Pessebre al ‘Salon de Toni’ de Sopeira

Written by carles teres on 9 de desembre de 2017. Posted in Ribagorça

Pessebre al ‘Salon de Toni’ de Sopeira (Foto: Glòria Francino)

Twitter

Facebook

Tags: Ribagorça

Trackback from your site.

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Al viatger que visita Beseit per primer cop potser el sorprendrà trobar-se una galeria d’art a l’entrada d’un poble de menys de 600 habitants. L’Antigua Fábrica Noguera és la concreció d’un somni que Gema Noguera va poder fer real el 2001, rehabilitant els baixos del que fou la fàbrica de paper propietat dels seus pares, una de les nou que van convertir Beseit en un referent de la indústria paperera durant dos segles.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Un passeig per la Fira de Nonasp*

// Estela Rius

Fa temps, Pablo Ràfales “Hilario”, va proposar als Amics de Nonasp organitzar conjuntament una fira, tenint també el suport de l’Associació de Dones Clara Campoamor, l’Ajuntament i la Comarca Baix Aragó-Casp.

Es tractave d’una bona idea, ja que Pablo (tercera generació d’herboristes i habitual a les fires) tenie clar com s’havie de fer. Lo dia triat per fer la I Fira d’Artesans de Nonasp va ser lo passat vint-i-set de novembre.

L’activitat va començar a les 10h del matí en una petita arruixada que va fer plegar a les més de cent “bolilleres” que hi havien a la Plaça Nova. A les 11h es va fer la inauguració oficial de la fira, comptant en los parlaments del president de l’Associació Amics de Nonasp, l’alcalde i el president de la Comarca.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

// Carles Sancho Meix

M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

L’home i el medi ambient*

// José Miguel Gràcia

L’actualitat és per a mi una font de temes per escriure aquestes línies i amb qualsevol d’ells ho podria fer, tot i que en tinc un sempre present per la preocupació que em produeix a mesura que passa el temps. Segurament el lector haurà pogut llegir recentment algun petit article meu, relacionat amb aquest mateix assumpte i del que ara parlaré, i ho faré aprofitant el major espai que ara tinc. També ho vaig fer en aquesta revista [Compromiso y Cultura] l’any passat amb un llarg article. Pot pensar el lector que és una fixació meua la idea de les energies renovables, així com l’escalfament global del nostre planeta i les seues conseqüències. Tant se val, el lector té el dret a opinar el que vulgui i encertarà si pensa que realment és una dèria meua. Tot i així, considero el tema de tanta importància que per més que s’escrigui mai en serà suficient. Any rere any el problema és més greu i una gran part de la ciutadania roman tranquil·la sense adonar-se, crec, de la magnitud del problema, ni de les seues conseqüències actuals i futures.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Tornar a Sant Antoni

// Glòria Francino Pinasa

Quan arriba la data del 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, conegut popularment com Sant Antoni dels rucs o del porquet, patró dels animals, s’ha de decidir el data que va millor per fer la missa en honor al sant, i acostuma a ser diumenge. A Sopeira hi ha l’ermita de Sant Antoni i de Sant Gregori, una festivitat és d’hivern, i l’altra, el 9 de maig, enceta les festes majors de primavera.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat