En la mort d’en Jordi Moner i Sinyol
// Artur Quintana i Font
Obituari. Us parlaré sobretot del Jordi ribagorçà com correspon a aquesta rúbrica. Havia nascut el 1933 al Prat de Llobregat i ha mort al 5 de desembre passat a l’Hospital Comarcal de Sant Celoni. Des del 2003 vivia a Llinars del Vallès on s’havia refugiat fugint dels atemptats de la ultradreta, amb bomba inclosa, a la seua casa de Sant Boi de Llobregat. Havia estudiat Dret a Barcelona i Filologia Romànica a Friburg, Marburg i Heidelberg. Marxista, fou un dels fundadors del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) on desenvolupà gran activitat política i ideològica a través, especialment, de nombrosos articles a la revista Lluita —per a més detalls vegeu l’entrevista a Temps de Franja 137 d’abril de 2018. El seu marc nacional eren els Països Catalans. El 1993 vingué per primera vegada a la Ribagorça, a Castigaleu, per a conèixer-hi els parents de la seua muller, na Núria Codina i Capdevila. Aviat hi compraren casa i hi van passar llargues temporades estiuenques de tres a quatre mesos, fins al 2010, quan per motius de salut, tant de na Núria com d’en Jordi, hagueren de renunciar-hi. Durant aqueixs disset anys d’intensa convivència amb ribagorçans en Jordi replegà molts materials del català de Castigaleu, tant de llengua com de literatura popular, ço que li permeté de publicar l’any 2008 la primera descripció del català d’una localitat ribagorçana La llengua de Castigaleu (Ribagorça) on en descriu molt acuradament la fonètica i fonologia, la morfosintaxi i un recull lèxic de 7.000 mots, amb molta atenció a la variació i mirant d’explicar-n’hi la motivació i les graduacions en l’ús, arrodonit el tot amb 26 textos de literatura oral. El llibre és també una gramàtica comparada del català estàndard i del ribagorçà, i això el fa especialment útil per a l’ensenyament de la llengua al país. Un any després en Jordi va publicar Costumari i literatura popular de Castigaleu dins del llibre col·lectiu Llengües i fets, actituds i franges que conté quasi una setantena de textos de literatura oral, de molts diversos gèneres, i així, amb la trentena de La llengua de Castigaleu en fa sumar poc més de cent el total d’exemples procedents d’aqueixa vila. No parà en l’activitat recol·lectora i el 2009 va escriure un recull de quaranta narracions Entre la llegenda i la història. Contes de la Ribagorça* que féu a mans del Centre d’Estudis Ribagorçans, on s’havia publicat La llengua de Castigaleu l’any anterior, com ja sabeu. El CERIB fins ara no ha fet cap pas per publicar el recull d’en Moners. I és porca miseria perquè es tracta d’un recull de gran valor literari, on en Jordi, a la manera de n’Enric Valor, a partir de materials orals breus, i a estones prou magristois, en fa unes esplèndides recreacions, usant l’estàndard en fonètica i morfosintaxi, però lèxic i fraseologia molt sovint ribagorçans quan parla l’autor omniscient, mentre que en el discurs directe només s’hi sent el català ribagorçà, vegeu-ne una mostra ací. Vivim en temps de penúria, però si el CERIB no es veu amb cor de publicar tot sol aquest inèdit, be caldrà que tots hi posem el coll –que la cosa s’ho val. No tenim res de semblant a la Ribagorça. I encara ens queda un altre text castigalenc d’en Jordi, publicat aquest sí –no patiu. Es tracta de Nueba edizión de a Pastorada de Castigaleu, sí, així en bon aragonès, publicada el 2015 des del refugi de Llinars. En Jordi havia observat que en una primera edició el 1997 d’aquesta pastorada es declarava que era escrita meitat en castellà i en aragonès, i això era la prova que 300 anys abans, data conjecturada de redacció, a Castigaleu es parlava aragonès, més tard substituit pel català actual de la vila. En Jordi ha pogut comprovar que aquestes declaracions del primer editor de la Pastorada són fruit del seu afany panaragonesista i no s’ajusten a realitat. A Castigaleu mai no hi ha hagut cap canvi de llengua des que el català hi vingué amb la romanització. Si en teniu ocasió, llegiu aquest darrer article d’en Moners i ho entendreu.
Jordi Moners, a la dreta, en una enquesta a Serradui. / Francesc Teixidó
*En podeu llegir una de les narracions a l’Styli locus n. 20 que acompanya el Temps de Franja n. 144. Vegeu el PDF aquí.
Tags: Personatges
Trackback des del seu lloc.
