Arxiu d'Autor

Presentació de ‘El legado de las sombras’ a Benavarri

Escrit per Enric Marquès al 21 de novembre de 2019. Publicat a Ribagorça

// Enric Marquès

El legado de las sombras, es el titol de la novel·la de l’autor Benavarrinc Fernando Visa Palacín. Ambientat a Benavarri, Tamarit de Llitera (on viu actualment) i amb algun viatge fora d’estes fronteres locals i comarcals,

llegir més 3 Comentaris

XXXII Cros de Benavarri

Escrit per Enric Marquès al 20 de novembre de 2019. Publicat a Ribagorça

// Enric Marquès

El passat diumenge 10 de novembre —i amb este any ja són 32 edicions—, es va celebrar al circuit de Boca la Roca de Benavarri, una nova edició del Cros, amb bon sol però amb temperatures baixes i coincidint amb eleccions generals. Tot i això, no va restar participants.

llegir més Sense Comentaris

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Carles Montañès, Elvira d’Hidalgo, la Torre del Comte…*

// Joaquim Montclús i Esteban

Darrerament, he publicat la biografia de l’enginyer Carles Montañès sota el títol, “Qui va ser realment Carles Emili Montañès?”. El llibre ha estat publicat per l’editorial Galerada de Barcelona i amb el segell de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest gran personatge, malgrat que va nàixer a Barcelona, sempre es va sentir fill de Massalió d’on era originaria la seva família paterna.

Carles Emili Montañès i Criquillion (Barcelona 1877 – Madrid 1974) fou un enginyer industrial, d’un gran dinamisme, que impulsà grans projectes i sabé moure’s bé en els ambients polítics i empresarials. Creà l’antecedent de la línia del Vallès dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Convencé a l’enginyer nord-americà Frederik S. Pearson perquè aconseguís el capital necessari i creés la companyia Barcelona Traction, Light and Power (“la Canadenca”), que fou decisiva per a l’ús de l’electricitat en la indústria catalana. Després de la mort prematura del Dr. Pearson, s’abocà a la política com a diputat del districte de Vall-de-roures (1916 – 1923) i assolí inversions en infraestructures per a la comarca del Matarranya.

llegir-ne més

Columnes

Tercera classe, tercer món*

// Luismi Agud Sorli

Imaginem, per un segon, que lo món és un tren. La quantitat de persones que hi caben dependrà de la comoditat dels passatgers. Si tots viatgen amples i còmodes, a un vagó per persona, prompte estarà ple. Però si, pel contrari, fiquem a tot lo món apinyat, a cinquanta persones per vagó, hi cabrà moltíssima més gent.

Los europeus som molt còmodes, i volem viatjar a primera classe, lo qual implique que els altres habitants del món no tenen més remei que apinyar-se a la tercera; quasi sense comoditats i observant com natres mos recolzem a la nostra posició privilegiada.

llegir-ne més

Cultura

Presentació del llibre ‘Descregut’ de l’Àngel Villalba a Barcelona

// Carles Sancho Meix

Tal com ja vam anunciar a la nostra revista Temps de Franja, divendres 24 a la tarda es va presentar a Federació de Cases Regionals i Culturals de Catalunya, al carrer Comte Borrell 26-28 de Barcelona, el llibre de l’amic Àngel Villalba titulat Descregut. La convocatòria anava a càrrec del Centre Aragonès de Barcelona del carrer Joaquín Costa 86 que actualment està tancat i pendent d’obres de remodelació. La presentació a la Federació coincidia amb una altra en dia i hora que es feia d’un volum en aragonès a la Universitat de Barcelona, Lo infinito en un chunco una obra de l’escriptora Irene Vallejo traduïda a l’aragonès per Chusé Raúl Usón. La convocatòria havia estat programada per l’Asoziazión Cultural de Charradors O Corrinche i del Centre Aragonès de Barcelona.

llegir-ne més

Opinió

La figuereta

// Josefina Motis

Una bona cosa que ens ha pogut passar és haver crescut al camp. Les herbes eren fantàstiques, tenien vida les flors silvestres. Els arbres servien per jugar a casetes o palaus amb les amiguetes. Si una branca ens esgarrava el vestits vell que portàvem, fèiem una combinació del penjoll amb les calces i ens sentíem princeses. Així desenvolupàvem la imaginació i la creativitat, encara que el joc fos, en part, representació de la realitat. L’adaptabilitat, la imaginació i la improvisació sempre ens han acompanyat.

llegir-ne més

El repte de les renovables*

// José Miguel Gràcia

És un tema ben actual l’obligada substitució de les energies fòssils per les renovables, tot i que, la polèmica que l’acompanya no es deriva d’aquest necessari i innegable canvi, si no del quan i el com. Matisaria més, sobre el quan gairebé tothom està d’acord en la necessitat de fer-ho en un termini més curt que llarg, encara que alguns no ho esmentin massa o s’arrecerin en les dificultats. Ara bé amb relació al com, les opinions i manifestacions públiques conformen un ventall extens i diferent que inclou raons estratègiques, polítiques, mediambientals, etc.
Hi podem trobar els qui en volen de renovables, però lluny del seu poble o comarca. “Renovables, sí, però no així”, diuen. Doncs bé, on s’haurien de situar? Això ho deixen per als tècnics, governs o autoritats diverses. Hi ha qui reivindica l’autogestió dels ajuntaments, autoritats comarcals o nacionals. Com es fa això? D’on sortiran els fons per dur a terme un volum tan gran d’inversions? Ho sabran fer bé? No són pocs els ajuntaments que demanen a les empreses o grups econòmics, futurs propietaris de les plantes eòliques o fotovoltaiques, substancioses taxes en concepte de IBI o altres impostos. Està bé que procurin ingressos extres per als municipis, tot i que, tinc els meus dubtes si aquests fons extres recaptats no aniran a parar a despeses corrents i no a plans d’inversions que garanteixin el futur del poble. També em crida l’atenció que no he escoltat cap demanda envers l’obligació d’abastir l’energia elèctrica necessària, en primer lloc, al poble o regió on s’ubiquin les fonts. Crec que seria la demanda més important per al seu desenvolupament econòmic amb la utilització d’una energia barata i totalment renovable. L’autosuficiència en la energia serà un dels béns més preuats en un futur no massa llunyà.

llegir-ne més

Territoris