Tornar a Sant Antoni

// Glòria Francino Pinasa

Quan arriba la data del 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, conegut popularment com Sant Antoni dels rucs o del porquet, patró dels animals, s’ha de decidir el data que va millor per fer la missa en honor al sant, i acostuma a ser diumenge. A Sopeira hi ha l’ermita de Sant Antoni i de Sant Gregori, una festivitat és d’hivern, i l’altra, el 9 de maig, enceta les festes majors de primavera. L’ermita, restaurada en diverses ocasions, presenta un pati cobert, una porta de ferro que permet veure l’interior de la capella, a la façana hi ha un campanar de cadireta amb dues campanes, una de les quals és donació i procedeix de la caiguda església de Sant Hilari de Llastarri.

Antigament s’hi anava a peu a l’ermita, on hi ha uns dos kilòmetres des del poble, amb processó i un estendard o bandera; actualment tothom hi va en cotxe. I dues vegades a l’any es fan les misses, es beneeixen el terme, la coca i el vi o la sidra que es reparteix entre els assistents. Per Sant Gregori encara hi ve gent dels pobles de l’entorn, perquè era una festa molt assenyalada. Amb el despoblament de la comarca de La Ribagorça i la poca gent que hi queda a l’hivern, és tota una mostra de preservar les tradicions veure que, any rere any, ens trobem un grup de gent, amb fred i amb sol, davant l’ermita per rememorar aquests sants, i cantar els Goigs en honor a Sant Antoni, escrits en castellà, quan l’ermita era del Bisbat de Lleida: “Divino y sagrado Antonio, / pues nos eres protector, / defendednos del demonio, / del fuego, mal y dolor.”

Al costat l’era de Vicén, convertida en alberg, gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament de Sopeira, permet passar estones de lleure, contemplant un paisatge resguardat per la serra de Sant Gervàs, i contemplar Sant Cugat, El Taió, i sentir l’aigua del barranc de Miralles a la primavera. Miralles és també el nom de l’antic castell i monestir cistercenc de Santa Maria de Miralles, les restes dels quals es troben pujant cap a Llastarri, seguint el curs del barranc, datats els anys 837 i 841. També prop d’allí es trobava la villa Olobe, qui sap si no seria prop d’on avui és Sant Antoni?

La vida de Sant Antoni, fill de Comas, un poble d’Egipte, és el model d’una persona generosa i altruista, que va donar els seus béns als pobres i es va dedicar a la vida ascètica i eremita, seguint els designis de Déu. La llegenda afegeix que va guarir la porcellada d’una porca fera. per això, normalment se’l representa acompanyat d’aquest animal, que ja no el va abandonar, a més a més, d’una gaiata amb una campaneta, i de l’hàbit amb caputxa i una creu, similar a la dels templers. Una altra llegenda el relaciona amb les temptacions de les visions que li van trampejar els dimonis, a les quals ell va resistir amb estoïcisme. Per aquests motius, des de el segle XII, va esdevenir el patró dels animals de les feines del camp, dels traginers… i encara en el segle XXI se celebra la seva festivitat tant en els ambients rurals com en els urbans, i ha esdevingut el protector dels animals domèstics de companyia, en detriment dels desapareguts de càrrega i de feines agrícoles. Una de les moltes frases i refranys que ens ha deixat la seva advocació és Sant Antoni, que el ruc cau! O Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni.

Ermita de Sant Antoni i Sant Gregori de Sopeira. / G.F.

 

Benedicció el dia de Sant Antoni. / G.F.

 

Tastant la coca de Sant Antoni. / G.F.

 

Assistents a la festivitat de Sant Antoni. / G.F.

 

Serra de Sant Gervàs al fons. / G.F.