Temps d’octubreres

// Glòria Francino

Amb l’arribada de la tardor apareixen diverses flors com són les setembreres, margarides petites i múltiples de color violeta pàl·lid amb pètals molt estrets, les dàlies de colors rojos, grocs amb el niu d’abella, roses, blanques, les gautxes o calèndules que tornen a florir, i les vetlles de Tots Sants, les octubreres, crisantems de mida més xica, amb el seus pètals dobles i blancs i el dors lleugerament lila. Són les flors pròpies dels cementiris en alguns llocs de la Ribagorça o eren, ja que sovint són substituïdes per altres de floristeria, amb tot, encara en resten algunes. En llocs com Santorens adornaven les fosses de terra amb molsa.
Un fet que crida l’atenció a alguns visitants és comprovar que a la Ribagorça, on hi ha monuments romànics el cementiri és al bell costat de l’esgésia o al voltant dels absis, com és el cas de Sopeira que el té a tocar del monestir d’Alaó. En canvi a altres indrets com a Areny i a Santorens els cementiris són, com a la gran majoria de llocs, als afores del poble.
Donant una ullada al cementiri de Sopeira es descobreix que les primeres creus datades són dels anys 1929, 1933, 1938 i les dels anys quaranta que marcaven les fosses de terra. També se’n troben algunes dels anys cinquanta quan hi van ser les obres de la central d’Escales. La canalla l’enterraven sota del xiprer centenari que presideix el cementiri. Cap als anys vuitanta es van fer nínxols i es va deixar d’enterrar al terra. En l’època de Tots Sants els cementiris esdevenen petits jardins on es recorden els avantpassats, llocs on també es reconeixen dades sociològiques ben interessants, llocs que inviten a la serenor si es llegeixen els versos de Jorge Manrique dedicats al seu pare, qui va acceptar la mort com un fet natural, amb una actitud estoica i cristiana, després d’una vida plena d’activitat memorable:

Recuerde el alma dormida,
avive el seso y despierte
contemplando
cómo se pasa la vida, […]

Jorge Manrique
Coplas a la muerte de su padre

 

Cementiri de Sopeira (Fotos: Glòria Francino)