Com diva Mn. Anton Navarro «han bramulat els vents» perquè després de 120 anys de la publicació de la seua Balada d’hivern, el suggeriment de dos estudiosos de la seua obra feta a l’Ajuntament del Pont de Suert, com són l’editor de la mateixa, Xavier Macià, de Viu de Llevata i professor de la UdL, i la professora pontarrina de la UB, Núria Alturo, que ha escrit articles sobre l’autor i ha musicat alguns dels seus poemes, s’haigue convertit en una realitat.
El projecte ha estat promogut pel Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça amb l’objectiu de divulgar la figura del poeta Mn. Anton Navarro, nascut a Vilaller i assassinat a Barcelona l’any 1936. Amb aquest motiu, es va fer una crida per les xarxes socials demanant voluntaris per a participar en l’espectacle poètic-musical, en el qual han intervingut entre veus, músics i cantants, trenta-sis ribagorçans i ribagorçanes, dirigits en dramatúrgia per Eduard Muntada i en composició musical per Lluís Cartes, i cinc persones més. La il·lustració del fulletó és creació del traspassat dibuixant i professor del Pont, Sebastià Jordà.
S’han efectuat tres representacions, molt aclamades, en espais de Vilaller, de Barruera i del Pont de Suert, on el cinema Ribagorça es va quedar xic per encabir a tots els que volien veure l’espectacle, assessorat per Núria Alturo i Xavier Macià.
L’esperit i l’habilitat dels actors i músics van quedar demostrats en la dicció dels poemes i l’harmonia de les cançons que van emocionar el públic assistent. El «Preludi» comença amb el vers: «Pastoret, d’on vens?» Pronunciat, amb tota la potència de veu que ressonava com si fossin les muntanyes, ‘vens’ amb ‘e’ oberta, com és propi dels pobles de l’Alta Ribagorça, en canvi, en algunes poblacions ribagorçanes aragoneses la ‘e’ es tanca en ‘i’, i es diu «vins». I la tornada a la pregunta al pastoret «Quin temps fa?», respon: «Plou i neva / Plou i neva i nevarà» va ser repetida enèrgicament en diferents ocasions pels actors. Un tret del ribagorçà com és la palatalització dels grups inicials com pl- de ‘plou’, al no aparèixer en l’escriptura de la poesia d’Anton Navarro, es va pronunciar com la major part de gent diu actualment: ‘plou’, però de ben segur alguns dels pastors, que l’autor va escoltar en la seva infantesa, en una nit d’hivern ni que fos fent collació o un vi calent, deven dir: ‘pllou’.
Es van sentir, cantats o recitats, els 23 poemes que componen la Balada d’hivern, des de la veu del poeta que proclama l’arribada de les primeres neus al Pirineu i la fugida dels moixons, fins el «Cant de les fades» amb un to plorós i enyoradís de les flors per l’arribada del fred i les geleres. El «Cant dels pastors» que preparen les cabroneres o ‘craboneres’, segons pronunciació d’alguns llocs ribagorçans, que són trucs grossos que porten els crestons, esquelles i piquerols per a la marxa dels ramats cap a Urgell. A «L’estiuet de Sant Martí» hi ixen oficis com el llenyater i l’escloper que dona cops d’aixola. La «Cançó dels vents» porta sensacions de feredat, moviment i tempesta que deixen «les boscúries despullades»: «Bramulant per les cingleres», «Nostre buf tot ho soterra: / som els monstres de la guerra, / desoladors de la terra, / formidables per la mar.»; alguns versos d’aquest últim poema m’han recordat la Canción del pirata d’Espronceda, pel seu ritme i força arrabassadora. El «Cant del poeta» descriu la tristor de la natura per l’arribada de l’hivern i els bramuls de l’os. Cançons populars de Nadal i dels Reis d’Orient hi són ben presents, com el «Cant dels infants» que recorda la foguera de la plaça i algun vers de nadala «Què li darem, al Fillet de la Mare?». El «Cant dels vells» mostra la sensibilitat del poeta cap a la gent gran i els efectes i la cruesa del temps en les persones: «Som els vells de la muntanya, / atuïts per tots els freds…». El «Cant de cap d’any» on Navarro recull una llegenda de cap d’any, escrita per ell com «Ni-nou, ni-nou, / ja som a l’any nou» en la que les xicotes i mosses posaven paperets amb el nom del seu galant a una cistella i ornamentaven els balcons amb enramades, costum que s’havia practicat a Cornudella de Valiera i Sopeira com el Casim-Casam! En aquesta ocasió el poeta no es refereix al ninou, també tradició d’any nou, que consistia en què la canalla passava amb una cistelleta per les cases de padrins, familiars o amics que aplenaven de nous, xocolata, dolços, figues seques…
Aquesta iniciativa de donar a conèixer l’escriptor ribagorçà Anton Navarro, mitjançant una representació esplèndida damunt d’un escenari, implicant un grup tan gran de gent de la qual la majoria no havia actuat en un teatre, té molt de coratge i de voluntat i ha obtingut un gran èxit d’espectadors; segons fons oficials unes vuit-cents persones l’han vist i algunes han repetit.
Sembla que hi ha la intenció de fer una representació a Tremp, amb motiu del lliurament dels premis literaris de Mn. Anton Navarro, on hi participen escolars i estudiants dels dos Pallars i de l’Alta Ribagorça.
Publicat a Temps de Franja n.168, gener 2026