Columnes
Premsa local i comarcal a Ares
// carles teres
// Carles Terès Com ja va sent habitual, a mitjans de primavera vam fer cap a la Fira del Llibre d’Ares del Maestrat. A Ares paga la pena pujar-hi, no cal cap excusa. Ajocat a la solana de la Mola (1.323 m), des dels seus bellíssims carrers s’albira el món. Muntanyes, valls i barrancs que
LLEGIR-NE MÉS
Paisatge
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac El paisatge és, en principi, “l’aspecte o vista d’un paratge natural”; com a mínim, això és el que en diu el diccionari. Com el castellà paisaje, l’italià paesaggio i totes les altres formes similars de les llengües romàniques ve amb tota seguretat del francès paysage, derivat de pays. Una paraula que tant
LLEGIR-NE MÉS
100 Viles i Gents 100
// Natxo Sorolla
// Natxo Sorolla Sí senyors, este és lo Viles i gents que fa 100 al meu currículum, des del 2005 que m’ho va proposar Carrégalo. Inicialment li vaig dir que no m’hi vea capaç, però uns mesos més tard li vaig dir que sí. I em responie “me n’alegro molt de la decissió que em
LLEGIR-NE MÉS
Torna el LAPAO*
// Artur Quintana
//Artur Quintana Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO.
LLEGIR-NE MÉS
Mira el muixonet
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Quan era petit i bevent aigua m’escanava sempre hi havia algú al meu costat que em feia eixecar lo cap amb l’excusa de mirar un suposat muixonet que, francament, no vaig saber trobar mai, per més que ficava interès a veure’l.
LLEGIR-NE MÉS
Cap de bou
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Joan Coromines en el seu breu i ben conegut text divulgatiu El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954) escrivia que “El català és una llengua romànica, resultant de l’evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans.
LLEGIR-NE MÉS
Pos é veritat!
// Patrici Barquín
//Patrici Barquín Lo primer camí que vaig sentir la paraula postveritat he de dir que no estava molt atent a la matraca que, com una lletania de rosari, sonava a la ràdio, mentres jo anava fent altres coses, així que, només la paraula, totalment descontextualitzada, rebotava dintre de la meua cavitat cranial,
LLEGIR-NE MÉS
Quan la llengua de la mare és massa petita
// Francesc Ricart
// Francesc Ricart Som recurrents, tothom ho som. I tendenciosos, si voleu, i jo més. Em faig aquestes prèvies per parlar (-me) de la llengua materna, un tema recurrent per a Temps de Franja quan se n’escau el dia,
LLEGIR-NE MÉS