Temps de Franja

Porra

//Ramon Sistac

Totes tres paraules estan relacionades etimològicament: porra, porro i porró, juntament amb alguns derivats com porrassa, porrell, porrina o porradell (en general noms de plantes). Pareix que tot plegat ve del llatí PŎRRUM, ‘all porro’, per bé que Coromines, obsessionat sempre a trobar l’origen llunyà de les paraules, no hi està d’acord en el cas de porra (i realment fa pensar que es pronuncie pertot amb o tancada, i que en castellà siga porra i no pas *puerra). Ara bé; des del punt de vista semàntic, no hi ha color. Malgrat el problema evolutiu de les vocals, se’m fa una obvietat que la porra té forma d’all porro. I que el porró —que a muntanya se’n diu també porro— també hi està relacionat, qui sap si per la forma allargada dels brocs. El porro ‘cigarret d’herbes estupefaents’ és la mateixa història, i possiblement ha passat al castellà des del català, encara que caldria comprovar-ho documentalment. I, parlant de porros (els alls), no em puc resistir de fer esment d’una magnífica sopa basca: la porrusalda, una escudella rural d’aquelles de reviscolar un mort, força més contundent que la seua parenta fina, la vichyssoise snob i amanerada.

La porra és, bàsicament, un bastó més o menys llarg que s’utilitza com a arma ofensiva. Vaja, una cosa així com els totxets que fem servir al ball de bastons de Camporrells. També pot ser el dit gros en alguns jocs infantils i fins i tot una cosa molesta; d’ací segurament l’expressió “enviar (algú) a la porra”. És clar, però, que el primer ús és el més conegut. Un sinònim en podria ser clava, i fins i tot maça. La imatge més “porrera” de totes, tanmateix, és la de l’as de bastos, barrons o garrots de la baralla espanyola. Ara, més que l’as, a mi sempre m’ha impressionat la del rei del mateix coll. Confesso la meua simpatia incondicional pel de copes, simpàtic i fatxenda, en contrast amb el de barrons, que té un posat sever i un gest amenaçant, almenys en els naips fabricats pel prestigiós Heraclio Fournier (Vitòria).

I, ja que parlem de baralles espanyoles i de reis, em caldrà dir que el Borbó anterior em recordava una mica el rei de copes, autoritari i dropet, però campechano. L’actual, en canvi, és la viva imatge del de barrons: mirada freda, rígida, com de llegir la cartilla; gairebé de Schwarzenegger en Terminator. Els que, com jo, fa quaranta anys us cagàveu a les calces esperant el ball de bastons, i us vau haver de tornar a cagar —o no, però motius no us en faltaven— a les ciutats i viles de Catalunya un diumenge gris (molt gris) d’octubre, coincidireu amb mi a recordar aquell vell proverbi xinès que diu “porra grossa, cervell esquifit”. En solidaritat amb totes les víctimes de la repressió.

El rei de barrons d'Heraclio Fournier (arxiu)
Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

  • Porra » Temps de Franja - La Franja

    |

    […] Totes tres paraules estan relacionades etimològicament: porra, porro i porró, juntament amb alguns derivats com porrassa, porrell, porrina o porradell (en general noms de plantes). Pareix que tot plegat ve del llatí PŎRRUM, ‘all porro’, per bé que Coromines, obsessionat sempre a trobar l’origen llunyà de les paraules, no hi està d’acord en el cas de porra (i realment fa pensar que es pronuncie pertot amb o tancada, i que en castellà siga porra i no pas *puerra). Ara bé; des del punt de vista semàntic, no hi ha color. Malgrat el problema evolutiu de les vocals, se’m fa una obvietat que la porra té forma d’all porro. I que el porró —que a muntanya se’n diu també porro— també hi està relacionat, qui sap si per la forma allargada dels brocs. El porro ‘cigarret d’herbes estupefaents’ és la mateixa història, i possiblement ha passat al castellà des del català, encara que caldria comprovar-ho documentalment. I, parlant de porros (els alls), no em puc resistir de fer esment d’una magnífica sopa basca: la porrusalda, una escudella rural d’aquelles de reviscolar un mort, força més contundent que la seua parenta fina, la vichyssoise snob i amanerada. Continuar llegint… Porra » Temps de Franja […]

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)