Fent camí*

// Glòria Francino Pinasa

Sembla que face quatre dies i han passat vint ans, tempus irreparabile fugit! Pas a pas Temps de Franja mos ha permès conèixer les comarques aragoneses catalanoparlants i la seua gent, que comparteix la mateixa llengua materna: el català.

Lluny queda el 22 de gener del 1984, quan set alcaldes de la Ribagorça van sol·licitar al govern d’Aragó l’ensenyament de la llengua catalana als estudis, escoles, instituts, i, l’1 de febrer, 17 alcaldes signaven la Declaració de Mequinensa. Aquest fet històric va marcar molts esdeveniments culturals al nostre territori, com la participació al Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’any 1986, el naixement de centres d’estudis, revistes… i entre elles Desperta Ferro! i Temps de Franja, que recull informació sobre aquest tema, i que l’any 2013 vam haver de tornar a reivindicar a Mequinensa!

No podrem citar tots els col·laboradors a qui, des d’ací, volem agrair el seu granet d’arena pels seus escrits. Articles on el senyor Josep Mauri, descendent de Casserres del Castell i col·laborador de Temps de Franja, declarava la necessitat d’un mitjà de comunicació comú a les nostres comarques, entrevistes al President de la Diputació General d’Aragó, Marcel·lí Iglesias, fill de Bonansa, qui va engegar, amb el seu equip, la Llei de Llengües i altres projectes, que són recollits a la revista. També vam entrevistar el President de la Diputació d’Osca, Miquel Gracia; alcaldes com el de Sopeira, Josep Maria Ariño; l’escriptor i director d’edicions Proa, Isidor Cònsul, descendent d’Espés de Baix, preocupat pel futur de la comarca i artífex de la publicació el juny del 2000 de Te de roca, recull literari de la Trobada d’Escriptors Pirinencs, celebrada a l’Alta Ribagorça; el Dr. Xavier Terrado, professor de la UdL coordinador de la col·lecció de la toponímia de la Ribagorça i guanyador del Premi Guillem Nicolau del 2003 amb l’obra Diàleg de la cordialitat.

Un autèntic col·laborador de la Ribagorça és l’Enric Marquès de Benavarri, reivindicatiu quan demanaven l’ús de la llengua catalana amb 99 firmants més en el Manifest de Benavarri, satisfet amb els acords sobre el Montsec, sempre participatiu. I l’alma mater del Centre d’Estudis Ribagorçans, el Carles Barrull, historiador, fill d’Areny, ha contribuït amb molts articles sobre jornades del centre, la revista Ripacurtia i temes com la despoblació de la Ribagorça, als quals també han donat veu altres membres del CERib.

Així mateix les jornades de l’Institut d’Estudis Catalans celebrades a la Ribagorça han tingut ressò a la revista, la de Benavarri o el simposi en honor a l’insigne Joan Coromines, a l’Alta Ribagorça. Sempre s’han tractat aspectes de la variant ribagorçana com la publicació del llibre de Jordi Moners, La llengua de Castigaleu. el naixement d’Escunç, associació dedicada a mantindre lèxic ribagorçà, definicions de paraules com la salema, refranys i frases fetes…

A la revista han aparegut altres temàtiques: l’agricultura, la naturalesa i la meteorologia, el paisatge, els arbres centenaris, les plantes, el riu Noguera Ribagorçana, Escales, la carretera N-230, Aulet, incendis, excursions, els segadors, les fires i festes majors, el patrimoni arquitectònic: ermites, esglésies i monestirs romànics com el de Santa Maria d’Alaó, reivindicats pels ribagorçans, els béns artístics dels bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó, la literatura recordant la poesia de Mn. Antoni Navarro o la novel·la Eros Christ, llegendes i contes i publicacions actuals, projectes d’associacions, tradicions com les de les falles, escrits sobre dones anònimes, grups musicals com els Ribatònics, concerts, exposicions, els museus com els d’Areny…

Per concloure, en aquest 20è aniversari de TdF voldria agrair a totes les persones de referència: recordo l’entusiasme del Josep Galan quan em demanava la participació en la revista, a la gent de Fraga i de les altres comarques que he conegut, recordo el Màrio Sasot, a l’inici, i el Carles Terès, ara, demanant articles sobre la Ribagorça. Molt influents han estat l’Artur Quintana i l’Héctor Moret, després del recull Bllat colrat, van fer que em seguís implicant en activitats lingüístiques i literàries com el projecte d’Animació a les Escoles dels Escriptors de la Franja, o a l’Escola d’Estiu de la URV a Calaceit.

Una bona garbera de paraules i de sentiments que no haurien estat possibles sense l’existència i el lligam de Temps de Franja.

I als lectors, per llegir-nos, gràcies!

Collita de cultura vora el gran Noguera Ribagorçana // Glòria Francino

*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020