«L’agricultura ecològica és igual de productiva que la convencional, però més rendible»*

Víctor Vidal, agricultor ecològic i divulgador de la natura

// Lluís Rajadell

Víctor Vidal, de 49 anys, va ser pioner de l’agricultura ecològica al Matarranya. Porta prop de dues dècades cultivant a la Portellada aliments sense fertilitzants químics ni plaguicides. Recorda que va decidir canviar de model productiu al prendre consciència que al proporcionar aliments pel sistema convencional proporcionava també “petites dosis de verí” als consumidors. Vista l’experiència, afirma que l’agricultura ecològica és igual de productiva que la “química” però més rendible perquè les plagues desapareixen dels camps i els preus de venda són superiors. Sense comptar que és més saludable per al productor i el consumidor.

Víctor Vidal. / Temps de Franja

Quan va decidir canviar l’agricultura tradicional per l’ecològica?
Me vaig donar d’alta al registre d’agricultors ecològics l’any 1999 i la primera collita certificada va ser la de 2002. N’hi ha un període de reconversió per a què els productes químics tirats als camps pèrdeguen lo seu efecte. Tamé n’hi ha una reconversió que ha de fer el propi agricultor al passar d’un sistema a l’altre. S’ha de formar en la nova metodologia i la terra se va llimpiant de productes químics.

Per què va decidir passar-se a l’agricultura ecològica?
Un dia, mentres preparava los productes químics per a la cuba de sulfatar, llegia los prospectes i veia que eren productes venenosos, per a matar. Me vaig posar a pensar que produïa aliments però tamé dosis menudes de veneno. Entonces n’hi havie un munt de productes fitosanitaris que avui ja no estan permetuts per la seua perillosidat. Allò ere una bomba. Ademés, jo conexia a les persones que s’anaven a minjar els aliments que produïa. Lo consumidor podie ser un veí, un parent o jo mateix. I vaig decidir que per allí no volia passar.

Com va fer el canvi?
Acompanyat per Omezyma –Organització per al Desenvolupament del Mesquí, Matarranya i Baix Aragó–, que mos va donar cursos de formació a 30 agricultors per a la producció d’oli ecològic, un producte que només elaboraven dos llauradors, un a Barbastre i un altre a Nonasp.

Però, ara produeix altres aliments.
Ara, l’Associació de Productors Ecològics del Baix Aragó (Aproeba) produïx oli, fruita, espàrrecs, raïm, ameles i olives. Tots els productes que oferix l’agricultura comarcal.

Quins avantatges ha trobat respecte a l’agricultura convencional en 17 anys d’experiència?
Quan vam començar en l’oli, los principals experts estaven a Andalusia i natres, per falta de formació, vam tindre un fracàs espectacular, fins al punt que dos o tres socis van abandonar. Vam haver d’anar a aprendre dels experts a través de l’Associació. I encara avui seguim aprenent. Actualment, ja produïxco los mateixos quilos que en l’agricultura tradicional però los ingressos s’incrementen perquè lo producte ecològic se pague un 20% més car que el convencional. Només en circumstàncies climàtiques complicades pot haver alguna merma respecte a la producció química. Però n’hi ha un canvi espectacular en la forma de cultivar. Los costos estan més controlats.

Quina diferència hi ha en la forma de cultivar?
Gastem més diners tirant fem com a fertilitzant, però els problemes de plagues estan minimitzats. Per exemple, en lo cas de l’ameler fa anys que no veig puó, i sense tirar cap plaguicida. Lo cultiu és diferent, més rústic. Los albres se tornen més resistents a les plagues. Al canviar l’alimentació de l’albre, es fa més resistent a les enfermetats.

Vostè forma part de la Xarxa de Llavors d’Aragó. En què consisteix?
És una associació que es va muntar fa deu anys per gent sensibilitzada en la pèrdua de biodiversitat agrària, basada en les llaors de casa de tota la vida. També va contribuir la legislació de la Unió Europea, que pose inconvenients a cultivar i vendre aliments sense copyright. Com les varietats locals no estan registrades corríem lo perill que alguna empresa se les adjudicare i per a cultivar-les obligare a pagar drets de propietat. Així mos asseguram poder seguir cultivant i divulgant estes varietats, que poden ser apetitoses comercialment.

Víctor Vidal donant una xerrada divulgativa a una escola. / Temps de Franja

Com col·labora en la promoció de les varietats autòctones?
Col·laborem en lo Centre de Recerca i Tecnologia Agrària, que té un banc de germoplasma en una gran col·lecció hortícola. Ajudem en la difusió de les seues llaors entre los hortolans. Tamé fem estudis comparatius i provem varietats que poden resultar interessants.

Per exemple?
Al Matarranya hem experimentat en lo fesol de Beseit i la tomata de penjar. En lo fesol los resultats van ser molt clars de seguida, però en la tomata fa dos anys que fem seguiment per a vore la seua conservació. Primer vam vore com funcionave al camp i ara veiem com respon después de collida.

I quins resultats dona?
Té mercat. Acabada de collir esta tomata no està bona, precise d’un procés de maduració penjada a les cases i així és un producte excel·lent i se ven espectacularment bé i a bon preu. S’ha de penjar a una nave per a què arribo a la millor maduració. Necessite un lloc ben ventilat i per això, tradicionalment, se penjaven al perxi de les cases. És la tècnica més encertada. No cal inventar res.

Són competitives les varietats autòctones d’hortalissa?
Algunes sí, però no totes. Les varietats tradicionals són les que cultivave la gent dels pobles, adaptades als mitjans que ells tenien. Algunes són les úniques que creixen a un territori determinat. Això no signifique que siguen de bona qualitat. Moltes varietats locals no aguanten la comparació altres foranes en quilos i, en alguns casos, tampoc respecte a la qualitat. Però aporten una resistència a les plagues molt important i per això se creuen en altres més productives. És un material genètic que no s’ha de perdre. D’algunes varietats autòctones lo que més mos importe és la resistència i adaptació al territori.

O siga, que una tomata del terreny no ha de ser per força més bona que una altra d’una varietat importada?
No. Inclús pot ser pitjor que una d’importada, però no patix enfermetats i això és molt interessant per al productor.

Pareix que hi ha una relació molt estreta entre l’agricultura tradicional i l’ecològica.
Lo cultiu tradicional, abans de la revolució verda que van portar los abonos químics, ere ecològic. No n’hi havie altra alternativa que utilitzar los recursos que estaven a mà: la terra, lo fem i l’aigua de la séquia.

Com respon el consumidor al producte ecològic?
Quan vam començar, aquí, de la nostra producció, no se’n consumie res. Los nostres productes, l’amela i l’oli, marxaven a Alemanya. Poc a poc, se van anar introduint al país les hortalisses i alguna fruita, sobretot a les grans ciutats. Encara ara, tota l’amela ecològica se’n va a Alemanya, però l’oli i la resta de productes se venen més dispersos.

Què ven al Matarranya?
Los meus clients són, sobretot, restaurants i consumixen ceba, pataques, espàrrecs, fesols, hortalissa i safrà.

Participe a la Fira de l’Hort i el Jardí de la Portellada?
Ne vaig ser un dels promotors.

Per què?
Al bar se parle molt i jo vaig proposar d’actuar també. Vam parlar de promoure una fira i jo vaig dir que hi participava si girave al voltant del que jo sé fer. Un grup de gent vam treballar un any per planificar la primera fira. Va eixir per avant i va ser un encert.

Està consolidada en arribar enguany a la cinquena edició?
Sí. Enguany, que l’1 de Maig –la data fixa de la fira– no caïe en pont, van vindre 1.500 persones i va haver moltes ventes. Vam triar l’1 de maig perquè és quan s’inicie la plantació de l’hortalissa i les flors después de les gelades. Se monten 30 puestos, tots los que caben a l’espai que tenim.

A més, vostè és un gran divulgador de la natura de la comarca.
És vocacional. Des de menut m’ha agradat molt la fauna i la flora. M’agrade ensenyar los valors del nostre territori. Era un adolescent i ja ensenyava rastres d’animals als xiquets d’escola. I encara ara dono xarrades divulgatives.

Com a coneixedor del patrimoni natural del Matarranya, n’hi ha algun perill que l’amenace?
Una amenaça molt real, i que no ho pareix, és l’abandonament dels pinars. La gestió natural del pinar és en lo foc, i al remat s’encendrà. La serra i l’estral descarreguen lo pinar i si no ho fa dingú ho faran les flames, i serà complicat apagar-lo. L’expansió del pinar provoque tamé una pèrdua de biodiversitat perquè és un tipo de bosc que només alimente a unes poques espècies d’animals. Si n’hi ha terrenos més oberts, hi ha més varietat d’espècies. Els pinars s’estenen i limiten la biodiversitat.

Li preocupe més que el canvi climàtic?
Lo canvi climàtic mos obligarà a canviar los cultius. Mos porte una primavera més freda, altere lo règim de pluja i allargue l’estiu. La radera gelada a la Portellada ha passat de ser lo 28 d’abril al 3 de maig. Això retrase la producció d’hortalissa i les varietats tradicionals d’ameler, la marcona i la llargueta, propenses a les gelades, se perdran substituïdes per les de floració tardana.

Vidal durant una demostració de l'us del pèndul de saurí. 
/ Temps de Franja

*Entrevista apareguda a Temps de Franja n. 142, juliol-agost 2019