Els versos desiderians, el poeta de la Freixneda i la diputada de Valljunquera*

Written by Ramón Mur on 28 d'abril de 2022. Posted in Tribuna

//Ramon Mur

L’Associació Cultural Sucarrats va presentar el passat 23 d’abril a Mont-roig l’Obra poètica completa de Desideri Lombarte (1937-1989) i el darrer llibre de poemes, Aplec, de Juli Micolau, escriptor, preferentment en vers, de la Freixneda. Va presidir la presentació de les obres l’alcaldessa de la localitat, Gloria Blanc, acompanyada per la de Valljunquera i diputada provincial a Terol, Susana Traver. Va actuar com a mantenidor de l’acte cultural Carlos Marzo, en representació de l’entitat organitzadora, l’Associació Sucarrats.

Vaig arribar al saló de plens de l’Ajuntament de Mont-roig amb algun minut de retard perquè vaig haver d’assistir a l’enterrament d’un amic entranyable a la Canyada de Beric. Vaig seure al costat de l’antic alcalde José Guarc qui després em va portar al Centre de Jubilats que presideix la germana del nostre enyorat amic José Antonio Carrégalo, recentment mort. Vaig gaudir molt en el retrobament cultural matarranyenc de Mont-roig. Darrere del públic, al fons del saló, vaig veure l’Octavi Serret que venia exemplars dels dos llibres, perquè Octavi, afortunadament, no deixarà de vendre llibres mentre visqui, encara que oficialment hagi tancat la seva històrica llibreria com a despatx bibliòfil pròpiament dit.

Va ser entranyable i molt bonica la presentació que Carles Terès va llegir, principalment, de l’Obra poètica completa de Desideri Lombarte. En Carles va llegir els folis que li va passar Artur Quintana a qui un esdeveniment familiar va obligar a deixar la Codonyera per viatjar a Alemanya en companyia de na Sigrid, la seua dona. No va ser, per tant, el catedràtic i exbibliotecari de la Universitat de Heidelberg tal com estava anunciat. Però, com sempre, va complir amb el seu compromís i de manera excel·lent a través de Carles Terès.

Després de tants anys, vaig reconèixer l’actual alcaldessa de Mont-roig, Gloria Blanc, que fa temps va exercir com a guia turística al Castell Calatrau d’Alcanyís. Ara que ja només exerceixo el periodisme al meu bloc personal Entre Páginas i poca cosa més, no sé qui és qui a les alcaldies dels pobles del Baix Aragó, a les institucions comarcals, provincials o autonòmiques. Abans, per pura deformació professional, em coneixia les ‘alineacions’ de tots els partits polítics com si els seus components fossin estrelles del futbol. Ara no és així. I no sé qui és l’alcalde o l’alcaldessa d’aquest poble o d’aquell altre. Estic jubilat i ho he d’acceptar, què hi farem. El cas és que el dissabte 23 d’abril d’aquest 2022 vaig topar a Mont-roig amb una jove de Valljunquera que em van dir que era alcaldessa del seu poble i diputada provincial a Terol. Es diu, ara ja n’he pres nota, Susana Traver i és socialista. Doncs què volen que els digui? La Susana em va alegrar el dia. Va intervenir en diverses ocasions a l’acte cultural i sempre en català de la nostra terra, dels nostres pobles, el de Valljunquera. No la vaig sentir a parlar en castellà en cap moment. Doncs, insisteixo, a mi em va alegrar aquell migdia del 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, patró d’Aragó.

I com que a la meua edat es perden tantes coses, sense cap vergonya —potser amb una mica de cara dura— vaig demanar a la diputada provincial de Valljunquera a Terol que proposi a l’Instituto de Estudios Turolenses/IET, organisme que ella representava aquell matí a Mont-roig, que la traducció de la meua novel·la Sadurija (1990) al català, obra precisament d’en Juli Micolau, es pugui publicar a la col·lecció ‘Lo trinquet’ de l’IET el proper any 2023, amb ocasió del centenari de la mort de Juan Pío Membrado Ejerique (1851-1923), protagonista molt principal de la novel·la.

Juli Micolau va llegir poemes del seu llibre i també, com Terès, de l’obra poètica lombartiana. De la primera part de la seva obra, titulada ‘Impuls de veus breus’, en destaco (pàgina 17):

Aigua cristal·lina
per beure
amb els ulls.

I d’en Desideri, en vull transcriure aquí un poema que no es va llegir a Mont-roig però que jo tinc emmarcat davant dels meus ulls, al meu escriptori de Bellmunt, i que ocupa la pàgina 694 del volum:

Olor de terra banyada
Solc de terra ben llaurada
d’aigua del cel amarada.
Terra meua costeruda
Olor de terra sagrada.