De l’Olzina del Consell a l’Obac dels Masos de Tamúrcia

// Glòria Francino Pinasa

Enguany la IX Caminada dels Mocadors, organitzada per l’Associació Fem Terreta, es va celebrar el diumenge 30 d’abril, amb la participació de l’Associació Amics d’Alaó de Sopeira. L’objectiu era arribar a l’Alzina del Consell situada a l’Obac dels Masos de Tamúrcia, i visible des de diversos indrets de la Terreta i de Sopeira, fins i tot des de la N.230.

Com sempre a aquestes caminades, amb mocadors de tots colors, hi acudeix molta gent, érem més d’un centenar, que vam compartir natura i la companyia d’amics i coneguts, a més a més del “xicolate”, la coca, cafè i refrescos amb que ens van obsequiar els amics de Fem Terreta, i que va transportar Jesús de Rafel dels Masos, un gran coneixedor i conreador d’estes terres. Com ell mateix va afirmar: Quan jo m’acabe, molts d’estos trossos ja no els cultivarà ningú.

Els itineraris van ser dos: els companys de Fem Terreta es van reunir al poble de La Torre de Tamúrcia i des de casa el Casolà van passar per trossos com Tamars, camp a través i per pista van fer cap a l’alzina. Els companys d’Amics d’Alaó es van trobar a la capella de Sant Antoni i Sant Gregori, van creuar el barranc de Miralles i seguint la pista que porta a la Coma de Francisco, van continuar la puiada fins arribar a l’Olzina del Consell. Això, sí, tots alhora!

L’Alzina de Sant Salvador, segons l’anomenen la gent de la Terreta, perquè hi són les restes d’una ermita dedicada a aquest sant i documentada al segle XI, o l’Olzina del Consell, segons la coneixem a Sopeira, ja que la tradició diu que sota la seua ombra s’hi reuniven els frares del monestir de Santa María d’Alaó de Sopeira, document des del 806-814, de Miralles, on també hi va existir monestir i castell, documentats des del 835-851, i els frares de Torogó, documentat des del 838, i relacionats amb els d’Alaó, per a prendre acords sobre diversos assumptes. També els pastors s’hi arreceraven amb els seus ramats a l’ombra, i altres persones hi preneven decisions. Prop d’allí també existeix l’Olzina de la Cort, de dimensions més xiques. L’Olzina del Consell és un arbre amb ànima, mil·lenari, que mereix ser reconegut com arbre monumental i històric, com a dada cal dir que el seu tronc fa més de tres metres de perímetre.

Tots els assistents van poder gaudir del paisatge, tot i amb mostres de sequera, amb la floridera de l’espigol, esgelagres, aranyons… i amb les impressionants Serra de Sant Gervàs, la Roca de Sant Cugat, el Taió, la Serra dels Cis, el Montsec, cap al sud… i també de dues xerrades culturals relacionades amb el terme.

Lluís Colomés va explicar la importància de la Terreta en època de Carlemany i de la Marca Hispànica amb els seus comtats, dels segles IX i X, les ràtzies islàmiques, com la de al-Tawil, van arribar fins el coll de Llastarri. També va fer referència al primer bisbe de Roda d’Isàvena i a alguns comtes pallaresos i ribagorçans.

Glòria Francino va raonar sobre els abats de Santa Maria d’Alaó i del seu entorn, el pagus Orritense ‘pagus d’Orrit’ i altres terres. Es va centrar en la figura de Benet Latràs, abat d’Alaó des de l’any 1669 fins el 1982, quan va morir a Saragossa, de mort natural, ‒encara que les llegendes expliquen una altra versió‒, quan assistiva a unes Corts i va ser enterrat a la Basílica de San Pablo. Com el seu cos al cap dels anys es va conservar incorrupte, van nàixer llegendes al voltant de l’abat i és conegut popularment com el Cos Sant, el Cossant, L’any 1725 va ser retornat a la cripta del monestir d’Alaó on es va conservar fins l’any 1936, en què el van cremar, igual que els retaules i sants de la igllésia. A la roca, puiant cap al Pas d’Escales, hi eren les passes del Cossant, les seues petjades. Tamé diuen que l’era creixut el pèl i les unglles… Trobareu escrites altres llegendes literàries, però la que mos ha arribat oralment fins el segle XXI és la dels traginers, que eren de pagar uns cèntims als frares, pa arregllar el camí, al passar per davant de la cripta i resar alguna oració. Conten que un dels traginers va ser correcte; en canvi, el seu company es va burllar del Cos Sant i li va dir paraulotes, així é que en arribar al pont de pedra, romànic, els seus animals, mules i matxos, no voleven passar, i el seu company li va recomanar que anés a demanar perdó al Cos Sant, i així ho va fer, i allavons, els animals ja van seguir el seu camí…

Un gran dia per a gaudir del paisatge i de la gent i felicitar els organitzadors i participants de IX Caminada dels Mocadors.