Quan estarem À Punt?

// Robert Albiac

Estrenat lo 2016, lo president de la Generalitat Valenciana –lo morellà Ximo Puig– va fer públic lo seu desig d’una reciprocitat de sintonització entre les televisions públiques catalana, balear, aragonesa i valenciana, quan esta última començare a caminar i reparar, així, los tancaments del 17 de febrer de 2011 i del 29 de novembre de 2013. Pocs mesos més tard, lo 15 d’abril, ja se va recuperar entre IB3 i TV3, tres anys i mig després que es suspenguere eixa senyal. Al mes següent, a la trobada entre los dos “Puig” del 18 de maig a Barcelona, se va ratificar aquell desig d’any nou. L’acord Catalunya-Aragó ja existie des del 13 d’octubre de 2010 –firmat a Arenys de Lledó–, pel qual, la part oriental d’Aragó consolidave la cobertura de la TDT catalana i, a canvi, les províncies de Lleida i Tarragona rebien Aragón TV (per eixe acord veem també a ca nostra IB3).
La presència de TV3 a les nostres comarques és tan vella com al Principat. Des de la segona meitat dels 80, molts xiquets com los de la meua generació vam créixer mirant lo Club Super3 (inclús, molts n’érem socis) i vam descobrir lo català oriental gràcies al manga “oriental” de Bola de Drac, Arale o Musculman. Lo Canal 9 també mos va arribar l’any 1989 i l’any 1990 combinàvem lo Super3 en “A la babalà”. A molts xiquets matarranyencs d’aquella època, si mos demanaven cantar la cançó de Doraemon, ne coneixíem dos versions: “Mira, mireu les flors, com brillen amb el sol. Us saluden dient bon dia. Anem fent saltirons i cantem la cançó…” o “Mira totes les floretes que brillen alegres al sol, com ensenyen els seus pètals replets de colors i d’olors, mira totes les floretes com canten esta cançó…”. La nit del 29 de novembre de 2013, no me podia traure del cap a tots aquells xiquets valencians que creixerien sense poder mirar dibuixos en la seua llengua materna com los que vaig conèixer jo…
Per sort, les coses han canviat i a les 14:30 d’este 10 de juny han arrancat les emissions regulars de la nova televisió valenciana: À Punt. Quin goig veure el gran Botifarra i Miquel Gil “bambant” pels Ports i parlant del Matarranya a una tenda d’Herbers, o a Eugeni Alemany “traent la llengua” pels dialectes del valencià, o trobar eixe “Plaerdemavida” que és la literatura valenciana! La llàstima és que sols ho pugam localitzar a través d’una pantalla d’ordinador en accés a internet i no a través d’eixa pantalla que tenim davant del sofà de casa.
Què ha passat en lo desig del 2016? lo govern valencià diu ara que el mantenen però que no és prioritari, a veure què diuen (o millor, què fan) los altres governs implicats… Està clar que quant més mos miram, mos escoltam i mos parlam, en definitiva: mos conegam, los territoris que formàvem l’antiga Corona d’Aragó, més aprendrem a estimar-mos i a entendre-mos en les diferències i coincidències (moltes) que encara tenim com a pobles germans. La tele, o les teles, segurament, poden ser un bon mitjà.

Imatge promocional d'À Punt./ Arxiu