El 4 de setembre d’aquest 2024 a l’esplèndida sala de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça es van celebrar unes jornades relacionades amb la llengua i l’entorn geogràfic dels Pirineus de l’Alta Ribagorça, la Ribagorça aragonesa i la Val d’Aran. La inauguració de l’acte va anar a càrrec de Jep Moner, president del Centre d’Estudis Ribagorçans a l’Alta Ribagorça, Rosa Noray directora de Cultura de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Ramon Piqué, historiador de Vilaller, representant del Consell Comarcal de l’Alta
Ribagorça, Iolanda Ferran, alcaldessa del Pont de Suert. Tots ells van reivindicar l’ús de les llengües catalana i aranesa i l’alcaldessa va afegir que el Pont és un lloc de frontera i serveix per enfortir lligams, i tot recordant Carme Junyent, va insistir en la vàlua fonamental de la diversitat lingüística. Jordi Suils, pontarrí i professor de la Universitat de Lleida, va presentar els ponents i va agrair la col·laboracio de les entitats i l’assistència del públic.
Ramon Sistac, dialectòleg de la UdL, membre de l’IEC i de l’AAL, va exposar Les varietats lingüístiques de la Ribagorça: català, aragonès, benasquès. Va afirmar que tota llengua té el seu gentilici per denominar-la. Es va referir a la història de les llengües i a les zones de transició lingüística en algunes poblacions, exemplificant amb mapes lingüístics, per concloure dient que a la Ribagorça aragonesa bàsicament hi ha dues llengües: català i aragonès i varietats mixtes o parlars de transició, tot i que, a algunes poblacions, considerades ribagorçanes, predomina la llengua castellana..
Guillermo Tomás Faci, historiador de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, va presentar Enta una història lingüística de Ribagorça del continuum a la frontera. A la Ribagorça aragonesa des de l’Edat Mijana fins el segle XVI hi va haver textos escrits en aragonès, català i castellà, segons les circumstàncies polítiques, per a les quals va aportar exemples concrets. Un cas curiós és el de Benavarri, on les actes de bateig de 1573 eren en català i tres dies més tard van passar a escriure’s en castellà.
Des de la Universitat de Saragossa Andrea Ariño Bizarro, Iraide Ibarretxe Antuñano i Maria Teresa Moret Oliver, membre de l’AAL, amb el treball Miradas dende adintro van explicar la situació de l’aragonès a partir dels testimonis dels seus parlants. Les filòlogues van repassar la situació actual de la comunitat aragonesa trilingüe: aragonès, català i castellà. Van exposar la metodologia emprada i els mapes elaborats no difereixen dels d’en R. Sistac i A. Quintana. Respecte a la Ribagorça van extraure la conclusió que a les zones de frontera i transició lingüística els parlants utilitzen més etiquetes per anomenar la seua llengua, segons la població a la qual pertanyen.
Dijous al matí es va realitzar la sortida pels carrers i edificis emblemàtics de Viella L’aranès en el seu territori, guiada pel Centre d’Estudis Aranesi. A la tardi van continuar les aportacions de Laia Rosàs Redondo que va raonar sobre El català de la Terreta, entre el ribagorçà i el pallarès, un excel·lent estudi, on les entrevistes orals són bàsiques i demostren que no hi ha tants canvis lingüístics entre el ribagorçà i el pallarès, potser el més destacat és la palatalització dels grups consonàntics del primer: cllau, fllama, plloure… i alguns apitxaments i ensordiments del primer. Hi ha un continuumi, es comparteixen molts trets gramaticals i lèxic.
Esteve Valls i Alecha va presentar La situació sociolingüística del català a la Ribagorça aragonesa, un estudi recent que evidencia el pessimisme en què es troba el català a la comarca, ja que en ambients familiars, abans tots catalanoparlants, ara alguns utilitzen el castellà i els que raonen català ribagorçà com a llengua materna, no l’anomenen català, i un altre factor és la disminució de població autòctona.
Joan Ordi Gomà, Cambuleta, una experiència pallaresa, va exposar la quantitat d’iniciatives que duen a terme al Pallars Sobirà per mantenir paraules pròpies del pallarès: revista Buscallada, contes infantils, samarretes, material didàctic. Moltes de les paraules citades s’usen també a la Ribagorça.
Xavi Gutiérrez Riu i Verònica Barès Moga, Història i situació social de l’aranès, va explicar la situació plurilingüe de la Vall d’Aran; aranès, català, castellà, francès i llengües dels immigrants. A pesar de les lleis lingüístiques a favor de l’aranès i l’interès en l’ambient escolar, la gent jove i els nouvinguts l’haurien d’utilitzar més.
Divendres al matí la Trobada amb el benasquès amb l’escriptora i mestra, Carme Castán, a Gavàs, va explicar com Domingo Subías, capellà de les Paüls, va trobar uns fulls, a una caixeta de fusta al campanar, del Consell de les Paüls —text escrit en català, treballat per l’Artur Quintana— on apareix el Procés a las bruixas, vint-i-quatre dones acusades de bruixeria i penjades al segle XVI, i altres tradicions orals de la comarca.
Unes jornades molt interessants, on es va manifestar la riquesa lingüística i la situació delicada en què es troben les llengües minoritàries en aquesta part del Pirineu.
Andrea Ariño, Iraide Ibarretxe i Maite Moret en un moment de llur exposició // Glòria Francino
Publicat a Temps de Franja n. 163, novembre 2024