Dones anònimes*

// Glòria Francino Pinasa

Dones del món rural, anònimes, dones que formen part de “la intrahistòria” que deia Unamuno, que han existit, que han estat importants dins la seua societat, però no formen part de la història “oficial”… Dones molt capaces, treballadores, silencioses, constants, fortes…
Pentinades amb els seus monyos entortolligats a la nuca, amb mocadors al cap, amb faldetes llargues i cotellons, les més velles, que van donar pas a les bates, amb els devantals a quadrets negres i blancs, alguna manteleta de llana, espardenyes, així vestívan algunas padrinas fins als seixanta del segle passat a la Ribagorça. Les recordo encara.
Filomena del Pintó, amb les seues faldetes llargues, frunzides a la cintura, amb una xambra o jersei curt, el devantal i el capçal al cap on s’aguantava dreta la panistra plena de cols, enciams, tomates, pomes… del Camp; puiava des dels sòls del poble, carrer del Riu i carrer Maior amont, ja que vivia als cap de tot, a poc a poc, sense perdre la compostura. Quants viatges devia fer al Camp, regat amb l’aigua del riu Noguera Ribagorçana! També Maria i Dolores de Ramunda anaven al Camp, a l’hort que els proporcionava verdures i fruita per mantenir-se. Dolores, amb el seu mocador al cap lligat amb dos nusos al costat i faldetes llargues fins el torterol, anava per les cases a fer braços de cebes o d’alls, o ajudar a alguna feina casolana.
Altres pastaven el pa com Plàcida del Roi, ja que teniven el forn, i era on anaven les més joves a pastar el seu pa setmanal o quinzenal, i quan era festa maior, a fer les coques d’ou. Altres cuinaven menjars a les fondes, com les dones de ca de Barrull, de ca de Toni, de ca de Batalla… Algunes eren expertes mandongueres. Totes mestresses de cada casa, on a més a més de les feines domèstiques, calia anar als horts i als trossos: igual plantàvan tomates, que collívan trunfes, rasclàvan aufals, que févan les gavelles o plegàvan olives i bellotes… Cuidàvan els animals: gallines, conills, porcs, fins i tot, algunes guardàvan el bestiar… Al temps de les nostres mares aprenien de cosir amb la modista i es confeccionaven la roba que portaven, des d’un vestit a la roba interior. Al seu càrrec quedaven totes les persones de la família: pares, homes, fills i filles… El temps d’estudi va ser poc per a moltes d’estes dones, segons les circumstàncies familiars… On haurien arribat si haguessin tingut les nostres oportunitats?
Estes dones anònimes de poble han estat el nostre espill, amb les seues mans sarmentoses i feineres ens han guiat per seguir altres camins. Ara trobem dones joves del món rural que no es diferencien ni en la vestimenta ni en el treball de les dones d’altres indrets, vesteixen roba moderna, van a la perruqueria, tenen oficis de diversos àmbits: ajuntaments, administració en general, oficines, hoteleria, comerços, perruqueria, ensenyament, bancs, sanitat, residències, petites empreses rurals, dones que es dediquen a càrrecs polítics com M. Lurdes Pena Subirá, que va ser presidenta de la comarca de la Ribagorça aragonesa, i ara forma part de l’Ajuntament de Graus, o Esther Cereza Quintana, l’alcaldessa que es preocupa pels pobles que formen el Municipi de Montanui… O com l’estudiant Andrea Baños de Benavarri, que recentment ha estat premiada pel diari El Periódico per la seua poesia La societat és la vida, qui sap si agafarà el camí de la literatura…! I tantes d’altres, que ja no són tan anònimes, que lluiten pels drets de la dona, per la igualtat de gènere, per la justícia social, per la naturalesa, per mantenir els pobles, en definitiva, per un món millor.

*Publicat a Temps de Franja n. 145, abril 2020