La immensa Serra del Montsec, que s’estén més de 45 km. com una columna vertebral de pedra calcària pel Prepirineu, ocupa territori a les comarques lleidatanes de la Noguera, del Pallars Jussà i a la província d’Osca, de la Baixa Ribagorça o Ribagorça Oriental i una mica de la Llitera. El Montsec té moltes fesomies geogràfiques, a quina més espectacular, depèn d’on es miri; a la part catalana està banyada per les aigües del Segre i de la Noguera Pallaresa, i a la part aragonesa, pel Noguera Ribagorçana, i per això s’anomena de tres maneres diferents, d’orient a occident, el Montsec de Rúbies, d’Ares i de l’Estall.
Fotografia feta des de l’ermita del Congost (la nova). / Cristina Papell i David Chacobo
Quin escunç es va donar perquè dos barcelonins, David Chacobo, llicenciat en Humanitats, i Cristina Papell, llicenciada en Pedagogia, s’inspiressin en el Montsec per escriure Serra del Montsec. 101 Propostes? Doncs, una noia d’Alòs de Balaguer va convidar el David a conèixer el seu poble i els paratges dels voltants, així és com David es va enamorar d’una part del Montsec. Més endavant va invitar la Cristina, la seua parella, a anar d’excursió a la Pertusa, i també en va quedar encantada. Poc a poc van recorrent el Montsec i escriuen les seues experiències a la web serradelmontsec.cat, on publiquen notícies sobre aquest ampli espai. Aquestes eixides a la natura els van donar a conèixer la Ribagorça aragonesa, on resideixen part de l’any i treballen telemàticament.
Gerard Costa, de Balaguer, i de l’editorial Efadós, coneixia els articles de Chacobo i Papell i els insta a escriure aquest llibre, publicat l’any 2024, i va rebre el Premi César August Torras a la Fira de la Muntanya de Vic 2024, pel seu interès en la cultura, la llengua, el patrimoni, els seus parcs geològics, espais de protecció de fauna i flora, miradors naturals, la gastronomia… El llibre ha estat presentat amb èxit a llocs com Àger, Areny, Artesa de Segre, Benavarri, Lleida, Mataró, Pont de Montanyana, Tremp…
Els autors comenten que no és un típic llibre turístic i no hi pot eixir tot, on han tractat temes diversos de les tres zones del Montsec i han aconseguit seduir els lectors amb les seues narracions i descripcions, acompanyades d’excel·lents fotografies.
El Montsec del Noguera Ribagorçana és la part més xica, i no obstant, es veu ben representada. El Montsec no és només l’espadat congost de Mont-rebei o les passarel·les de Montfalcó, que també!, espais que s’han popularitzat gràcies als mitjans de comunicació. El Montsec són els despoblats com Fet, Fals, l’Estall i els pobles xics disseminats entre o als peus de la serra, les ermites com la del Congost, la de Santa Quitèria i Sant Bonifaci de Montfalcó, gairebé enfront de la de la Mare de Déu de la Pertusa a Corçà, a l’altre costat, al Montsec d’Ares, ambdues damunt una roca i de difícil accés. La morfologia geològica dona una estructura original i majestuosa a tota la serra com són les Roques de la Vila de Finestres, davant del pantà de Canelles.
Els castells, testimonis del passat medieval, marquen punts defensius dins de la comarca, com el de Benavarri, residència dels comtes ribagorçans, o la torre de Lluçars, i els cilíndrics de Fals, Viacamp, Giribeta, Montanyana…
A la part del Pallars Jussà hi trobem espais com Castissent, el castell d’Alsamora, el Mas de Faro i les Capelles o Montservós, la col·legiata de Santa Maria de Mur amb el seu claustre i el castell de Mur, el castell-palau de Llordà, residència d’Arnau Mir de Tost, senyor de tot el Montsec, a Isona i Conca Dellà, el congost de Terradets, límit del Pallars Jussà amb la Noguera.
Pobles i llocs de la Noguera, desapareguts al costat de l’embassament de Santa Anna, com Tragó i Blancafort, altres encara amb gent i visitables com els Rubió, la Baronia de Sant Oïsme, Camarasa, l’art d’Alòs de Balaguer, el castell de Montsonís…
El cel del Montsec és un dels menys contaminats lumínicament, ja ho va dir l’eminent Joan Oró, gran impulsor del Parc Astronòmic del Montsec, situat a Àger, on es pot gaudir de l’univers i del planetari i altres coses com parapent, la via romana i art, A la serra de Corona, a 1568 m, s’hi va instal·lar l’Observatori Astronòmic del Montsec, dins del municipi de Sant Esteve de la Sarga, del qual apareixen altres indrets al llibre com restes de monuments i jaciments.
Formatges fets al país, mel, la cabra catalana, aus i ocells, oliveres i roures, masos, monuments, barrancs i coves, esports entre natura, minerals, dòlmens i fòssils, llegendes i històries, festivals de música, toponímia, tot un entorn per descobrir des dels ulls i la sensibilitat de Cristina Papell i de David Chacobo, que reivindiquen un espai natural i molts llocs perduts, tant al llibre com a la col·laboració per a la revista Descobrir el Montsec, 325.
La Serra del Montsec d’Ares i de l’Estall entre el riu Noguera Ribagorçana es veu molt bé baixant per la N-230, direcció Lleida, i es pot sentir dir la Cara de Dona o La Bella Dorment. La gent del país com els de Fet a l’estret congost de Mont-rebei li diven el Portell o el Portell del Montsec.
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026