Torna el LAPAO*

//Artur Quintana

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirinenques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar […] preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu ‘aragonès’, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu ‘català’, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó ‘ribagorçà’. Convindreu que ‘aragonès’ i ‘ribagorçà’ són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: ‘aragonès’ és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, ‘ribagorçà’ segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix —s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català—, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem ‘borjano’ i per a l’aragonès ‘ansotano’. El terme ‘ribagorçano’ per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.

*Publicat a Diario de Teruel, columna “lo Cresol”, dissabte 4 de febrer del 2017