La romeria comarcal de La Ribagorça s’amplia

// Glòria Francino

El propassat 7 de setembre es va celebrar la XLI Romeria de les marededéus de la Ribagorça a la parroquia del Pont de Suert, on van assistir unes dues mil persones, procedents de comarques del Baix Cinca, el Segrià, la Llitera, el Sobrab i la Ribagorça, principalment.

Aquesta romeria va començar l’any 1979 a Sopeira, gràcies a l’empenta dels capellans que llavors eren a la Ribagorça, tant dels pobles de Catalunya com d’Aragó i s’ha vingut celebrant el primer dissabte de setembre, excepte en contades ocasions, en què s’ha canviat la data.

Com tot a la vida, la romeria també ha evolucionat, i han canviat certs costums com són que s’ha obert a altres comarques veïnes, la celebració s’ha repetit en algunes poblacions, ja que cal tenir en compte, que com ha augmentat l’asssistència de gent, les poblacions o viles més grans disposen d’infraestructures adients per acollir vora dues mil persones, ja siguin serveis, aparcaments i lloc on celebrar la litúrgia. Fa uns anys era habitual que gairebé tothom mengés els entrepans o dinar als llocs habitlitats; ara, en canvi, la major part va als restaurants, tot i que sempre hi ha gent que participa del dinar en comú. Encabat del tiberi, s’acostumava a fer teatre, balls regionals…,, i des

d´unes anyades ençà, normalment els grups del lloc on se celebra la romeria, toquen música tradicional o canten una estona a l’hora de la sobretaula. Aquest estiu han estat el grup d’acordionistes de la Ribagorça, Els Ribatònics, els que van recordar cançons tradicionals, com Les coples de Peirot o de Prací dalt, amb lletres iròniques, referides a la geografia dels pobles de la comarca.

En aquesta quaranta-unena romeria es va rebre als pelegrins als voltants de l’església nova dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció del Pont de Suert, obra de rellevància arquitectònica del segle XX, dissenyada per Eduardo Torroja i amb col·laboració de José Rodríguez Mijares. Allí els assistents van rebre la benvinguda amb una enganxina amb la imatge de la marededéu de la romeria del 2019 i una botella d’aigua del país. A continuació es van arreglar i adornar les verges de les distintes poblacions, quaranta-nou en total, que van eixir en processó, resant el rosari, passant per la Plaça del Mercadal i altres carrers fins arribar al poliesportiu del Pont. Allí es va celebrar l’Eucarístia, presidida pel bisbe de la diòcesi de Lleida, don Salvador Giménez Valls, i concelebrada amb el bisbe de Barbastre, don Àngel Pérez Pueyo, acompanyats dels capellans de les parròquies respectives i dels feligresos. Com és habitual hi va haver un mestre de ceremònies, que anava presentant les intervencions com la del’alcalde del Pont de Suert, que al final de l’acte va passar el relleu a l’alcalde de Boltaña. És la primera vegada que se celebrarà una romeria fora de les terres ribagorçanes, ja que l’any vinent serà al Sobrab.

La llengua que es va utilitzar als actes litúrgics primordialment va ser el castellà, en deferència als feligresos castellano-parlants d’algunes comarques d’Aragó, tot i que hi va haver parlaments en català i paraules dels bisbes respectius també en català.

La romeria constitueix un punt de trobada dels habitants de muntanya i del pla, i un bon moment per escoltar les diferents variants lingüístiques de distintes comarques, que tenen l’ocasió d’un cop l’any de reunir-se per commemorar un dia en honor a la Mare de Déu i de conviure amb els veïns de les comarques limítrofs. És un dia d’alegria i de religiositat, una mostra de generositat de la gent, principalment gran, que venera les seues verges i les cuida. Així mateix a les ofrenes es poden veure els productes agrícoles i alimentaris propis de cada poble, que, posteriorment es reparteixen a residències de gent gran o a oenegés que ho necessiten.

In memoriam dels feligresos, que ens han deixat, i eren assidus a les romeries de la Ribagorça.

 

Començant la processó. / Glòria Francino



Romeria de la Ribagorça. / Glòria Francino

El bisbe de Lleida fent l'homilia als feligresos de la romeria. / Glòria Francino