Textos antics en català a la Ribagorça i al Pallars*

// Glòria Francino Pinasa

Aquest mes primaveral tan representatiu per a la literatura i les lletres en general, agrada llegir i recordar, com és ara el llibre Primers textos de la llengua catalana, a cura de Josep Moran i Joan Anton Rabella, publicat l’any 2001, on apareixen les primeres paraules en català enmig de documents escrits en llatí, ja que en els segles X i XI era la llengua utilitzada als escriptoris medievals.

Les llengües romàniques es formen a l’edat mitjana i, en casos com el del castellà, els primers escrits es daten a finals del segle X i a començaments del segle XI, com són Las Glosas Emilianenses, i Las Glosas Silenses una mica posteriors, on els frares copistes explicaven, als marges dels manuscrits, algunes paraules llatines en llengua romanç castellana perquè fossin comprensibles als possibles lectors.

Pel que fa a la llengua romanç catalana, un d’aquests primers documents és un jurament de fidelitat de Radulf Oriol, dels castells d’Areny i Orrit, al comte Ramon IV del Pallars: «Jo fideles vos seré», datat aproximadament entre els anys 1028-1047. La traducció diu així:

«Juro jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte, fill d’Ermetruit, i a tu Ermesenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d’Areny i d’Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I si Girbert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré sense llogre, que no us en demanaré. Com ací està escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe, sense enganyar-vos, per Déu i pels seus sants» (Op. Cit. p.46).

Radulf Oriol s’encarregava dels castells d’Areny (de Noguera), a la Ribagorça aragonesa, i del castell d’Orrit, al Pallars Jussà, ambdós castells molt pròxims, en vista un de l’altre, damunt de les roques dels pobles respectius i a diferent marge del riu Noguera Ribagorçana.

Qui era Radulf Oriol no ho sabem, però sí que va deixar constància de la seua fidelitat al comte Ramon i a la comtessa Ermesenda i al seu senyor Giriperto. Oriol era un nom molt habitual al Cartoral d’Alaó, i Radulf hi apareix al document 249, segons Corral Lafuente, desembre de [1031-1049], on Radolfus i la seva esposa Dadili venen mitja vinya situada al castro d’Orrit a Mir Dachó; aquest Radulf per època sí que podria està relacionat amb el personatge Radulf Oriol i té una vinya al castell d’Orrit.

Respecte al «meu senyor Giriperto» tampoc no se sap qui és. No obstant, voldria deixar constància del document 257, datat al gener de [1054-1063] del Cartoral d’Alaó, segons Corral Lafuente, Miro, fill de Giripero, dona unes terres a l’apèndix d’Aulet, que posseïa amb el seu germà Raimundo, al monestir d’Alaó. Aquest alou anava del riu Noguera fins Coll d’Espina i contenia terres, vinyes, arbres, cases i casals, horts i canemars. El document va signat per «Miro, fillo Giripero» i «Miro Bradila». I entre els testimonis hi consten «Guilem, Giribert et Bertran». Tot i que el document és més tardà que el jurament de fidelitat, es pot comprovar que aquest nom germànic: Giribert en aquells moments s’utilitzava a la comarca.

Del text original voldria destacar algunes paraules que s’utilitzen encara avui: el pronom vos «Vos deixaré cols a la porta»; antigament el tractament de vos era també per a dirigir-se a la gent molt gran. L’adverbi ací «Ací, avui fa fred» és plenament viu a la Ribagorça. I el verb atenre ‘atendre’ amb un altre significat ‘atansar, donar…’, però amb la mateixa forma consonàntica: tnr «Li vai atenre el paraigües» es fa servir en molts contextos.

El 28 de setembre de 2013 a Areny es va realitzar la Jornada Cultural de la Terreta, organitzada pel Centre d’Estudis Ribagorçans, amb la presència dels alcaldes d’Areny, Miquel Gracia, i de Tremp, Víctor Orrit. Es va inaugurar per primera vegada l’exposició Els orígens de la llengua catalana. Jo fideles vos seré i es va publicar un opuscle, amb aquest mateix títol, a càrrec de Joan Anton Rabella, cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, qui en va fer l’explicació pertinent sobre la importància dels documents feudals, coneguts pels especialistes quan el català encara no era una llengua escrita i els escribes ja intuïen que hi havia paraules llatines de difícil interpretació per la majoria de la gent, que no sabia llatí, i és quan comencen a utilitzar les paraules en romanç català. A més a més d’aquest text, n’hi ha altres del Pallars Jussà on apareixen els topònims d’Arbul i Castissent.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022