Una iniciativa cultural a la València «mallorquina»: Sa Festa des Parlar de Sa
// Joan-Lluís Monjo Mascaró*
Dins els mapa lingüístic valencià té molta singularitat el parlar de Tàrbena (Marina Baixa), conegut popularment com a tarbener o parlar de sa, perquè presenta diversos elements dialectals d’origen balear. Aquesta particularitat s’explica per un fet històric que tingué lloc al segle XVII: el repoblament amb famílies procedents de les Balears d’un conjunt de pobles valencians que quedaren despoblats com a conseqüència del decret d’expulsió dels seus habitants moriscos.
La repoblació amb colons procedents del Regne de Mallorca va afectar sobretot les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat. Va suposar el renaixement d’uns quants pobles gràcies a l’aportació humana insular, de tal manera que encara avui hi ha traces visibles d’aquesta emigració, per exemple, en l’onomàstica (cognoms), en la dialectologia o en la gastronomia (elaboració de la sobrassada). Pel que fa a la dialectologia, tot i que, després de quatre-cents anys, hi ha hagut un procés d’adaptació lingüística a les característiques del valencià, encara poden detectar-se en el parlar de diversos pobles valencians determinats fenòmens de caràcter mallorquinitzant. El poble on a hores d’ara es conserven les característiques lingüístiques més cridaneres és Tàrbena (per exemple, l’ús de l’article salat), cosa que explica que s’hi haja format una identitat lingüística local. Tradicionalment els parlants tarbeners han tingut consciència de parlar «de sa», a diferència dels habitants dels altres pobles valencians, que hom deia que parlaven «de la».
Tanmateix, el context sociolingüístic contemporani no afavorix com antany la transmissió espontània de models lingüístics patrimonials d’àmbits tan restringits com el tarbener. En conseqüència, a pesar que es detecta encara en totes les generacions de parlants, el tarbener actualment ho té més complicat a l’hora d’esdevenir l’instrument natural de comunicació i d’integració en la generació més jove. Són múltiples els elements que hi juguen en contra, com ara, la davallada demogràfica, el component exogen en la formació de matrimonis, l’emigració, la pressió del model estàndard a través de l’escola i dels mitjans de comunicació.
Davant aquesta situació de crisi, el Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina ha impulsat Sa Festa des Parlar de Sa. La proposta materialitza un dels objectius d’aquesta associació cultural: l’estudi i la difusió del llegat cultural del repoblament balear i, alhora, pretén canalitzar el sentiment d’estima pel patrimoni lingüístic propi que persistix localment. El seu eix vertebrador se sosté en un concurs literari de narrativa, en què un dels punts de les bases és que «es textos han d’estar redactats en llengua catalana/valenciana, en la modalitat tarbenera (que s’anomena localment parlar de sa o tarbener)». La proposta s’adreça a totes les edats i té una repercussió molt important en l’àmbit escolar. La redacció de textos en tarbener aspira a ser un motiu de reflexió sobre l’ús de la llengua amb l’objectiu de potenciar formes lingüístiques patrimonials interessants i a redreçar l’autoestima dels parlants d’aquesta modalitat. Tanmateix cal advertir, per una banda, que es tracta d’una versió literària del tarbener, en un equilibri no sempre bo de resoldre entre el model estàndard i el col·loquial. Curiosament el registre col·loquial tarbener en ocasions s’acosta més a un model català més general o clàssic, a diferència del valencià (per exemple, fa servir les formes aquest, aqueix, aquí i no les alternatives valencianes este, eixe, ahí). Per altra banda, cal assenyalar que l’ús literari del «salat» no significa una voluntat de secessió lingüística, sinó d’integració dins d’un context local.
Sa Festa des Parlar de Sa esdevé així el marc en què es donen els premis literaris als guanyadors del Concurs Literari en Tarbener «Adolf Salvà». Tres són els ingredients principals d’aquest acte: la llengua, la música i la reivindicació cultural. Pel que fa a la llengua, un component important són les mostres del parlar de sa, a través de lectures, dramatitzacions o cançons. Quant a la música, hi ha hagut una especial atenció a la música popular d’arrel tradicional, sense tancar la porta a altres llenguatges, sempre vinculats amb la cultura pròpia i, sobretot, amb la pretensió que el públic pogués participar activament ballant, com podem veure a través d’agrupacions tan diverses com els Sonadors de Crevillent, Música Nostra, Dani Miquel, Cultivepà, Òwix, l’Ateneu Musical de la Vila Joiosa o la Unió Musical de Tàrbena.
Però Sa Festa és ambiciosa i vol ser reivindicativa de la cultura pròpia a través d’actes acadèmics que, en la seua trajectòria, ha passat de formar part de la mateixa sessió de Sa Festa a constituir una jornada d’estudis paral·lela, amb el suport del CEFIRE d’Alacant i d’altres entitats. Ens hi referirem breument. L’edició de 2016 es va centrar a la figura de l’historiador i folklorista Adolf Salvà. El 2017 es dedicà a la figura de la musicòloga Dolores Sendra. El 2018 se celebrà el centenari de la visita de Mn. Alcover a Tàrbena amb la Jornada «Antoni Maria Alcover i Tàrbena», cita acadèmica on acudiren especialistes d’Alcover com Jaume Guiscafrè, Caterina Valriu, M. Magdalena Gelabert, Jordi Colomina o Brauli Montoya. L’any 2019 se celebrà la Jornada «Veus femenines: literatura i inclusivitat», amb la participació d’escriptores valencianes i especialistes, com ara, Pepa Guardiola, Lliris Picó, Victòria Cremades, Elvira Cambrils, Anna Ballester, Zahara León o Marià Torres. Finalment, enguany, 2022, després d’un parèntesi de dos anys en què la festa no s’ha pogut celebrar, encara que sí que es mantingué el concurs, s’ha commemorat el centenari del primer estudi sobre sa coveta de ses Lletres, un jaciment de pintures rupestres del terme de Tàrbena.
Des dels inicis Sa Festa ha tingut una voluntat de projecció del parlar tarbener entès com un bé d’interès cultural més enllà de l’àmbit local. Hi ha entre les seues metes esdevenir un espai de trobada per als diferents indrets en què es fa servir el salat. Aquest objectiu s’ha començat a aconseguir tímidament amb la participació d’entitats com la Institució Pública Antoni Maria Alcover, a través de M. Magdalena Gelabert, i el Centre d’Estudis Tossencs, a través de Carmelo Sallés. La iniciativa ha tingut el suport de diverses entitats i associacions d’arreu dels territoris de parla catalana, com l’Institut Ramon Muntaner, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’IAC Juan Gil-Albert, la Institució Pública Antoni Maria Alcover o Espai de So, i així mateix de diverses figures acadèmiques o del món de les lletres que, juntament amb representants locals, han integrat el jurat de les diverses convocatòries del Concurs Literari en Tarbener.
Podem afirmar que després de la seua posada en marxa el 2016, aquest projecte s’ha consolidat, i el balanç, per tant, és positiu. Una mostra d’aquest creixement ha estat la seua eixida des d’una sala tancada a la plaça pública. Açò no obstant, haurà d’enfrontar-se a diversos reptes si aspira a tenir continuïtat. És innegable el seu caràcter agosarat de representar una proposta festiva a l’entorn de la creació literària, la imaginació i la cultura, en un context rural amb una població menor de 700 habitants, contrastant amb les pràctiques consuetudinàries que hom sol reproduir rutinàriament en moltes festes populars. Ha de guanyar les simpaties dels sectors que encara la perceben amb una certa inquietud: potser perquè hi ha la temença de l’apropiació d’un patrimoni immaterial comú –el parlar de sa– per part de l’associació cultural que ha pres la iniciativa d’enaltir-lo. Així mateix haurà de seguir comptant amb el suport de l’escola i de l’Ajuntament de Tàrbena i de diverses institucions, com ara, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El propòsit, en definitiva, és de passar de la consideració del parlar tarbener com una raresa o extravagància local, a la seua valoració com un element interessant del patrimoni cultural de tots els valencians. Aquest objectiu en part s’ha vist acomplit acadèmicament amb l’edició del manual escolar Jo també parla de sa (2020), per part de l’AVL [es pot consultar en línia], i del llibre Parlar de sa Parlar de sa. El llegat mallorquí de la Marina (2022), per part de la UA, que ha obtingut el Premi 2022 de la Xarxa Joan-Lluís Vives de l’edició universitària en la modalitat de ciències socials, arts i humanitats.
Si teniu curiositat de llegir els textos guanyadors o participants en les diferents edicions del Concurs Literari en Tarbener o voleu descobrir més dades sobre el parlar de sa, vos convidem a consultar la nostra pàgina: https://atarbani.wixsite.com/festadesparlardesa
Publicat a Temps de Franja n. 155, novembre 2022
Tags: Catalanofonia
