Des del mes d’agost tothom ha pogut observar que a les muntanyes groguejaven uns matolls d’arbustos, que fins aquest any, havien mostrat el seu verd esplèndid. No érem a la tardaor, senzillament la calor extrema i la sequera que va patir el Prepirineu i el Pirineu va canviar l’aspecte del paisatge natural.
Què els ha passat als arbustos del BUXUS SEMPERVIRENS, el boix comú, tant lluent sempre amb el seu verd, que cap al setembre agafava tonalitats rojoses, però sempre l’identificàvem verd? Enguany, no. Fa mesos que es veu esmorteït, d’un groc pàl·lid, malaltís. Potser haurà agafat una pesta desconeguda? Tothom ha advertit que les muntanyes, les vores dels camins mostren mates esgrogueïdes i seques.
Penses que aquestes mates ja no faran el fruit, que vatres coneixeu amb el nom de vaquetas, que produïven ara al setembre, octubre, unes càpsules redones amb quatre puntetes a la part superior, que semblaven la popa d’una vaca en miniatura, i, fent-hi passar un fil pel mig, fèveu polseres, collarets…
Un arbust que durava sempre, que posàveu als pessebres o a un gerro i no es mustiava mai.
Què us ha passat boixos de montanya, que ja hau perdut la vostra ufanor? Potser només quedaran les rames ertes per a algun bon artesà…
