Camins
// Glòria Francino Pinasa
Els que som de Sopeira i no ham conegut l’antic camí del Pas d’Escales –la pronúncia era Escalas– a causa de la construcció de la central hidroelèctrica, inaugurada a finals de l’any 1955, sempre n’ham sentit enraonar.
Era un lloc feréstec per l’alçada de les roques que s’estretien més en aquesta part, just on es troben les comportes de la presa actual. Allí, més o menys, hi era la Font d’Escales de Dalt, i una mica més avall, donant al riu, prop d’on és la porta d’entrada a la central, hi era la Font del Boixiguer, i prop del túnel xic que es troba cami de la central, hi era la Font d’Escales de Baix. Molta gent del poble hi anava a buscar l’aigua per a beure en sellons –ma mare recorda portar-ne un a cada mà, un metàl·lic i l’altre, de terra– i cànters amb els argadells carregats als rucs. D’aquestes fonts li ve el nom a la central o presa, i no de les escales que van esculpir els obrers a pic i pala a la pròpia roca, per pujar i baixar mentres duraven les obres.
¡El Pas d’Escales era molt transitat, sobretot pels traginers i gent que anava als mercats, o senzillament quan s’anava a França, travessant el port de Viella, a treballar o a viure; són molts dels avantpassats ribagorçans, que es van establir en el país veí. Uns dels traginers més habituals d’esto camí eren els d’Areny que puaiven mercaderies al Pont de Suert i altres pobles de la comarca.
¡D’Areny a Sopeira hi era dos camins, segons el marge del riu: un per Aragó, passant per Freixanet, a tocar de l’actual N-230, i l’altre per Catalunya, seguint el curs del riu Noguera Ribagorçana, passava per les Sargues, arribava als Pontivells i el barranc de Miralles i anava seguint per els partides de Sopeira de l’Horta fins arribar a la Vinya de la part de Catalunya, es passava el Pont de Baix, d’una sola arcada, on hi era una antiga capella i es continuava pujant el camí, a mà esquerra direcció nord, on ara es troba el contraembassament de Sopeira, s’arribava al Pilaret i els Portals, i ja eren als Olivassos, i travessaven el poble de Sopeira pel Barrinol, carrer l’Església, el Pllanell, i passaven per davant del Monestir de Santa Maria d’Alaó, on a la finestreta de la cripta solien deixar l’almoïna per arreglar el camí, i des d’on es divisava el cos incorrupte del Cos Sant, abad del segle XVII –en temps més recents l’import als traginers s’havia cobrat a diverses cases del poble, i ha donat nom a casa el Pasé, el passer, el que cobrava el pas–.
¡Abans d’arribar al pont romànic, conegut també com a Pont de Dalt o Pont vell o de pedra, hi eren altres fonts, com la Font de Santa Engròcia, la Font de l’Olivó, que encara porta aigua a la tardaor i a primavera, quan plou de forma abundant, i la Fonteta. Es travessava el Pont de Dalt de tres ulls i es girava a l’esquerra seguint el camí, fins arribar al Pas d’Escales. Conten que de vegades els traginers puiaven bé, i quan era l’època de desgel o de pluges, al baixar els animals ja es mullaven les potes perquè el riu creixia, i els precipicis en aquest indret eren perillosos. Des de Sopeira al Pont de Suert, caminant, s’hi posava tres hores o tres hores i mitja. Es passava pel Mas de Sant Andreu, pel Mas del Burrugat, i s’arribava al Pont de Celles, d’una sola arcada, que també s’havia de travessar per arribar al Pont de Suert. Els de Santorens i els dels Molins de Betesa en diuen el Pont de Carbonera, com barranc del mateix nom, conegut, també, com barranc del Solà o de Casetes.
La senyora Glòria Perna Laforga de ca de Teixidor dels Molins de Betesa recorda que el carter que repartia el correu a Santorens, Aulet, Pallerol, Betesa i Ovís, hi posava dos dies a peu. I els Aulet per anar al Pont de Suert passaven pel Molí d’Agustí, travessaven el pont penjant o palanca d’Aulet i agafaven el camí d’Areny al Pont de Suert. Abans d’arribar-hi també passaven pel Pont de Carbonera o Celles.
La senyora Albina Pinasa Barrabés m’ha explicat moltes vegades que Carinyo, un habitant de Sopeira, als anys quarantes, puiava al mercat del Pont de Suert, una cistella a cada mà, plenes d’ous, fesols… per vendre’ls. També que la dinamita per obrir els túnels d’Escales la baixaven carregada als matxos, des del Pont de Suert fins Sopeira, entre els que els menaven Eduardo Francino Monlau hi va fer uns quants viatges.
Camins que fem amb la memòria, recordant-los…
Camí cap al Pont de Dalt, romànic. / Glòria Francino
Camí de les Sargues a l’hivern. / G. F.
Central hidroelèctrica d’Escales. / G. F.
Comportes d’Escales de 125 m. d’alçada, vistes des de la presa. / G. F.
Contrambalse de Sopeira. / G. F.
L’antic camí era a la part esquerra del Pont de Dalt. / G. F.
Pont de Dalt al costat de la subestació. / G. F.
Porta de la central d’Escales. / G. F.
Santa Maria d’Alaó, vista dels absis. Primavera 2020. Sopeira. / G. F.
Tags: Ribagorça
Trackback from your site.
Camins » Temps de Franja - La Franja
| #
[…] Source: Camins » Temps de Franja […]
Reply
Glòria Francino Pinasa
| #
Gràcies pels comentaris
Reply
Ramona Corts Perna
| #
Déu meu, quants records! M’ha agradat molt, Glòria. Et felicito!
Reply
Glòria Francino Pinasa
| #
Gràcies per les vostres paraules
Reply
Mercè
| #
Molt bonic Glòria aquest article. Gràcies, memòria històrica.
Reply
Angels
| #
Que bonic Glòria, et felicito, aquesta és la nostra història, no lanpodem oblidat. Gràcies
Reply
Glòria Francino Pinasa
| #
Gràcies, pels comentaris
Reply
Glòria Francino Pinasa
| #
Gràcies, pels comentaris
Reply
Glòria Francino Pinasa
| #
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Entre tots fem història de la gent senzilla i de la nostra Ribagorça.
Una abraçada
Reply
LO DIA DE LA LLENGUA MATERNA A ARAGÓ | Entre pàginas
| #
[…] Camins […]
Reply