// Glòria Francinno
El calendari al llarg dels temps ha anat canviant, i de vegades es qüestionen algunes festes, com és ara la festa maior de Sopeira en honor de Sant Gregori Naciancé el dia 9 de maig, ja que en l’actualitat normalment al santoral hi apareix Sant Gregori d’Òstia, i una es preguntava com pot ser que els nostres avantpassats ens hagin transmès el nom de Gregori de Nazianz, i ve’t astí que un Breviari del 1715, on apareix el santoral, m’ho va ratificar, igual que la festa de Sant Tomàs, que coincidia amb el solstici d’hivern, el 21 de desembre, i en el moment actual és el 28 de gener.
Allà en temps a Sopeira el dia 21 de desembre, per Sant Tomàs, es celebrava la pllega.Era un dia de festa per als minyons i xicots del poble, s’era acabat l’estudi i aquell dia els estudiants masculins eixiven al carrer a fer la pllega, a demanar coses de menjar, que se’ls cuinaven: dinar i sopar, a una de les cases d’on procedien els minyons, cada any a una casa diferent. La gent donava del que tiniva: ous, fesols, trumfes i cebes, pomes, nous, productes del mandongo: coquetes, butifarra, algun tros de llenguanissa, i sobretot, cansalada… Els ous els posaven a una cistelleta redona, la cansalada, a un ferro llarg i punxent que s’agafava per la base i tenia un tope perquè no s’escapessen les rostetes. ‒què se n’ha hagut de fer d’ixo traste?
Crec que la pllega es va celebrar fins la generació dels que enguany cumpliran cinquanta-nou o seixanta anys. Les últimes anyades convidaven les dos o tres mossetes que hi era al poble, però antigament, només hi menjaven els xicots. Després, quan s’havien venut les coses que sobraven, dels diners obtinguts, es feia una xocolatada pels Reis i, llavors, ja es convidaven les mossetes i xicotes; això no va ser sempre, sinó les últimes temporades, que ja hi era menys canalla. La generacions anteriors, els que ara tenen setanta-tres o setanta-cinc anys, quan arribaven a les cases cantaven una cançó, que diuen van aprendre amb la mestra de Llesp, Concepció Farré, i diu així:
A su puerta hemos llegado 400 en cuadrilla,
si quiere que le cantemos, saque 400 sillas,
se lo digo Señora… (nom de la mestressa de la casa),
que nos dé una limosnita, que Dios se lo pagará.
Ous i butifarra,
bull i cansalada,
tot lo que vulgau
que ja ha arribat Sant Tomàs.
A altres pobles ribagorçans es pllega o recull coses de menjar per Sant Antoni de gener, el dia 17, i es fan subhastes. Molt concorrreguda és la que es fa a Areny, on tothom col·labora portant productes com pastissos i dolços, o bé potes de porc, oli, algun corder que es rifa, i altres. A Pont de Montanyana, també es fa la subhasta de coses que no només són per a l’aliment del cos, sinó que recuperen objectes antics, quadres… A Sagarras —em va comentar Lurdes Perna— que també fan la subhasta de la messeta de Sant Antoni, allà en temps eren productes del mandongo i ous, ara, com a tot arreu. Del que arropleguen s’inverteix a la cofradia de Sant Juliàn, festivitat d’últims de gener, celebren missa a l’església, aquest any amb la presència del reverendíssim senyor bisbe Àngel Pérez, i beneeixen un panet en forma del gorro o mitra de bisbe, en record del sant, i després en processó fins el pilaret que té a l’eixida del poble. A Sopeira, per Sant Antoni, es va a l’ermita del sant, compartida amb Sant Gregori, prop de l’Horta i del canal, on se celebra una missa, es canten els gois i es beneeix la coca i el vi. Un dels símbols que acompanya aquest sant és el porquet i és costum beneir els animalons domèstics. I com és la setmana dels sants barbuts, molt freda, s’encenien fogueres.
I la dita Per Sant Antoni de giner, una hora avança el traginer, mitja de puiada i mitja de baixada, marca l’augment del dia, tot i que els traginers han desaparegut, substituïts pels camions i vehicles de transports diversos. El que no s’acaba d’entendre és la dita per Santa Llúcia, un pas de pu(l)ça, perquè Santa Llúcia és el 13 de desembre i fins al 21 el dia s’escurça. Seria aquesta festivitat, antigament, els dies 22 o 23 de desembre? La resta de dites sobre aquest mateix sentit d’allargar el dia, tenen la seua lògica: Pa Nadal un pas de gall. Pa an nou, un pas de bou. Pals Reis, mitja hora el dia creix…
