.

Durant la primera sessió, el director de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín va assenyalar que des de la seua institució s’està treballant en el marc jurídic perquè les llengües pròpies i els seus parlants arriben al grau de dignificació que els pertany; en aquesta línia anuncià que s’està tramitant la modificació de la Llei de Patrimoni, al temps que s’intensifica la col·laboració amb la Universitat de Saragossa a través de la Càtedra Ferràndez d’Heredia i en la implementació de noves tecnologies que ajuden a fomentar l’ús de les llengües, com un diccionari en línia o una plataforma educativa per a l’aragonès.

Fernando Ramallo, professor de la Universitat de Vigo i membre del Comitè d’Experts del Consell d’Europa destacà el luxe que suposa el fet que a l’Aragó convisquen tres llengües, tot i la seua situació de precarietat. Ramallo informà que Comitè Europeu al que pertany sol pot avaluar, vigilar i recomanar als governs mesures d’actuació per a garantir la salvaguarda i desenvolupament de les llengües amenaçades. Valorà positivament les accions dutes a terme últimament a Aragó en política lingüística i animà a assolir la consolidació d’un marc jurídic adequat i l’ensenyament de l’aragonès i el català com a matèria vehicular així com la seua cooficialitat per fer possible la seua pervivència.

A continuació, dos lingüistes de la Universitat de Saragossa, Javier Giralt, que va tractar la situació del català, i Francho Nagore, la de l’aragonès, van abordar aspectes històrics i dialectològics d’aquestes llengües, acompanyats de gràfiques descripcions sincròniques de trets lèxics, sintàctiques i morfològics d’ambdues llengües.

 


Javier Giralt (esquerra) i Francho Nagore (dreta)

 

Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, i Chabier Gimeno, de la de Saragossa, tots dos sociòlegs i membres del Seminari Aragonès de Sociolingüística, exposaren diverses dades obtingudes sobre el cens de les llengües d’Aragó l’any 2011 i, a més, es va presentar una sinopsi comparativa entre els estudis de tipus sociològic confeccionats des de 1994. Tots dos investigadors van insistir en la necessitat d’impedir la ruptura de la transmissió generacional que les pot dur a la desaparició a curt o mig termini.

També van fer èmfasi en la importància de l’ensenyament de les llengües maternes a l’escola i del desenvolupament de polítiques públiques i legislatives adequades per a la conservació d’aquest patrimoni immaterial.

A la segona sessió, després d’un seguit d’emotives intervencions de parlants patrimonials de l’aragonès i del català a l’Aragó, es va mantenir un interessant debat sobre el paper dels mitjans de comunicació aragonesos en la promoció o visualització de les llengües minoritàries, on hi participaren professionals de l’Heraldo, el Periódico i Aragón Televisión. Es va constatar que encara l’aragonès té certa, encara que escassa, cabuda, però no el català. Des del públic es van demanar gestos de complicitat, detalls d’acollida, d’obertura. Es va reclamar que els mitjans públics s’ocupen del tema. Des dels privats es va justificar que les llengües minoritàries i que els medis prioritzen la seua supervivència.

 


José Bada, a l'entrega del I Premi Desideri Lombarte, 
a Pena Roja (Foto: Carles Terès)

 

En la tercera sessió, el jurista Ángel Garcés va classificar les actituds de la població aragonesa davant les llengües en quatre categories: de suport, d’indiferència, de menyspreu o de rebuig (aquest és el cas, sobretot, del català d’Aragó). Va fer un repàs de les diferents lleis, que recullen algunes mesures de protecció lingüística cridant l’atenció sobre el fet que més que les lleis, per descomptat importants, és la societat la que ha d’assumir la defensa de les llengües, fer-les seves i gestionar la seva pervivència. Les normes d’aplicació, les accions que duen a terme les institucions i també les iniciatives en els territoris on les llengües perviuen, són molt importants Els professors de la Universitat de Saragossa, Chaime Marcuello i Antón Eito, van fer un seguit de propostes per a impulsar el diàleg, l’enteniment i la col·laboració en projectes comuns entre els diferents grups que treballen per la defensa de les llengües minoritzades.

 


Conclusions i propostes

En los diferents debats que tingueren lloc al llarg ce les tres sessions es va coincidir en diversos punts que podríem dir “de sentit comú.

S’insistí en que “les llengües són un patrimoni immaterial que cal preservar, i per als parlants d’eixes llengües maternes, l’expressió d’un univers simbòlic lligat a la infantesa, al paisatge, a vivències entranyables que no es poden ni menysprear, ni perdre”.

També es remarcà la necessitat de dignificar les llengües minoritàries i els seus parlants, llengües que precisen d’una mínima normalització i que els seus parlants siguen alfabetitzats en la seua llengua materna. També es considerà la importància de prestigiar aquestes llengües fora del seu àmbit i s’incidí en la responsabilitat dels mitjans de comunicació públics per a aconseguir aquesta dignificació. També es valorà que hi hage un lideratge institucional, que s’impulse un òrgan d’autoritat lingüística, en què els diferents experts es troben i adopten uns acords mínims quant a la denominació de les llengües, grafia, etc.

Així mateix es va demanar que els representants del poble d’Aragó, de tots els partits, es consciencien i admeten la seua responsabilitat en la defensa de les llengües com a part del patrimoni cultural d’Aragó i donen el seu suport a les polítiques positives que els diferents governs porten a termini en aquest tema.

 


Podeu llegir una interessant opinió sobre aquest seminari de Carmen Magallón Portolés, directora del Seminari d’Investigació per la Pau de Saragossa. a la secció Tribuna.

 

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)