Missa funeral en honor del compositor José Peris
En efecte, segons la necrològica de l’anterior Temps de Franja digital, les cendres de José Peris Lacasa descansen a Maella, la seua vila natal, a on lo dia 1 de maig se va celebrar una missa funeral en memòria seua. Segons corresponia, va ser solemne, recorreguda per la interpretació de sis composicions seues –i dos minuets de Bach— a l’orgue amb acompanyament d’un quartet de corda, un violí solista, piano i la soprano saragossana María de Félix. L’Ajuntament en va editar el programa amb una nota biogràfica davant i la partitura del seu Himno a Maella, que va tancar l’acte: “Maella de noble estirpe, Maella de nuestra infancia”, lletra del seu cosí Pablo Arbona, se repetís a la tornada. Sens dubte, la pàtria d’un home és la seua infància, perquè Peris, tot i que va marxar de la vila molt jove per tal de fer carrera musical, ja gran se va fer construir una casa ajuntant la seua natal, xicoteta, davall de l’arc de la torre, amb les dues contigües que va comprar, i no només venia des de Madrid de tant en tant, sinó que va dur actuacions musicals excepcionals a la mateixa parròquia de Sant Esteve que el va acomiadar. Tenia fama de mal caràcter i parlava sempre en castellà, però en algun raconet del seu subconscient devia de quedar la llengua materna; ben significativament la va recuperar a la nana tradicional “Ai noneta”, que també va sonar pel seu adéu.
María Dolores Gimeno. Maella
Tags: Cartes dels lectors, Opinió
Trackback from your site.
