El divendres 17 d’octubre el Centre de Serveis Socials de la comarca de Ribagorça va celebrar la tercera trobada del Dia de la Dona Rural i més d’una vuitantena de dones es van reunir a ca del Can de Sopeira. Manuel Iglesias, l’alcalde, va donar la benvinguda a les assistents i va remarcar que la dona és un pilar imprescindible en les cases del món rural. Roque Vicente, president de la comarca, va dir que la trobada se centrava en les associacions femenines perquè es necessiten dones davant dels col·lectius per a canviar les coses i que la dona rural és emprenedora, gestora, política i coneixedora del medi i cal garantir que tingui veu pròpia.
A continuació Marián González, directora de Radio Graus i Benasc, va moderar la taula redona, on hi van participar les representants de diverses associacions:
Pilar Loscertales, Asociación de Mujeres de Santa Águeda de Graus. Creada l’any 1995, té unes tres-centes sòcies, és tradicional perquè celebren el sopar de la santa patrona de les dones, a més fan moltes activitats gastronòmiques, lúdiques i solidàries, tallers d’anglès i altres, trobada de boixets… Un cop al mes fan jocs tradicionals per a la gent gran i evitar-li la soledat.
Carmen Hurtado, Asociación Valdeflores de Benavarri. Va començar l’any 2003 i donen xerrades professionals del món rural, sobre consum, cursets de cuina i digitals i per a les festes de Benavarri elaboren postres.
Ana Baeza, Associació Fllo de neu, de Benasc, Ancils, Cerler, Erist. Va nàixer l’any 2004, fan assessorament a les dones sobre temes tecnològics i digitals com ajudar a utilitzar un telèfon mòbil, gestionar la compra d’un bitllet per internet, així com xerrades sanitàries, culturals.
María José Subirá, Las Donisas de Sesué, Sos, Villanova. Creada al 2004 amb motiu de trobar-se un grup de donises va produir-se la sinergia de fer un calendari bilingüe en castellà i benasquès, van traduir el llibre Cuentos del món enta debán al benasquès i han escrit altres llibres com Borrigons i nuessas, Quinquilllaires i trotamons, amb participació dels joves explicant els seus viatges, La dona montañesa on conten la vida de la dona rural, L’ome montañés, A las nuestras selbas.
Ana María Mora, Las Quillas de Benasc. Només són 19 sòcies que practiquen aquest joc tradicional de Benasc, exclusivament femení, a l’aire lliure. Las quillas són una mena de bitlles amb una bola que pesa prop de cinc kg. Tenen constància de la pràctica d’aquest joc en una fotografia de l’any 1902. La preocupació de l’experta és que les joves marxen afora a estudiar o treballar i no el practiquen i a l’estudi només hi poden anar una vegada o dos a l’any i llavors costa que les nenes s’hi incorporin, tot i que dones que tenen la segona residència a Benasc hi juguen.
Angelines Gabás, Las birllas de Campo. L’associació funciona des de l’any 1989. Són 176 sòcies i les noies joves i les nenes s’impliquen en aquest joc tradicional femení, que és diferent del de Benasc i aprenen frases en ribagorçà. Han assistit a Verona, com les de Benasc, i altres llocs on es fan trobades de jocs tradicionals. Cal recordar que a Campo hi ha un museu que recull molts dels jocs antics, que ja s’han perdut.
Natalia Aventín, La Fllama Cultural de Benasc. Cerler, el Run, Guaient, Saünc, Castilló de Sos. Creada l’any 2019 per a instaurar un festival amb mirada femenina, la pandèmia va truncar els seus interessos. A diferència de la resta d’associacions són dones joves, amb estudis superiors, moltes han anat a viure i treballar a la Vall de Benasc i aprenen de les dones d’allí. El seu objectiu és ser protagonistes perquè la dona rural encara no ha canviat tant.
Totes elles van parlar del què comporta viure a un poble, les facilitats: s’hi viu bé, la naturalesa, projectes fets amb el cor, els inconvenients: la sanitat, cal cotxe, la despoblació. Tothom va aprendre de les experiències de les associacions i algunes d’aquestes es posaran en contacte per millorar aspectes concrets, com els viatges entre les de Graus i Benavarri, las Donisas aniran a practicar las Quillas a Benasc…
Després del cafè, al monestir de Santa Maria d’Alaó es va presentar l’espectacle musical IGUALmente dels Mosicaires de Graus i Inma Carné, la cantant. El seu repertori rau en música feta amb instruments casolans: un morter, cassoles, panderos, guitarres fetes amb capses, salteris, flautes, branca d’arbre, mandíbula d’un cavall, elements insòlits que acompanyen cançons populars: «El Joan petit quan balla», poemes de Rosalía de Castro, «La tararara…», «Llorona», sempre fent referència al desig de la igualtat de la dona en la societat i de dones carismàtiques.
La jornada de la Dona Rural va concloure amb un dinar exquisit al restaurant Rocamora d’Areny mentre les dones portaven converses del món en general.
Publicat a Temps de Franja n.167, novembre 2025