// Violeta dels camins
Ja fa vint-i-quatre anys que l’Ajuntament del Pont de Suert va instaurar la Fira de la Girella, tot recordant les antigues fires que s’hi celebraven. Aquest any, el 20 d’octubre, el bon temps va fer que hi passessin moltes persones.
Les vetlles de la fira, 18 i 19 d’octubre, ja es van degustar les croquetes de girella als bars i restaurants, el Giratast, una creació gastronòmica per a un àpat, que ja menjaven a la Confraria de Sant Sebastià al segle XVI, i encara n’és un plat principal.
Amb motiu de l’any Guimerà, centenari de la seua mort, el divendres es va representar una obra de teatre del dramaturg, La Baldirona i altres amors de l’Àngel.
El dissabte a la biblioteca municipal Joan Ramon Piqué, historiador, va exposar La vila mercat del Pont de Suert i la importància de les fires; a tota la comarca de l’Alta Ribagorça n’hi havia bastantes. A la tarda i nit la música va marcar el ritme.
El diumenge és el dia central i tant el barri antic com altres carrers del Pont de Suert estaven plens de paradetes d’oficis antics, d’artesania i de productes alimentaris, naturals i de proximitat, de diverses comarques, d’associacions locals i exposició de manualitats. La companyia Cremallera teatre i l’Hilo teatre van animar el públic amb els seus espectacles pels carrers. Els més xics van disfrutar dels jocs tradicionals, i tothom va poder assistir als tallers de cosir girella i fer falles; així mateix els grans podeven participar en el concurs de serrar amb el transador i el ja tradicional concurs de xiulets, on els pastors i simpatitzants demostren les seues habilitats.
A les 12, l’alcaldessa del Pont de Suert, Iolanda Ferran, acompanyada d’altres autoritats, va inaugurar la fira i va fer el nomenament de la Majorala dels Pirineus, que aquest any va correspondre a la filòloga de Sopeira Glòria Francino Pinasa, pel seu llibre Els noms de lloc del Pont de Suert i per la defensa del català ribagorçà, propi d’aquestes terres. El majoral o maioral és el pastor amb més experiència que ha de ser capaç de saber fer totes les feines que comporta la transhumància i guardar els ramats. En el pregó, Glòria Francino va retre homenatge a la girella, la sinyora de la fira, un embotit elaborat amb els menuts del corder: freixura, cor, carn del cap, una mica de cansalada viada i pernil, tot ben talladet i s’hi afegeix l’arròs, els ous batuts, una mica de molla de pa, all i julivert, sal i pebre, i una mica de safrà. Tota la barreja es posa al panxó i budells del corder, es cusen i es fan bollir amb aigua a l’olla dos hores o més. Quan són fredes es tallen en rodanxes i es fregeixen arrebossades amb ou i farina a la paella.
L’ofici de pastor sempre s’ha considerat sacrificat, però els pastors i pastores són gent soferta, que han viscut al costat de la natura i, tot i la seua soledat, amb els companys explicaven contes, dites, refranys, que es van recordar en el pregó, com el que anotà Ramon Violant i Simorra: «La vida de pastor, vida regalada, a l’hivern al plla, a l’estiu a la montanya», o la poesia del poeta Mn. Anton Navarro dedicada als pastors.
En el parlament es va fer al·lusió a la toponímia del municipi del Pont i la vida pastoril: amorriadors, cabaneres, closes, comuns, emprius, pletes, pletons i pletius, prats… I també al lèxic dels pastors, entre el que destaca el típic tapaboques, fet amb llana d’ovella a la Fàbrica del Pont de Suert, i el ganxo de pastor, fet amb fusta d’avellaner, pel senyor de Gironella, amb els quals es va obsequiar a la majorala.
Per acabar, Glòria Francino va relacionar el nom de la vila del Pont de Suert “el pont del pont” com a nexe d’unió entre els pobles de Catalunya i Aragó, que hi conflueixen. La capital de l’Alta Ribagorça sempre ha estat acollidora amb la gent dels voltants i s’ha anat formant gràcies als habitants dels pobles veïns que hi habiten i a l’emigració. El municipi del Pont està format per molts nuclis, alguns despoblats, per això, la majorala va encoratjar el jovent a continuar fent comarca, i amb l’esperança que cuidin l’entorn natural i cultural, així com les tradicions i la gent.
A la fira és costum que la Confraria de Sant Sebastià, amb els seus priors i prioresses i les cuineres i col·laboradors, indispensables, ofereixin un tast de bona girella. Aquest any se’n van vendre unes 1.400 racions.
Per cloure la jornada el duet del cerdà Pep Lizandra i l’urgellenc Elias Porter, la Sonsoni, va oferir un ventall de cançons Muntanyes de vida relatives al tipus de vida muntanyenca que emparenta la gent de tots els Pirineus, amb una bona dosi d’humor, imatges per al record de diversos pobles, i una delicada il·luminació, que van dir adéu a la fira i fins l’any que ve.
Glòria Francino, en el seu pregó com a Majorala // Manuel Iglesias
Publicat a Temps de Franja n. 163, novembre 2024