Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

De les escombres de curnyera a l’escombra elèctrica*

// Glòria Francino Pinasa

Les curnyeres a mitjans d’abril i començament de maig presentaven tot el seu esplendor amb una floridera que emblanquinava les roques, damunt de l’Aubaga i de Vinyer.

Aquest arbust (Amelanchier vulgaris / ovalis) de rames llargues, fulla verda i flors blanques, les quals són bones per als constipats, conegut com cornera o corner en català estàndard, ve del nom llatí CARNUS. De les rames d’aquest arbust es feien les escombres per escombrar els corrals, les eres, els carrers empedrats… També n’hi havia d’altres plantes com de la ginesta de branques més fines per als graners o d’herbes que creixen als prats. Es tallaven les rames amb l’estisora de podar, es pelaven les fulles i es lligava el mànec amb filferro i escombra acabada.

Durant el segle XX i encara més en aquestes dècades del segle XXI, la tecnologia ha avançat tant que es va passar de les típiques escombres que s’utilitzaven com les de palma i de materials sintètics a les aspiradores i a les escombres elèctriques, que fan la feina de forma programada.

 



Davant l'Aubaga, curnyeres florides. / Glòria Francino

 

No només les escombres sinó altres màquines com les rentadores, per posar un exemple, han facilitat la vida domèstica a les famílies i, sobretot, a les feines que tradicionalment feien les dones, com era rentar la roba al riu amb la taula de fusta i el caixó o panistra on portaven la roba, amb el sabó elaborat a casa amb greixos, oli i sal-sosa, preparar el lleixiu amb cendra i aigua calenta, de la caldera a la tina, per aconseguir una bugada ben neta. La transformació tècnica i electrònica ha estat un gran descobriment per a les feines de la casa. Recordo una entrevista a l’inventor de la fregona, Manuel Jalón Corominas, un enginyer aeronàutic, que segons paraules textuals “va aixecar la dona de fregar els terres…”. Quin gran descobriment el ròdex! I un ferreter de Lleida el va considerar un invent excel·lent i va ser qui el va posar a la venda.

Aquests canvis i d’altres han viscut les dones octogenàries i nonagenàries de la Ribagorça, a les que hi podríem afegir totes les dones del món rural, i fins i tot de l’urbà. Dones fortes, valentes, que han treballat la terra: sembrant, cavant els horts, collint hortalisses i fruita, criant gallines i espellant conills, fent el mandongo del porc, preparant conserves i adobats, fent el menjar, cuidant la casa i la família, cosint, ensenyant el que sabien als fills, a les noves generacions, la llengua materna i les tradicions, entre d’altres coses. La major part d’aquestes dones no han tingut una vida fàcil, ja que van viure la postguerra, no van poder anar massa a estudi i han treballat la gran part d’hores del dia, moltes no han fet vacances, s’han mantingut en un segon pla davant els homes, i no obstant això, han estat la biga central del grup familiar. Han estat un model de persones sofertes, resilients, adaptant-se a les circumstàncies i als canvis transformadors dels temps actuals i, sobretot, davant les dificultats han sabut seguir el seu camí.

Ho cal saber i ho cal dir: les nostres mares i padrines han estat un puntal molt important a les nostres vides i al desenvolupament dels pobles, i amb la seva experiència ham pogut seguir camins nous i rememorar els seus.

 


*Publicat a Temps de Franja n. 142, juliol-agost 2019

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: