La Llitera alta, la baixa Ribagorça i el III Congrés Internacional sobre la Sal

// Pep Espluga

Hi ha esdeveniments que marquen un abans i un després. Deixeu-mos aprofundir una mica en el III Congrés Internacional sobre la Sal, que es va celebrar del 7 al 9 de novembre passats a la localitat lliterana de Peralta de la Sal, tal com molt bé va ressenyar l’Enric Marqués en un recent escrit a Temps de Franja. Cal recordar que, a més de ser una trobada científica que va aplegar investigadors de diferents parts de l’Estat, de Portugal i de Mèxic, era també un esdeveniment que pretenia posar les bases per a impulsar un Parc Geològic i Miner a l’àrea de d’intersecció entre la Ribagorça i la Llitera, una zona repleta de peculiaritats geològiques fins ara inexplorades més enllà dels cercles especialitzats. En Sebastià Agudo també mo’n va fer cinc cèntims en una anterior crònica per a Temps de Franja (‘La Llitera i la Ribagorça sota el mar’).

El cas és que el congrés va durar tres dies. El primer dia es va fer la recepció oficial per part de les autoritats locals, comarcals i provincials, cosa que, a diferència d’altres ocasions, no era un simple tràmit representatiu o folklòric, ja que el seu compromís i suport és una peça cabdal per a facilitar la creació de l’esmentat Parc Geològic i Miner.

Aquella primera jornada va comptar també amb una expedició sobre el terreny per a veure els principals valors del futur Parc. La ruta es va iniciar amb la visita a les salines i al forn de cal de Casserres del Castell (habitualment sota les aigües de l’embassament de Canelles, però ara visibles a causa de les reparacions que s’estan fent a la presa), va passar pels estanys endorreics d’Estanya i per la mina de manganès d’Estopanyà, des d’on es va desplaçar cap al Congost de Gabasa, per a dirigir-se cap a la platja fòssil de Peralta de la Sal i finalitzar al pou de gel i a les salines de Calassanç. Les mítiques salines de Peralta es van deixar per a una visita guiada més específica pel rader dia del congrés. Tot plegat, una bona mostra dels valors geològics d’un bocí de territori singular.

El segon dia del congrés es va dedicar a les presentacions de comunicacions per part dels ponents inscrits. Durant el matí hi van intervenir persones expertes de les diferents institucions i societats científiques organitzadores (l’Instituto del Patrimonio y los Paisajes de la Sal, de la Sociedad Española de Historia de la Arqueología, de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero i de la Sociedad Internacional de Geología y Minería para el Desarrollo y Gestión del Territorio). Entre aquests ponents va destacar la intervenció de Katia Hueso, amb una intervenció molt reveladora sobre els valors del patrimoni geològic, arqueològic i paisatgístic vinculats a la sal, que en altres indrets ja han après a explotar en termes d’activitat econòmica i turística sostenibles.

També va ser molt rellevant la ponència del professor Miguel Calvo Rebollar, de la Universitat de Saragossa, que va fer una detallada explicació de totes les salines existents a Aragó, el seu estat de conservació i la seua activitat extractiva, cosa que a permetre contextualitzar les salines lliteranes i ribagorçanes. D’acord amb les seves dades, en els bons temps les salines de Peralta produïen unes cinc mil tones de sal anuals i les de Calassanç unes cinc-centes tones. Unes activitats que van durar fins als anys 80 del segle passat i que després van deixar de ser rendibles. De fet, tal com va explicar el professor Calvo Rebollar, les salines més productives d’Aragó sempre han estat les de Remolinos (Saragossa), i des de fa anys la seva principal producció s’exporta com a sal de carretera als països nòrdics.

La tarda va ser el torn de la projecció de tres històrics documentals audiovisuals d’Eugenio Monesma, qui als anys 80 del segle passat va enregistrar l’activitat de les salines de Naval, de Calassanç i de Peralta de la Sal, i en el cas de Naval també en temps més recents. La projecció va permetre comprendre com es va reinventar el negoci de la sal a través d’una oferta balneària, basada en cobrir una creixent demanda de teràpies salines vinculades a la salut (talassoteràpia). Una via de potencial futur per a molts salinars d’interior.

Durant la tarda es van presentar també diverses iniciatives reeixides de recuperació d’economies i paisatges naturals i industrials vinculats a la sal, com els casos de Jumilla, de Galícia i del nord de Portugal, o, molt especialment, el de la Vall d’Añana al País Basc. Els ponents d’aquest rader cas van presentar un excel·lent projecte de recuperació integral que, amb el suport de la Diputació d’Àlaba, va recuperar l’explotació salina de tota una vall, així com tots els aspectes històrics i culturals associats, com ara la toponímia, la cartografia, els jaciments arqueològics, les iniciatives agroecològiques, etc., de tal manera que s’ha convertit en un dels indrets més visitats del territori i fins i tot ha rebut un premi SIPAM de la FAO.

La tercera jornada del congrés, a més de l’esmentada visita guiada al salinar de Peralta a càrrec de Lluís Fuster Casterà, va comptar amb sengles ponències de dos membres del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Per un costat, Víctor Bayona va exposar l’anàlisi d’una sèrie de documents de les salines de Peralta que permeten reconstruir-ne l’evolució històrica. Per un altre costat, Sebastià Agudo va explicar els recents descobriments relatius al patrimoni miner i saliner existent en la zona de l’alta Llitera i la baixa Ribagorça, un patrimoni que va ser històricament molt important i que avui dia es troba perdut i ignorat, i que la figura del futur Parc Geològic i Miner contribuiria a recuperar i a posar en valor tant a dins com a fora de la comarca.

En definitiva, el III Congrés Internacional sobre la Sal ha constituït un esdeveniment de primera magnitud, que ha portat a la Llitera ponents i especialistes de renom i de molt diversa procedència. Tot sota la batuta i bons oficis del professor Josep Maria Mata i Perelló. Les visites i conferències efectuades mos han permès fer-nos una idea del patrimoni arqueològic, paisatgístic i econòmic de la sal, i les persones assistents van poder conèixer de primera mà altres iniciatives de recuperació de salinars d’arreu de l’Estat i també d’altres països.

Tot plegat, va ser un acte imprescindible per a conscienciar la població i les autoritats públiques de la conveniència d’apostar per la creació de l’hipotètic Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça. Queda clar que podria arribar a ser una eina imprescindible per al desenvolupament social i econòmic d’una zona rural tan deprimida i a la baixa. Haurem de seguir-ne l’evolució.

D'esquerra a dreta, Miguel Calvo Rebollar, Eugenio Monesma i Josep Maria Mata i Perelló. / Pep Espluga

Sebastián̈ Agudo presenta Eugenio Monesma. / P. E.

Jesús F. Carrasco (IPAISAL) i les salines a Mèxic. / P. E.

Alberto Plata Montero explica el projecte del Valle Salado de Añana. / P. E.




Documental "La sal en Aragón". / P. E.