Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Follar nius*

// Esteve Betrià

Per a bona part del sector masculí de la meua generació rural —i, encara més, en infinitat de generacions pretèrites—, una de les activitats predilectes dels adolescents d’aquells temps (anys seixanta del segle passat) consistia —així que entrava la primavera—, en ‘anar a follar nius’ de moixons (verderols, gafarrons i, especialment, cardalines; mai aurinetes, perquè resulta impossible nodrir en captivitat els ocells insectívors) per a criar-los engabiats i alimentar-los a casa amb una massa massegada de pa i aumetlles i, si sobrevivien al procés de criança, gaudir dels seus cants cautius). És a dir, d’acord amb el DCVB, ‘follar nius’ és “Treure els ocellons o els ous del niu”. Encara cal afegir que també aquest extens recull lexicogràfic recull que a l’Empordà el verb —la forma— ‘follar’ té el significat de “Trepitjar el raïm per fer-ne vi”.
Tal i com documenta aquesta magnifica obra lexicogràfica, ‘follar nius’ era una activitat vigent a Mallorca i en poblacions properes al Poble com ara Massalcoreig, Lleida, Tamarit, Gandesa… Tot sembla indicar que a l’inici del segle XXI l’activitat d’espoliar nius de moixons (‘follar’ o ‘afollar’) s’ha extingit (o gairebé) substituïda per activitats menys agressives per a la natura. Els més recents diccionaris normatius de la llengua —com ara el DIEC— ja no recullen el significat occidental —i balear— del verb ‘follar’ (però sí el significat de l’accepció empordanesa). Així, en primer lloc hi trobem una definició genèrica de ‘Prémer, aixafar, trepitjant. Van portar les tines per follar el raïm. Avui farem la verema i demà follarem’.
En canvi, també hi recullen un nou significat —qualificat de vulgarisme— del verb ‘follar’, ara definit en una segona accepció ‘fer l’acte sexual’, un significat indubtablement d’origen castellà i que en l’actualitat sembla que s’estén de manera aclaridora entre la comunitat catalanoparlant i que, alhora, arracona formes ben genuïnes i tradicionals com ara ‘cardar’, o el nostrat —si més en el català nord-occidental— ‘catxar’. Així es podria entendre millor com a promesa il·lusionant la frase que exemplificava la primera accepció que trobem en primer lloc al DIEC: Avui farem la verema i demà follarem. Tant de bo, afegixco, amb un signe d’exclamació final!
No hi ha dubte que de mica en mica el lèxic popular genuïnament català al voltant del sexe —com hem intentat fer veure a partir del verb ‘follar’— està essent substituït per formes lèxiques d’origen castellà, com ara ‘polla’, una forma a la qual caldrà dedicar en un altre moment d’aquesta secció de la nostra revista un comentari de filologia recreativa semblant al que ara tanquem.

 


*Publicat a Temps de Franja n.144, gener 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: