En la mort de Jordi Estruga i Estruga

// Hèctor Moret

Obituari. El dimecres 8 d’abril va morir a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima del coronavirus Covid-19. Nascut el 1934 a Barcelona, al barri de Gràcia —una exvila plena llavors de mequinensans, com ara els seus pares. En esclatar la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 retornaren a Gràcia on, en la dècada de 1940 i en els primers anys de la de 1950, va continuar formant-se i hi va estudiar el peritatge i el professorat mercantil. Amb catorze anys ja feia classes de matemàtiques als pàrvuls i als quinze anys va entrar a treballar en una empresa gràfica, on va començar a aprendre a estimar el món de l’edició i del llibre. D’allà va passar al Banc de Santander, primer com a administratiu i una mica més tard com a apoderat. El 1960, amb vint-i-cinc anys, va començar a treballar al Grup Farmacèutic Ferrer, on s’hi va estar durant 42 anys, primer com a cap d’exportacions i en el moment de jubilar-se com a director general del grup Ferrer Pharma Internacional.
A més d’interès per la feina empresarial, sempre es va mostrar interessat per la història (en especial, la de la Corona d’Aragó) i, gairebé de retruc, pel món del llibre antic, per l’estudi del gravat i per la cartografia (en especial, la de Catalunya). Un dels primers fruits d’aquest interès és la publicació el 1993 en edició facsímil del llibre de la vida de Santa Agatòclia —la Santa del Poble— del pare Miguel de Salas. En els darrers 30 anys, la vinculació i la passió de Jordi Estruga per la cultura, la història i el patrimoni de Mequinensa no va deixar d’incrementar-se fins al punt que la seua persona va esdevenir un referent constant, generós i honest, per a la col·lectivitat mequinensana. Així es va ocupar, entre altres iniciatives, de coordinar la redacció i promoure la publicació de l’obra col·lectiva Mequinenza a través de la historia (2010), o de la intensa difusió de la vida i l’obra del compositor, músic i poeta mequinensà José Soler Casabón.
Com a membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona des de 1979 —en fou president a partir de 1997— va col·laborar en la coordinació i difusió de nombroses publicacions i exposicions bibliòfiles i cartogràfiques; amb tot, l’actuació més ressenyable és la publicació en 2012 d’El tresor cartogràfic de Catalunya: els mapes més antics, segles XVII i XVIII.
En 2001 fou investit acadèmic per Mequinensa de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. L’Ajuntament de Mequinensa el va nomenar Fill Adoptiu el 2017. També col·laborà ocasionalment a Temps de Franja, Rolde i a l’anuari local L’Angorfa del Grup d’Investigació Coses del Poble, col·laboracions redactades sempre des d’una perspectiva mequinensana, des d’un amor apassionat pel Poble.

Jordi Estruga. / Ajuntament de Mequinensa