// Glòria Francino Pinasa
Dins el cicle «Ribagorza, huellas en la piedra» organitzat per la Comarca de Ribagorça s’han celebrat diverses activitats entre les quals Francisco Martí va presentar el seu llibre, Ribagorza. Guía básica de su románico, Josep Maria Mata Perelló va parlar sobre Paisajes geológicos en Ribagorza, un tránsito por la particularidad morfológica y mineral del relieve ribagorzano i per a commemorar el 700 aniversari de la proclamació del II Comtat de Ribagorça, l’historiador Guillermo Tomás Faci va donar una conferència. Finalment, el 7 de juliol a Graus, tancarà el cicle José Ignacio Canuda Sanagustín, amb La singularidad y trascendencia de los hallazgos dels paso de los dinosaurios por distintos puntos de Ribagorza.
El passat 20 de maig a Benavarri, a l’antic hospital de Santa Elena, el medievalista Guillermo Tomás Faci, presentat per l’alcalde Alfredo Sancho i per Marcel Iglesias, president de la comarca, va impartir una conferència parlant dels orígens del II comtat de Ribagorça i de la figura de l’infant Pere d’Aragó i Anjou, fill del rei Jaume II, qui va atorgar en herència al seu jove fill els títols de comte de Ribagorça, en primer lloc, el comtat més extens i poblat dels que va rebre, el de comte d’Empúries i el de Prades, just després de 700 anys en què es va proclamar comte de Ribagorça a la Seu Vella de Lleida l’any 1322.
Segons les investigacions de Tomàs Faci, tot i la celebració, i la importància que té per als ribagorçans i ribagorçanes, en general, el concepte del I comtat de la Ribagorça en l’alta edat mitjana al segle IX, com comtat independent, amb connotacions positives, en aquesta conferència es va deixar clar que el nomenament de l’infant Pere com a nou comte de la Ribagorça no va ser ben rebut pels habitants del país, a causa de la pèrdua de privilegis. Els acords de la gent dels pobles administrats pel Consell General de la Ribagorça, així com la seva autonomia política i la recaptació dels impostos, negociada amb el rei des de 1307, desapareixien del tot. De fet, van dependre del comte 33 poblacions ribagorçanes i el que més l’interessava era obtenir beneficis econòmics, la resta es mantenia encara a disposició d’altres senyors feudals, nobles o eclesiàstics dels monestirs.
Figures com el justícia, el batlle i el ‘sobrejunter’ de la Ribagorça van ser substituïdes per un procurador de Ribagorça, un jurista procedent de Saragossa, motiu suficient perquè notessin l’allunyament de les decisions per part del poble. Alhora també hi va influir que l’infant Pere no mostrés cap mena d’interès en visitar el comtat. No va ser fins els anys 1333-1335, que va tenir dos fills, alletats per dones de Benavarri, que s’hi va apropar una mica. Se sap que l’any 1325 va arribar fins Estopanyà i, fins l’any 1345, no va recórrer bona part de la comarca, i va enraonar amb els habitants ribagorçans, que van aconseguir tornar a tenir representació i veu dins la política del comtat, destituint el procurador, que pel que va explicar Tomàs Faci, va cremar el poble de Saganta, entre altres abusos de poder. A partir de 1345 el batlle de Ribagorça va ser restituït en un veí de Benavarri.
L’infant Pere d’Aragó i Anjou es convertí en frare franciscà l’any 1358 i el van succeir dos dels seus fills que van ser comtes de Ribagorça fins que tornà a dependre del rei. Cal destacar que en la seva època es va ampliar el castell de Benavarri i s’anotava tot en arxius i registres, alguns desapareguts, i d’altres han permès a l’historiador Guillermo Tomàs Faci estudiar a fons la figura de l’infant Pere, gràcies al premi rebut per un mecenes de l’Hospitalet de l’Infant, poble tarragoní, que rep aquest nom gràcies al que fou, entre altres títols, comte de Ribagorça.
Amb motiu d’aquesta efemèride del II comtat de la Ribagorça, després de 700 anys, el CERib, Centre d’Estudis Ribagorçans, prepara una exposició sobre el tema per a l’estiu.
Conferència de Guillermo Tomás Faci a l’hospital de Santa Elena de Benavarri // Enric marquès
Publicat a Temps de Franja n. 154, juliol 2022