Mont-roig s’omple de poesia el dia de Sant Jordi

//Redacció

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) va celebrar el Dia Internacional del Llibre i Dia d’Aragó a Mont-roig amb poesia en català: la presentació dels llibres Obra poètica completa de Desideri Lombarte i Aplec, de Juli Micolau. L’acte, que inicia el programa d’activitats que l’entitat cultural de la Diputació de Terol (DPT) ha organitzat entre els mesos d’abril a juliol amb l’objectiu de fomentar la lectura a la província, es va iniciar amb la presentació del membre de l’A. C. Sucarrats i coordinador de la revista Plana Rasa, Carlos Marzo, que a més d’agrair a l’IET i al nombrós públic —que va rebotir el Saló de Plens de l’ajuntament mont-rogí—, va fer una semblança dels autors i les obres que es presentaven.

Tot seguit l’alcaldessa de Mont-roig, Gloria Blanc, va dir unes paraules de benvinguda en nom de la vila que presideix. A continuació, la diputada provincial i alcaldessa de Valljunquera Susana Traver, va destacar «la voluntat vertebradora» d’aquestes activitats i l’esforç que s’està realitzant per la literatura en català. El seu parlament va ser una reivindicació d’eixe patrimoni tan ric que és la llengua catalana parlada per uns quants milers d’habitants de la província. Estes paraules, tan valentes en els temps que corren, van merèixer l’aplaudiment calorós dels assistents, provinents de diverses viles matarranyenques i del Baix Aragó.

L’obra recopilatòria dels poemes de Desideri Lombarte, natural de Pena-roja, és la primera de la col·lecció Biblioteca Turolense, amb la qual l’IET vol posar a l’abast del públic les obres fonamentals dels autors terolencs, i ja s’ha presentat a Saragossa, Terol, Pena-roja, Barcelona, València, Castelló de la Plana Tarragona i Tortosa. A l’acte, celebrat a l’Ajuntament de Mont-roig, hi ha estat present el dissenyador de la col·lecció i un dels coordinadors de l’obra Carles Terès.

Aplec, el cinquè poemari de Juli Micolau, nascut a la Freixneda, s’ha presentat per primera vegada a Mont-roig. És el setè volum de la col·lecció Lo Trinquet de l’IET, composta per obres poètiques, teatrals i novel·lístiques d’escriptors terolencs o vinculats a la província de Terol.

«És poesia en català perquè creiem que la poesia és una reivindicació i cadascú ha de fer-la en la llengua en què construeix. Aquesta és una llengua molt important dins la nostra província i volem reivindicar-la des de l’IET», va dir Susana Traver en destacar l’enorme potencial de les dues publicacions i l’obligació de fer forat a totes les veus de la província.

L’Obra poètica completa de Desideri Lombarte ha anat a cura d’Hèctor Moret, Artur Quintana i Carles Terès, que descriuen el pena-rogí com «un escriptor aragonès de llengua catalana —o si es vol, un escriptor català nascut a l’Aragó— que intenta dur a terme una obra de gran ambició literària —malgrat no comptar amb tradició ni en castellà ni en català, digna d’aquest nom en la seua terra d’origen— centrada, d’una manera o d’una altra, en l’evocació emocionada, a través de la història col·lectiva i personal, del paisatge i el passat dels indrets on havia nascut, nodrit e fet aquest escriptor, i de les persones que els habitaren o habiten».

Per la seva banda, Juli Micolau, que cultiva la terra a més de les lletres, ha presentat per primera vegada Aplec, que recull més de vuitanta poemes compostos al llarg dels darrers vuit anys. Segons ha explicat l’autor, l’extensió dels poemes marca la divisió del llibre a dues parts molt diferenciades. La primera, ‘Impuls de veus breus’, reuneix quaranta-vuit micropoemes, «molt breus, una mena de haikus japonesos», mentre que la segona, ‘Nèctar diví’, agrupa trenta-quatre poemes més extensos.

L’autor ha compartit amb el públic la profunda dedicació a cada composició. «Pot semblar senzill, però es necessiten moltes hores de feina, no s’escriu en un dia, ni en una nit, pots estar fins i tot mesos donant-hi voltes, afegint o traient, fins a veure’l perfecte», ha detallat.

Durant la presentació, el poeta ha recitat diversos dels seus micropoemes i tres dels seus poemes extensos, concretament Perfils, Una plaça plàcida i In statu nascendi. A més, ha volgut cedir part del protagonisme a la figura i obra de Desideri Lombarte recitant Joc de paraules i Tots els colors. Micolau considera el poeta pena-rogí el seu mestre: «No hi ha un escriptor matarranyenc que no estigui influenciat positivament per Desideri Lombarte, no només en literatura, sinó també en investigació, novel·la o dramatúrgia», ha dit abans d’afegir que «amb ell hi ha un abans i un després a la defensa de la llengua catalana a Aragó».

Entremig dels parlaments, els assistents van poder gaudir de diverses peces interpretades a la flauta travessera per Maria Morera Ballester, filla de l’enyorada activista i professora Maria Teresa Ballester Bielsa. Cadascuna de les interpretacions va ser entusiàsticament aplaudides pel públic, no en va na Maria és una instrumentista que excel·leix en el seu ofici.

Reproduïm a continuació un dels poemes d’en Desideri Lombarte que es van llegir:

Natres

Que som, que si no som.
Que de la part d’aquí,
que de la d’allà.
Mos volen per a amics?
Qué mos volen donar?
Mos volen ajudar?

Com volen que parlem?
Que parlem com vullguem,
an ells los és igual.
I que no mos moguem,
que no mos cal pensar,
pensar ja pensen ells.

Lo d’escriure i llegir
més val dixar-ho estar.
Que no mos cal patir
que ja mos ho diran.
I si no diuen res
que anem tirant igual.

Que això que aquí parlem
si no ix d’aquí més val.
I si eixim, quan ixquem,
ja parlarem com cal.
Llegirem i escriurem
que mo n’ensenyaran.
I que els nostres drapets
que natres mo’ls llavem,
que no els cal ensenyar.

Vivim aquí a on vivim,
parlem lo que parlem,
i que no hi ha remei,
relíquies del passat,
que si no hi pensem massa
ho anirem oblidant.
Que són coses antigues
que ja aniran passant.
I que arribarà dia.
d’aquí a quatre-cents anys
que això que ara parlem
ja estarà superat.

I diran los més vells
que parlaven abans
una llengua molt vella,
de fa més de mil anys.
Que no es podie escriure,
només per a parlar.
Que no es podie escriure,
que ho tenien vedat
i si algú l’escrivia
estave mal mirat.

(1983, publicat originalment a Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort, 1987)