XI Campus de música tradicional EBREFOLK

Pessebre al ‘Salon de Toni’ de Sopeira

Escrit per carles teres al 9 de desembre de 2017. Publicat a Ribagorça

Pessebre al ‘Salon de Toni’ de Sopeira (Foto: Glòria Francino)

Twitter

Facebook

Tags: Ribagorça

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

En la mort de Jordi Estruga i Estruga

// Hèctor Moret

Obituari. El dimecres 8 d’abril va morir a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima del coronavirus Covid-19. Nascut el 1934 a Barcelona, al barri de Gràcia —una exvila plena llavors de mequinensans, com ara els seus pares. En esclatar la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 retornaren a Gràcia on, en la dècada de 1940 i en els primers anys de la de 1950, va continuar formant-se i hi va estudiar el peritatge i el professorat mercantil.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Taràntula

// Ramon Sistac

De l’italià meridional tarantula (tarantola en italià, sempre pronunciat com a esdrúixola). És a dir, ‘de Tàrent’ (Taranto, també esdrúixola, Tarento en castellà), ciutat de la Puglia i golf que queda emmarcat entre la “punta” i el “taló” de la bota italiana. Pareix que el nom li ve donat per la presència freqüent que té eixa simpàtica aranya per les terres del sud d’Itàlia i pels aspectes culturals que se n’ha derivat. Malgrat les meues conviccions conservacionistes, no puc dir que siga un gran admirador de les aranyes, i no puc negar d’haver-ne esxafarnat alguna d’una espartenyada, fet del qual no em sento particularment orgullós.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Severina o la fi de la innocència

// Màrio Sasot

En els darrers anys han sorgit del món editorial espanyol interessants llibres situats en el marc històric de la Guerra Civil, la immediata postguerra i la llarga angúnia del franquisme. Em venen, de sobte, al cap, la saga de novel·les contemporànies de l’Almudena Grandes i, més recentment, l’última obra publicada d’Ignacio Martínez de Pisón, la magnífica Castillos de Fuego.

En ells, el lector pot “visualitzar” i sentir, en viu i en directe, com palpitava la vida de la gent en eixes èpoques a través de personatges ficticis o històrics, on els fets que protagonitzen són contats des de la perspectiva narrativa de la seua contemporaneïtat i la mateixa pertinença espacial i geogràfica.

Tanmateix, en la novel·la La mestra i la bèstia, de la Imma Monsó (Lleida,1959), els fets d’un temps obscur, amerat de foscors i de silencis com van ser els anys 40, 50 i 60 de la dictadura franquista, es van reflectint, molt a poc a poc, al llarg de la novel·la, en la mirada atònita, despistada, de vegades absent i contradictòria de la protagonista, davant una realitat que no aconsegueix abastar, que la supera.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Aragó celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna

// Redacció

Un any més, coincidint amb el 21 de febrer, Aragó celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada instituïda per la UNESCO que busca promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.

Com en ocasions anteriors, l’Edifici Paranimf de la Universitat de Saragossa acollirà, a partir de les 18.30 hores, la celebració de l’acte central que ha promogut la Direcció General de Política Lingüística.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat