Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

Nomenament de l´últim comte de la Ribagorça al castell de Benavarri

// Glòria Francino

El dissabte 5 i el diumenge 6 de setembre es van representar quatre sessions del Nomenament de l’últim comte Ribagorçà, conegut amb el nom d’Alfons V o Alonso el Jove de Ribagorça (1412-1425), al castell de Benavarri.

L’activitat forma part de les moltes que organitza l’Ajuntament i dona rellevància a aquest monument artístic que presideix tota la població. L’obra la va dirigir la companyia Zoótropo Teatro que va fer una recreació històrica del castell de Benavarri i va finalitzar amb el nomenament del comte ribagorçà, Alfons V el Jove, que va morir sense descendència i llavors el comtat va passar a la corona. A l’obra hi van participar actors aficionats del mateix Benavarri, vestits amb la indumentària pròpia del segle XV i els músics de l’Aula Municipal de Música de Benavarri. El recinte del castell, a la nit, sempre està il·luminat, i a més a més hi havia les torxes que donaven una ambientació medieval a les pedres centenàries.

El castell de Benavarri es mereix una visita, ja sigui diürna o nocturna, per l’art i la història que conserven les seues pedres. No és d’estranyar que la representació teatral hagi tingut tant bona acollida entre els habitants de Benavarri i els visitants.



 

Dos moments de la representació. / Enric Marquès
Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (3)

  • Avatar

    J. T.

    |

    G.E.C.: Alfons de Gandia i d’Arenós
    Alfons el Jove

    Història
    Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
    ?, aprox. 1356 — València, 1424/25
    Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern. Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392. Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III (1397), i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc. Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats (1402-03), pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que al·legaven contrafur. Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant, però, la lloctinència de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa (1403). Tingué fortes desavinences amb els seus pares: entrà en llocs de la baronia d’Arenós i del comtat de Ribagorça i exigí contribucions dels vassalls del duc (1406), i a Gandia, a mà armada (1409); desheretat pel duc (1412), Ferran I li assignà, però, l’herència. Mantingué, com el seu pare, la pretensió a la successió del regne, i a Casp obtingué un reconeixement de l’arquebisbe de Tarragona. Però en ésser nomenat Ferran I, li prestà homenatge pel comtat de Ribagorça i li féu costat (1412). Acudí al setge de Balaguer i parlamentà amb la comtessa d’Urgell sobre la rendició de la ciutat (1413). Assistí al judici del comte i fou un dels testimonis que signaren la sentència. El rei li atorgà la vila d’Alcolea (1415), que havia estat de la comtessa d’Urgell, però aviat aquesta n’obtingué la restitució. En morir el seu oncle Joan, comte de Prades, pretengué, sense èxit, la successió del comtat. Deixà un fill natural, Jaume d’Aragó, que heretà la baronia d’Arenós, i els altres estats passaren a l’infant Joan (1425), tal com havia estat convingut el 1417.

    Col·laboració:
    MCo

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: