Gran Recapte 2018

Joies lingüístiques

// Glòria Francino

Qui m’ho havia de dir, que després d’un any de remenar entre documents jurídics del segle XVII relacionats amb el Monestir de Santa Maria d’Alaó, en general escrits en castellà, per la família de notaris Gironza de Roda d’Isàvena, m’havia de trobar amb una referència a un document d’Areny del segle XVI escrit en català!

La major part dels protocols notarials del segle XVI i XVII relacionats amb el monestir de Sopeira o tal com se l’anomena en els documents “Real Monasterio de Nuestra Señora de la O”, estan redactats en llengua castellana de l’època —sense seguir una normativa ortogràfica, que es va aprovar per la Real Academia Española al segle XVIII—, tret d’alguns en llatí.

Tot i això, es detecten les traduccions del català parlat a la zona de la Ribagorça en aquell moment en algunes expressions com “cabo de año” per a referir-se a la missa d’aniversari de la mort d’una persona, el cap de l’an. Utilitzen encara la -ss- doble, per a distingir el so de la -s- sonora, com en les paraules ‘cassa’ per casa, ‘Betessa’ per Betesa, hi ha dubtes en l’ús de certes grafies Llebot, Llebod, i molts més exemples. En casos de toponímia es nota quan fa la traducció del català al castellà, per exemple, Serrado de los Corrales per a dir Serrat dels Corrals o bé camino de la Sierra pel camí de la Serra. També en molts casos de la microtoponímia en les quals es manté la forma oral autòctona, així: la cassa de Vicent, cassa de Monche, la Plana del Pon, Campolafrau —actualment diem Compalafrau—, Junque, per Junquer… En molts documents del segle XVII apareixen personatges del moment com Francisco Fondevila i Jusepe Fondevila de Sobrecastell, ja que eren “infanzones”.

I l’altre dia en un document redactat en la vila d’Areny el dia set del mes de juliol de mil set-cents noranta-vuit, que explica es van reunir els dos jutges d’Areny Francisco Grau i Pedro Ferrer, el notari Agustín de Gironza i Miguel Juan Fumaz, “jurado mayor de Sopeira y del Abadiado de la O y como procurador legítimo del Concejo general de Sopeira”, i aquest va demanar una còpia del que estava inscrit en el Llibre del Manifest de la villa de Arén sobre els béns i llocs de la casa dita de Jaime En Boni, i probablement aquest interès en saber sobre les seves propietats vindria perquè En Boni pagava al monestir de Santa Maria d’Alaó un censal o pensió anual.

I dins d’aquest llibre hi apareixen totes les possessions de Jayme de En Boni, i segurament de tots els altres habitants d’Areny i llocs que en depenien, com Sobrecastell. El Llibre de Manifest datat a vuit de novembre de l’any mil cinc-cents trenta-cinc, i està escrit en català.

Cal dir que els punts cardinals, en les confrontacions de les terres, es denominen així: port pel nord, michort pel migjorn o sud, orient per l’est, ponent per l’oest. Naturalment apareixen topònims o noms de lloc, antropònims o noms de persones, oicònims o noms de cases actuals de pobles com Areny i Sobrecastell. Per a exemplificar, ací presentem alguns dels paràgrafs transcrits com a l’original:

Ittem una terra, rengas, corral als Fontanals, michort lo Torrent , port en lo Camp y ab Anton Sant Felices, deu sous de cens a la Verche Maria de la O.

Primo la cassa , era Ilubias y paller ab tot lo antuxa: de orient lo Carreró, michort Juan Garreta e ponent lo Torrent y Camí que va a la Torre de Roy..

Ittem un canamar a Riba Mola, orient Pere de Puy, ponent Matheo Roy.

Ittem una terra a las Pradelas, michort lo Burch, ponent lo barranch.

Ittem una terra ab Melleras a la Cabanaza, port Bernat Saura y Juan Fenollos.

Ittem una terra y rengas a Vihu, de orient via pública, michort terras de Juan Subirada, ponent i port lo barranch.

Ittem una terra a Solomera, orient Andreu Llebot, michort Estebe Corts, ponent via pública, port Jayme Grau.[…]

En aquest document s’intueix que el tal en Boni té moltes terres properes a Sobrecastell i a Areny. És en un altre document on descobrim que és una casa de Sobrecastell, actualment desapareguda. A Sopeira també hi havia una casa Boni; fa molts anys que forma part de casa del Pulit. Possiblement on havia viscut, segons document de l’any 1697, Maria Boni, filla de Jusepe Boni major i germana de Jusepe Boni menor, d’Espluga de Serra, i casada amb Jayme Llebot de Sopeira.

Una bona font d’informació per a toponimistes si es guardés el Llibre del Manifest original. Què se’n devia de fer d’aquest tresor històric i lingüístic?

 



D’esquera a dreta: El tussal amb casa Fondevila de Sobrecastell, N-230, 
Plla de Viubi d’Areny amb la granja de Garreta de Sobrecastell, 
prop del riu Noguera Ribagorçana, i a l’altre costat horts de Solomera. 
/ Glòria Francino


 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (2)

  • Joies lingüístiques » Temps de Franja - La Franja

    |

    […] Tot i això, es detecten les traduccions del català parlat a la zona de la Ribagorça en aquell moment en algunes expressions com “cabo de año” per a referir-se a la missa d’aniversari de la mort d’una persona, el cap de l’an. Utilitzen encara la -ss- doble, per a distingir el so de la -s- sonora ,com en les paraules ‘cassa’ per casa, Betessa per Betesa, hi ha dubtes en l’ús de certes grafies Llebot, Llebod, i molts més exemples. En casos de toponímia es nota quan fa la traducció del català al castellà, per exemple, Serrado de los Corrales per a dir Serrat dels Corrals o bé camino de la Sierra pel camí de la Serra També en molts casos de la microtoponímia en les quals es manté la forma oral autòctona, així: la cassa de Vicent, cassa de Monche, la Plana del Pon, Campolafrau —actualment diem Compalafrau—, Junque, per Junquer… En molts documents del segle XVII apareixen personatges del moment com Francisco Fondevila i Jusepe Fondevila de Sobrecastell, ja que eren “infanzones”. Continuar llegint… Joies lingüístiques » Temps de Franja […]

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: