Retrat inesborrable d’una realitat diversa*

// Marcel Iglesias Cuartero, alcalde de Bonansa i President de la comarca de la Ribagorça

Vint anys fa que es va posar en marxa la revista Temps de Franja. Vint anys poden semblar pocs, però pels que som de la generació que vam tindre la sort de nàixer a la llum de la democràcia i no patir la “llarga nit” de la dictadura, vint anys són mitja vida.

En ista vintena de voltes al sol, Temps de Franja s’ha consolidat com la publicació referent de la cultura de tot isto espai d’immensa riquesa cultural, natural i humana que formen els llocs catalanoparlants del nostre Aragó.

Possiblement sigue l’única publicació a la que podem trobar reflectida una realitat tan complexa i, moltes vegades, tan poc entesa com la de la Franja, però que a la vegada es meravellosa de tan especial que és. Molts som els que quan mos arriba la revista l’agafem per llegir-la amb interès, no només perquè es l’única publicació local que mos arriba escrita en la nostra llengua, sinó perquè hi podem trobar notícies de moltes de les coses que passen a les altres comarques i que no mos arriben de cap altra manera, perquè hi podem conèixer molts personatges ben interessants i, sobre tot, perquè hi podem llegir opinions força diverses sobre tot allò que mos passa i que passa al nostre voltant. Opinions que moltes vegades comparteixo i que, altres vegades, no ho puc fer, però que és precisament ista diversitat d’opinions la que mos fa veure que isto és un territori ple de vida i de futur.

Sempre he pensat que el fet de ser d’ací, de la Franja, mos dona una visió més completa de les realitats culturals, històriques, polítiques i lingüístiques als que hi vivim. I per açò és tan interessant l’opinió de la nostra gent, perquè el fet de viure en una franja suposa viure en un territori per definició geogràficament estret, però és sense dubte l’estretesa la que fa que sigui tan permeable el que passa a costat i costat, i tothom s’enriqueix de tot això. Per acabar, vull compartir una preocupació que sé que és de molts. El fet que cada dia tinguem un millor domini del català i del castellà més normatius, que és una bona notícia, però que a la vegada si va deixant de costat la manera de parlar dels nostres llocs. Ben segur que hi haurà persones capaces de sabre com ho ham de fer tots plegats per evitar la pèrdua dramàtica d’ista riquesa cultural que són les varietats dialectals del català pròpies de les nostres comarques.

No em queda més que felicitar a tota la gent que fa i ha fet possible el Temps de Franja durant els seus 20 anys de vida, i, desitjar salut a tots els lectors i lectores en istos temps tan difícils de pandèmia. Junts n’eixirem!

Marcel Iglesias // Coral H. Lorenzo

*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020