Un gran projecte musical dels germans Flores*

// Carles Sancho Meix

Des de fa més de 20 anys els germans bessons Miquel-Àngel i Lluís-Xavier Flores Abat (Alacant, 1975) porten a terme diferents projectes d’investigació sobre la música, el cant i el ball tradicionals arreu de la nostra geografia. Fa quasi una dècada van començar-ne un que se centra en el sud de Catalunya, concretament les Terres de l’Ebre, les comarques del Nord del País Valencià i el Matarranya, unes poblacions que pertanyen administrativament a tres comunitats autonòmiques diferents: Catalunya, Aragó i el País Valencià, però que comparteixen afinitats molt clares i evidents quant a la seua llengua i el seu folklore popular més autèntic. Este projecte etnomusical, segons els investigadors, contempla l’enregistrament de dos CDs i un llibre fruit de la recollida i selecció de la informació obtinguda a través de la investigació. En l’edició i promoció dels materials, els germans Flores, volen aconseguir la implicació dels governs dels tres territoris perquè puga arribar a totes les institucions, viles i entitats. Les previsions del projecte és aconseguir que la publicació sonora isca a la llum a principis de l’any vinent; això significa que la investigació està ja molt avançada. Els Flores, filòlegs i etnògrafs, entrevisten diferents informants (músics, balladors, cantadors, etnògrafs, responsables dels grups folklòrics…), recopilen bibliografia, escolten i analitzen enregistraments, repertorien i recuperen instruments, fotografies i registres musicals antics, fotografien llocs on es feien ballades o bureos, visiten arxius i biblioteques… I és que les nostres músiques, cants i balls tradicionals i el seu marc escenogràfic han canviat molt a través del temps i, malauradament, de vegades, s’ha difós amb poc criteri etnogràfic. De fet, estos s’han adaptat molt a visions centralistes, polítiques, economicistes i professionals i, fins i tot, s’ha arribat al punt en què el públic ja no els reconeix com a part de la seua cultura autòctona, sovint perquè no guarden relació al seu estat original, o bé perquè no té possibilitats de participar-hi, en quedar reduïts a un simple espectacle que practiquen en exclusivitat els professionals.
Els germans Flores Abat, des del seu Alacant natal, van conèixer les Terres de l’Ebre als 18 anys i en esta estreta relació van poder comprovar la gran similitud cultural i identitària amb el folklore musical del sud del País Valencià. Poc després, van conèixer les comarques nord valencianes i el Matarranya, i prengueren consciència de la unitat cultural de la zona. D’esta identificació i compromís entre els tres territoris va nàixer l’il·lusionant repte dels investigadors valencians. Per això, amb l’ajut i col·laboració d’altres músics ebrencs, com ara els tortosins Sergi Masip i Jordi Gómez, i el morenc Ferran Roca, van constituir l’associació de recerca etnogràfica Espai de So a Tortosa, i a partir de la consolidació d’esta entitat, van formar la Rondalla dels Ports, la qual difon i promociona els treballs de recuperació que fan sobre la música i ball tradicionals de les nostres viles, havent recorregut ja gran part del territori lingüístic. També són responsables de la iniciativa i programació de l’Ebrefolk, un campus de música i ball popular de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord del País Valencià que enguany arriba a la seua vuitena edició. Es tracta d’una convocatòria molt consolidada d’Espai de So que té com a seu principal Mora d’Ebre (Ribera d’Ebre) durant el segon cap de setmana de juliol, però que amplia les seues activitats a la Jana (Baix Maestrat) i Roquetes (Baix Ebre) en els caps de setmana anteriors, i que enguany vol incorporar com a subseu la vila de Pena-roja al Matarranya.

Lluis-Xavier Flores Abat i Sergi Masip entrevisten una informant a Nonasp. / Sergi Masip

Informant de Maella. / S. M.

Amb una informant de Faió. / S. M.

*Publicat a Temps de Franja 145, abril 2020