Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Qui desfà les tronades?*

// Glòria Francino

Per què no plou? Aquesta és la pregunta que ens podem fer tots, però algunes veus expertes de la Ribagorça aragonesa ja han trobat resposta a la falta de pluges, i una de les causes més evidents són els efectes de les avionetes que llancen en èpoques determinades de l’any, sobretot a l’agost i al setembre, iodur de plata per a desfer les tronades, i que no perjudiquin la producció i verema dels raïms de les vinyes. Aquest és un fet general respecte a diferents cultius, que s’estén a altres llocs de l’estat: Almeria, Terol, vall del Jiloca, Sobrarbe, Pla de Lleida, Ribagorça…
Des de fa més de trenta anys alguns pagesos i gent del camp han observat com, primer canons llançacoets i actualment avionetes que llancen iodur de plata desfan els núvols o els envien ben lluny per tal de no perjudicar algunes collites, entre elles les vitícoles del Somontano. És ben cert que aquest estiu i tardor no ha plogut en molts indrets, entre ells la Ribagorça. Les tronades a l’estiu passen de llarg. Les que portaven pluges eren les que venien d’Aragó, com deien els nostres padrins, però en l’actualitat només es veuen les bromes negres, estèrils d’aigua… I bé que es nota amb conseqüències com la mort de centenars d’alzines i ametllers i altres arbres, menys producció de trufes, als horts, certs cultius com les mongetes o tabelles s’assequen de seguida, i els tomates es rostixen per la sequera.
Alguns diran que això és degut a un fet natural del canvi climàtic, però les mans i el cap dels homes també poden ser la causa del maltractament cap al clima i la Terra. L’any 2000 a La Haia, amb l’objecte de construir una comunitat global sostenible, i amb el compromís de les Nacions Unides i molts estats del món, es redacten els setze Principis de la Carta de la Terra. El segon apartat d’aquesta Carta de la Terra està dedicat a la Integritat ecològica, els quatres principis impliquen a tothom en aquest món global en què vivim. El principi 5 diu: “Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial atenció a la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida” i el Principi 6 diu: “Evitar danys com a millor mètode de protecció ambiental i quan els coneixements són limitats, procedir amb precaució”.
Un grup de gent de la Ribagorça aragonesa, entre els quals el nostre informant de Capella, s’ha posat en contacte amb associacions d’agricultors, apicultors, ramaders i col·lectors de trufa de la zona de Graus, i gent sensibilitzada pel clima i el cultiu de la terra, davant la immunitat, que per altra part es nega, de l’ús de mitjans que perjudiquen la pluja com són les avionetes que llancen iodur de plata a l’atmosfera, ha decidit demanar signatures per a formalitzar públicament una denúncia del que és vox populi: uns cultius en surten beneficiats en perjudici d’altres i dels humans que tanta necessitat tenim de l’aigua,
Si no plou, les fonts s’assequen, els barrancs només són llerals de pedres i els pantans es buiden. La iniciativa d’aquest grup de gent ribagorçana que estima la terra i els seus conreus és un fet encomiable i digne de ser seguit per altres persones que ja s’adonen de la importància de tractar bé la natura perquè ella ens respongui amb un element indispensable per a la vida com és l’aigua. Tot i això, no serà suficient si els representants de les poblacions i els polítics no s’impliquen en la millora i cura d’aspectes del clima com el que descriuen els interessats d’aquesta iniciativa, a la qual ja s’hi han sumat comarques properes.



El Taió i la Rourera de Sopeira. / Glòria Francino

Tags:

Trackback from your site.

Leave a comment

You must be logged in to post a comment.

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: