Fullejant la revista n. 142, percebo que es magnifica la llengua, no sé si per l’amor d’aquesta, o si s’amaga alguna altra intenció.
A la carta dels lectors, un senyor de Vinaròs apunta l’error de determinat topònim. Potser opina o pensa que la facultat d’escriure el substantiu del seu poble, amb el criteri que estimen oportú, no pertany als seus habitants?
la normalització lingüística mateixa ha desdenyat paraules, per considerar-les localistes o dialectals, com recullen els textos “Volum XI, estudis de dialectologia catalana” d’Edicions Palestra –Fondarella 2007— dedicat a la comarca del Baix Cinca, o “Lèxic esmorteït de la parla de Fraga” de Josep Galan Castañ i Maribel Galán, editat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. I.E.A.
Que es conegui la llengua no és sinònim de territori, societat o educació. La llengua és un instrument, un vehicle de comunicació que ens permet l’entesa.
Si us plau, no l’enterboleixin.
Quimeta Florenza, Fraga
Els comentaris estan tancats.