Fira de Sant Medardo a Benavarri

Written by Glòria Francino on 5 de juny de 2019. Posted in Ribagorça

// Glòria Francino

Productes gastronòmics I artesanals I de turisme de la Ribagorza Oriental és el que el públic visitant ha pogut trobar a la fira de sant Medardo a Benavarri els dies 1 i 2 de juny.

L’aperitiu es va fer amb el grup de música tradicional, Ribatònics, a la festa Sant Medard de Benavarri. També en aquesta festivitat ballen amb els palitrocs, el mateix que el ball dels totxets.







Ceràmica imitant formes antigues com la "pitxella", on es feia el vi calent... / Glòria Francino



Actuació del grup Ribatònics. / Enric Marqués

Twitter

Facebook

Tags: Ribagorça

Trackback from your site.

Comments (1)

Fira de Sant Medardo a Benavarri » Temps de Franja - La Franja

14 de juny de 2019 at 09:23 | #

[…] Source: Fira de Sant Medardo a Benavarri » Temps de Franja […]

Reply

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

La desaparició de la masoveria*

// Vicent Pallarés Pascual

La mort d’un masover pot semblar quasi anònima, però la seua pèrdua com a testimoni d’una cultura és enorme. L’any passat ens vam acomiadar de José Antolí, del mas dels Fossos de Vall-de-roures. Una persona que ens va ajudar a entendre millor un territori i una època, a comprendre la pèrdua d’unes formes de vida que potser no tornaran: la masoveria al Matarranya des del temps anterior a la Guerra Civil fins l’actualitat.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Lectures d’estiu

//Patrici Barquín

Pos ja està, ja anem acabant l’estiu. La fafet va esmorteint lo seu cant i, poc a poc, va arrimant la seua poteta al picaport de can formigueta. Los grills caven frenèticament, com un polític eixecant carrers i equipaments en plena campanya electoral, mirant de trobar un puesto agon refugiar-se durant l’hivern, que cada any triga més en arribar.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

// Carles Sancho Meix

M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

L’home i el medi ambient*

// José Miguel Gràcia

L’actualitat és per a mi una font de temes per escriure aquestes línies i amb qualsevol d’ells ho podria fer, tot i que en tinc un sempre present per la preocupació que em produeix a mesura que passa el temps. Segurament el lector haurà pogut llegir recentment algun petit article meu, relacionat amb aquest mateix assumpte i del que ara parlaré, i ho faré aprofitant el major espai que ara tinc. També ho vaig fer en aquesta revista [Compromiso y Cultura] l’any passat amb un llarg article. Pot pensar el lector que és una fixació meua la idea de les energies renovables, així com l’escalfament global del nostre planeta i les seues conseqüències. Tant se val, el lector té el dret a opinar el que vulgui i encertarà si pensa que realment és una dèria meua. Tot i així, considero el tema de tanta importància que per més que s’escrigui mai en serà suficient. Any rere any el problema és més greu i una gran part de la ciutadania roman tranquil·la sense adonar-se, crec, de la magnitud del problema, ni de les seues conseqüències actuals i futures.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Dolls d’aigua

// Glòria Francino Pinasa

La primavera ha portat aigua, neu, garbaixó i pedregades, i això ho ha notat la naturalesa que ens brinda esplendorosa tota la gamma de colors: els verds dels sembrats i dels prats, els dels matolls de romer i de l´espígol, dels boixos i de les sabines i de flors de diversa mena: des de les grogues de les esgelagres i la ginestra i narcisos silvestres, les flors blanques, a començaments del mes de maig, de les corneres, de les boles de neu, dels clavellets silvestres, els lliris morats, anomenats capellans, i els blancs i els grocs, els lilers florits, les roses de les garraveres i tots els rosers blancs, rojos, grocs, els pipiripipis rois o el que és el mateix les roselles o ababols …

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat