Instructiva jornada sobre la llengua materna a l’Institut de Benavarri
// Violeta dels Camins
El dijous dia 21 de març el Centre d’Estudis Ribagorçans i els professors de català, Alberto i Esther, van organitzar una xerrada amb motiu de la celebració del dia de la llengua materna per als alumnes de Secundària del Col·legi Públic Integrat de Benavarri Condes de Ribagorza, a càrrec de la filòloga Glòria Francino Pinasa de Sopeira. A l’escola de Benavarri tots els alumnes de primària estudien llengua catalana i els de secundària, gairebé tots.
Un grup d’alumnes de 1r i 2n de l’ESO van escoltar amb atenció i disposició, malgrat ser l’última hora de classe, quan ja s’espera el dinar després d’un dia ple d’activitat al centre educatiu, l’explicació sobre el català ribagorçà, que és el que es parla o raona a la Ribagorça aragonesa i, en concret, a Benavarri.
El parlar de Benavarri té una sèrie de característiques que es troben en la zona de la Baixa Ribagorça, com és ara la no distinció de la essa sonora (‘s) i la sorda (‘ss’), així casa es pronuncia amb una ‘s’ sorda, en canvi, sí que es distingeixen la ‘s’ sorda de la sonora a la l’Alta Ribagorça, casa, caça, rosa i rossa, o usar determinants com tu en dir tu pare i tu mare, en altres poblacions del nord de la comarca es diu ton pare o ta mare, o la primera persona del present d’indicatiu del verb ser és sic en lloc de soc. Altres aspectes arcaics que es conserven a pobles de l’Alta Ribagorça com dir volre, tinre, vinre han passat a ser voldre, tindre, vindre. Sí que es conserva l’ensordiment i palatalització de la ‘g’ i la ‘j’ al començament de paraula o en posició intervocàlica, germà, Joan, ginoll, ajuntar, pronunciats com el so /tx/ de la consonant de cotxe, per exemple. En altres ocasions la ‘j’ o el grup ‘ig’ final del català normatiu: major, maig, puig es resolen amb una ‘i’, maior, mai, pui, pronunciació estesa a tota la Ribagorça i al Pallars. Així mateix, el tret fonètic més original del ribagorçà com és la palatalització dels grups consonàntics ‘cl’, ‘fl’, ‘pl’ es converteixen en cllau, fllama, pllou. Aquest so es pot constatar que va en decadència, no només per la dificultat que suposa distingir la ‘ll’ de la ‘i’, i pronunciar-la precedida d’una altra consonant, ja que el so en ribagorçà és pllaça i no piaça, sinó per la influència de la pronunciació del català plaça i del castellà plaza, que no conserven aquesta peculiaritat fonètica. El lèxic de Benavarri també manté algunes paraules a conservar com és lloc per poble: Sas que te dic, Medardo? Que al lloc ni un ral te gastes… A Benavarri podeu sentir gritar per trucar per telèfon: L’altra nit me va gritar pa dona’m la notícia. O bé el so de les campanes: I m’hai dit, Medardo, ixes campanes te griten. Estes i altres paraules i construccions interessants són ben vives.
Alguns llibres que es van aportar per a complementar la xerrada van ser l’acurat treball de Jordi Moners La llengua de Castigaleu, parlar molt similar al de Benavarri, així com el recull pòstum dels seus relats Entre la llegenda i la història, contes de la Ribagorça. Es van recordar molts exemples pràctics de lèxic i aspectes fonètics i gramaticals de la literatura popular de la zona, aplegats als volums de Bllat colrat! i el Petit diccionari ribagorçà, publicat al Pont de Suert, és també una eina per utilitzar algunes paraules pròpies de la comarca. El conte Benvolgut setembre va servir per donar a conèixer als alumnes La carta de la Terra i rememorar noms d’eines del camp, tradicions com la tronca de Nadal, les falles o les llegendes de les encantàries. I entretant, algunes imatges antigues i modernes de Benavarri: Sant Medardo, el castell, carrers, cedides per l’Enric Marqués.
A part d’aquesta activitat, el CERib ha presentat la revista Ripacurtia 5 al Pont de Suert a l’Arxiu Comarcal el dia 29 de març, amb la xerrada de Joan Ramon Piqué, «Casós, Irán i Sarroqueta. Tres exemples de la rica i desconeguda història de l’Alta Ribagorça». I el dia 30 de març a la Biblioteca Municipal de Benavarri, amb la xerrada de Felip Gallar, «La santeta de Lluçars i Benavarri, Rosa Morancho Jovellar (1839-1858)», amb gran assistència de públic a les dos poblacions.
Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024
Tags: Ribagorça
