Mossèn Anton Navarro i la literatura popular de la ribera del Cinca

// Núria Alturo (El Pont de Suert)

Mossèn Anton Navarro i Grangé (1867-1936) és un poeta ribagorçà que va ser molt conegut, apreciat i actiu en els cercles culturals de la seva època, especialment a Lleida, Juneda, Barcelona i Sabadell. Va néixer a Vilaller, d’on era la seva mare, i va passar la seva infantesa i adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Viella (d’on era el seu pare), a redós de les muntanyes de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; un paisatge pirinenc que va recrear en molts dels seus poemes. Va guanyar molts premis en els certàmens literaris que se celebraven en diversos llocs, i el 1922 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona. També va ser, ell mateix, organitzador i president d’alguns d’aquests certàmens. Va col·laborar amb nombrosos diaris i revistes, en alguns casos amb col·laboracions periòdiques, i va publicar vuit llibres de poesia, entre els quals cal destacar sobretot La balada de l’hivern (1905) i el Poema del Ribagorça (1929), editats per Xavier Macià l’any 2003. Sobre el Poema de Ribagorça se’n va publicar una nota a Temps de Franja el 2020 (Glòria Francino, 27 d’abril). Navarro també va ser un dels traductors de l’Obra completa de l’escriptor llatí Ausoni per a la Fundació Bernat Metge de Barcelona, juntament amb Carles Riba. La seva obra apareix en les principals antologies de poesia de l’època, com l’Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç (1913), l’Antologia de poetes catalans moderns dirigida per Alexandre Plana (1914) o la col·lecció Els poetes d’ara dirigida per Tomàs Garcès  (1924).

Navarro va exercir tasques pastorals com a rector, ecònom o auxiliar en diverses parròquies, i també va estar vinculat a la docència. Era un enamorat de la natura, i coneixia bé el territori de la Vall d’Aran, la Ribagorça i la ribera del Cinca. Va viure gairebé dos anys a Mequinensa, on va dirigir l’escola catòlica entre l’1 d’octubre de 1919 i el 1921. El seu coneixement de la gent i les tradicions dels pobles del Cinca no es limita, però, a aquests anys, sinó que el trobem documentat a l’inici i al final de la seva trajectòria com a poeta i activista cultural: el 1904 Navarro envia a la revista Catalunya, dirigida per Josep Carner, el text “Ribagorza. Vores del Cinca”, del qual comenta l’editor que és una “poesia anònima que s’ha fet popular”, i que els l’ha comunicat “el bon amic Mossèn Anton Navarro”; i el 1928 publica al primer fascicle de l’Arxiu de Tradicions Populars, dirigit per Valeri Serra i Boldú, “La Virgen de la Carrodilla”, que recull a Estadella.

Cap d’aquests dos textos s’ha conservat en la tradició popular. No els trobem en cap dels tres volums de Bllat colrat!, el recull magnífic de literatura catalana popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça publicat el 1997 per Artur Quintana, Lluís Borau, Glòria Francino i Hèctor Moret, amb materials recollits entre 1991 i 1994. Només hi ha un text que fa referència a la Verge de la Carrodilla al volum 1 (1997, p. 167), però es tracta d’una llegenda sobre l’aparició de la Verge, mentre que el text que recull Anton Navarro és un text de lloança. Tampoc els trobem en cap dels tres volums de Lo Molinar . Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, publicats el 1995 i 1996 a cura d’Artur Quintana.

Reproduïm aquí els textos recollits per Mossèn Anton Navarro tal com es van publicar el 1904 (“De Ribagorza. Vores del Cinca”, Catalunya, núm. 25, p. XIV-XV) i el 1928 (“La Virgen de la Carrodilla”, Arxiu de Tradicions Populars, Fascicle I, p. 12-13). Fonts: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), Biblioteca de Catalunya, i Hemeroteca Digital, Biblioteca Nacional de España.

(Si cliqueu sobre les imatges podreu accedir a la publicació original)