Nevada del gener de 2021

// Glòria Francino Pinasa

Al desembre havia fet un parell d’enfarinades, però la nevada del 9 i del 10 de gener del 2021 ha estat històrica a molts indrets. També ací, a la Ribagorça, ha arribat la neu abundant des del sud. Enguany és un hivern cru, dels d’abans.

Per sort, la carretera N-230, que uneix aquestes terres amb Aragó, el Pla de Lleida, la Vall d’Aran i França, generalment està neta de neu, tant a la part aragonesa com a la catalana; no obstant això, cal anar amb compte per les possibles gelades, tot i la potassa que s’hi posa.

Dins dels pobles acostumen a passar màquines dels ajuntaments o de particulars per netejar els carrers principals, i la col·laboració dels veïns és indispensable. La neu porta més de deu dies a teulats i alguns trams dels carrers, mentre que els puials de neu gelada a les vores continuen impertèrrits, ja que el fred ha estat intens. Després d’una setmana sembla que la neu poc a poc disminueix, esperant l’anunciada pluja a mitjans de setmana.

Això, sí, la neu ha deixat unes imatges espectaculars, perquè té aspectes molt bons: amera la terra i la vegetació, tapa les imperfeccions i el que és lleig acaba tenint un caire de bellesa inusitada, és silenciosa mentre cau i, al matí, qualsevol gralla o moixó se sent en la quietud del paisatge, a la recerca d’una oliva negra oblidada entre el ramatge dels olivers o posada de manera cuidadosa al palet que aguanta una llosa per a caçar alguna tòrdera, permet fer ninots de neu, jugar amb boles llançades amb intenció de tocar algú, es pot anar amb trineu, esquiar, passejar sobre de la neu tova…

Però com recorda el refrany: On hi ha neu, no hi aneu, perquè els inconvenients són nombrosos quan es gela al terra o es gelen les canonades i no hi ha aigua o falta l’electricitat, o bé els llocs i les persones es queden incomunicats o hi ha trencadures a causa de les caigudes… La prova n’és el que han retransmès els mitjans de comunicació a moltes localitats peninsulars, per tant, a la Ribagorça, malgrat les dificultats, no ens podem queixar comparat amb altres indrets.

Cal fer més cas dels fenòmens naturals, de la terra, en definitiva. Estàvem advertits pels serveis meteorològics, però l’ésser humà es creu capaç de superar totes les proves, i la natura sempre serà superior a qualsevol de nosaltres. Respectem-la, cuidem-la i siguem responsables amb els recursos que ens dona! I quan la natura ens dona aquests regals per als sentits i per a l’ànima, disfrutem-los i compartim-los!

 

Mirant al nord, Sopeira 10 gener 21. / G. F.

 

Monestir de Santa Maria d’Alaó, 10 gener 2021. / G. F.

 

Teulades de Sopeira, 10 gener 2021. / G. F.

 

Sopeira, 11 de gener 2021. / Sandra Altarriba

 

Serra de Sant Gervàs des dels Masos de Tamúrcia, Pallars Jussà. Propera i visible des del terme de Sopeira i Areny. / Ramon Monreal

 

Els Molins de Betesa. / Xavi Tacons

 

Benavarri. / Enric Marquès

 

Benavarri el dia 9 de gener de 2021. / Enric Marquès

 

Bassa Missero. / Enric Marqués

 

L’Aubaga i Llastarri reflectides al Noguera Ribagorçana. Sopeira, 19 de gener de 2021. / Glòria Francino

 

Areny de Noguera, 9 de gener de 2021. / Foto de Carles Pasqual

 

---

A propòsit del nom de la borrasca Filomena

// G. F. P

Com sabeu des de fa un temps, els serveis meteorològics donen noms de persona a les borrasques i tempestes tropicals, tant és així, que per anomenar aquestes últimes, que han estat nombroses el darrer any, han hagut de posar noms de les lletres de l’alfabet grec.

A instàncies dels comentaris constructius d’alguns companys del Centre d’Estudis Ribagorçans, que em van recordar la relació de la borrasca Filomena amb la literatura, voldria fer referència a alguns aspectes d’aquest antropònim.

Primer, a l’origen grec del nom Filomela i al seu significat etimològic ‘amiga del cant o de la música’, nom que els romans van designar com a Filomena i és el que utilitzem.

El mite grec presenta la trista història de Filomela i de sa germana Procne, filles de Pandion, rei d’Atenes. Procne es va casar amb Tereu, rei de Tràcia, i van tenir un fill, Itis. Quan Procne li demana al seu espòs que vagi a buscar a Filomela, perquè fa cinc anys que no l’ha vist, a Tereu l’agrada molt i la viola. Llavors ella amenaça en explicar-ho tot, i Tereu li talla la llengua i l’empresona, i li diu a la seua dona que sa germana ha mort. Més tard, quan són les festes bacanals, Filomela broda a un mocador amb fil roi de seda la seva trista història i la fa arribar a sa germana Procne, i aquesta per venjar-se de Tereu, mata el seu propi fill i l’hi serveix per a sopar. Quan Tereu descobreix el que han urdit les germanes, desesperat, les persegueix, i elles demanen pietat als déus, que les transformen en moixons. La versió més coneguda diu que el rossinyol correspon a Filomena, i l’oreneta, a Procne, mentre que a Tereu el van convertir en una puput.

Molts escriptors de la història de la literatura s’han inspirat en la figura de Filomena, com és el cas de Garcilaso de la Vega a l’Égloga I: “la blanda Filomena, / casi como dolida / y a compasión movida /…”, Lope de Vega escriu La Filomena i en algunes poesies també utilitza aquest nom; Luis de Góngora y Argote, en la famosa sàtira Ándeme yo caliente y ríase la gente, la cita així: “escuchando a Filomena/ sobre el chopo de la fuente”…

Com antropònim femení, Filomena, ara no es posa, però recorda el nom que portaven dos dones de Sopeira de ca del del Pintó, mare i filla, del segle XX, que ben segur, els qui les vam conèixer les hem tingut al pensament aquests dies.