Viure de l’agricultura: un debat necessari

Segona conversa del “FEM CORRO” a Maella, un format en perspectives

// Redacció

Després d’un exitós primer “corro” sobre despoblació lo passat 4 d’agost, la plaça Alta de Maella va tornar a ser l’escenari d’un altre el dia 25. Ara els convidats eren Víctor Vídal, agricultor ecològic de la Portellada —i un dels promotors de la seua Fira de l’Hort i el Jardí—, i Javi Montaner, viticultor de Maella i propietari de l’empresa “Vinos Montaner”, en la Loli Gimeno novament com a moderadora, de l’Associació Guirigall de Maella, que ho organitza. Concebut com una conversa a partir dels coneiximents i pràctiques d’experts locals o de les comarques veïnes, en este cas van abordar el tema “Viure de l’agricultura: algunes reflexions”, una manera de continuar l’anterior “corro”, en què Marc Martí i Natxo Sorolla van destacar que les viles agrícoles són les úniques que encara retenen població. 

La decisió de dedicar-se a l’agricultura, que de ser l’actividat tradicional a la zona està patint una creixent regressió, va ser el punt partida. Montaner, que va estudiar Química a Saragossa i Enologia a la Universitat Rovira i Virgili, va explicar que l’aposta personal de fer-se viticultor naixia de la seua preferència per la pràctica des de l’origen. Ara, des de fa temps, elabora el vi que cull a les seues finques, als termes de Maella i Batea, i de tres o quatre productors més, i el ven al detall, a la pròpia tenda o distribuint-lo per Aragó i Catalunya a clients ja habituals, de forma que ha ampliat la bodega del seu pare. Víctor Vidal, en canvi, va marxar de casa jove en intencions de conèixer món, fent diversos oficis, i de retorn a la Portellada va acceptar rellevar el seu germà gran a les terres de la família, bàsicament d’olivers i ametllers. Primer ho comercialitzava a la Cooperativa del seu poble, però descontent en la seua marxa es va implicar com a directiu intentant millorar la qualitat del producte; a finals dels 90 el va decidir a canviar a l’agricultura ecològica, i ara cultiva també hortalisses. En una entrevista de 2019 a Temps de Franja aporta altres reflexions sobre això (https://tempsdefranja.org/a-fons/entrevista/lagricultura-ecologica-es-igual-de-productiva-que-la-convencional-pero-mes-rendible/).

Pel que fa a l’agricultura ecològica, si al principi eren tractats d’il·luminats, actualment s’ha normalitzat i Vidal n’és assessor, va dir somrient. La seua producció és més baixa, però oferís més resistència a les plagues, tot un canvi respecte als anys 50, en què l’ús els químics, molts d’ells letals —ara prohibits— va fer créixer les collides. Això sí, s’ha d’estar sempre damunt de la collita, en la filosofia d’anticipar-se gràcies a remeis tradicionals, alguns dels quals va explicar, que són menys efectius als fruiters. Los seus clients són alemanys, d’Amsterdam, la Xampanya i Vall-de-roures. I si bé la crisi ha significat un descens de ventes, s’ha consolidat en alguns restaurants locals, alguns de tan renom com la Torre del Visco, on les espècies autòctones que ell també es dedica a recuperar —l’enciam d’hivern de Maella, fesols de Beseit, cigrons de la Portellada— són l’atractiu de la carta. La distribució és un altre punt essencial, i així els ecoagricultors han creat xarxes d’ajuda entre particulars o el grup de whatsapp “Aliments del Matarranya”, que té més de 300 membres: així els diners se queden al territori, va subratllar.

En paraules de Montaner, lo vi és un producte complicat entre els agricultors franjolins, domiciliats a Aragó, que no poden vendre a les D. O. catalanes com la veïna Terra Alta, però sí els catalans que tenen terres en termes aragonesos limítrofs. La següent categoria de “Vinos de la Tierra”, vigent a Aragó, li ha plantejat problemes a les etiquetes; des d’haver de suprimir la indicació de “Zaragoza” per evitar la confusió en altres vins de la província, a acabar indicant només lo codi postal de Maella, per diferenciar-se dels del “Bajo Aragón”. De totes maneres, és una marca de qualitat, per damunt dels vi de taula, que li permitís ser reconegut per una clientela fidel, tant restaurants i supermercats com particulars. En una entrevista del mateix dia a Ràdio Casp aporta més detalls sobre la viticultura a la zona (https://www.ivoox.com/hoy-es-tu-dia-radio-caspe-25-08-2023-audios-mp3_rf_114877966_1.html, minut 18’ 50’’). Igual que Vidal, va assegurar que qualsevol “sello” de qualitat o certificació és fiable, tot i que s’han produït alguns casos de frau per eludir controls econòmics.

Los dos experts van criticar el problema que els suposa la burocràcia, molt complexa, que obliga a mantindre registres detallats de tot —inclús de les ventes, a diferència de les grans superfícies—, i a uns requisits sotmesos a continues inspeccions i revisions. Alguns agricultors del públic van lamentar també les exigències de la D. O. de l’oli, denunciant la dificultat de funcionar fora d’eixe sistema. I Vidal va explicar un viatge en un grup de llauradors i sindicats a Toledo a queixar-se al mateix comissari d’Agricultura de l’UE —l’abril de 2011—, sense èxit. Si tos los aliments locals, ecològics o no, són saludables, no passa el mateix en països extraeuropeus que no apliquen controls de qualitat o sanitaris i que, per vendre a Europa, només han de complir les condicions d’origen, molt laxes, alhora que suposen una competència desavantatjosa. En este sentit, Montaner es va queixar de la falta d’una política europea coherent, que alguns anys ha promogut alhora arrancar i plantar vinyes en un mateix terme municipal o comarca, i de la seua dependència de concessions a tercers països, perquè acceptar els seus fruits s’usa de moneda de canvi en aspectes com la contenció de l’emigració al nord d’Àfrica.

En sentit positiu està l’ajuda als llauradors autòctons de la PAC (Política Agrària Comunitària), subvencions que van nàixer de la voluntat de protegir productes necessaris a Europa. Però resulta insuficient davant l’aparició dels fons d’inversió, grans propietaris de les terres agrícoles que estan canviant lo model d’agricultura familiar tradicional —recomanam de nou les reflexions de Francesc Serés als relats de La pell de la frontera—. Ells són ja los receptors majoritaris dels diners, i Bill Gates, lo principal terratinent mundial. Hauria d’existir una “Llei de Venta Directa” per protegir les explotacions familiars, que segons los  dos tenen un horitzó de només 10 o 15 anys.

A pesar d’este vaticini pessimista, van coincidir en l’aposta pel que fan, en una excel·lent mostra de passió pel territori, i en dignificar l’ofici del llaurador. Mirant als nous, ara mateix resulta impossible encomençar des de zero, sobretot pels preus desorbitats de la maquinària, va afirmar Montaner. La clau està en creure en lo teu producte, produir en qualitat i arribar al producte final, és a dir, fer una distribució pròpia. Si els grans tenidors van per l’autopista, en paraules de Vidal nosaltres ham d’anar per la “cuneta”.

En definitiva, este segon “corro” maellà va permetre un fructífer intercanvi d’idees, congregant un públic nombrós, esta volta sobretot residents a la vila, a diferència de l’anterior, que també van participar activament. Vist l’èxit i l’interès, la intenció dels organitzadors és continuar el pròxim estiu en una llarga llista ja amanida de temes actuals.