Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

Presentació a Barcelona de la novel·la ‘Arbàgel. Un revolt de l’amor’

// Júlia Llambert

El dia 8 d’abril del 2019 s’ha presentat a la Llibreria Documenta de Barcelona la novel·la Arbàgel. Un revolt de l’amor de na Marta Momblant Ribas, Premi Guillem Nicolau 2018. Després d’unes breus paraules de benvinguda per part del representant de la llibreria Documenta, va prendre la paraula en Chusé Aragüés, Director de Gara d’Edizions, l’editorial saragossana que ha publicat Arbàgel. Va excusar l’absència del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, n’Ignacio López Susín, i va insistir en les dificultats en fer conèixer a Catalunya els llibres publicats a l’Aragó, tot agraint molt especialment a la llibreria Documenta per poder fer-hi la presentació del darrer Guillem Nicolau.

N’Artur Quintana de la Iniciativa Cultural de la Franja va destacar que Gara d’Edizions és l’única editorial aragonesa comercial que publica llibres en català, i ens recordà que el Premi Guillem Nicolau és també l’únic premi que s’atorga a l’Aragó a una obra de qualsevol gènere escrita en català per autors aragonesos o vinculats a aquell país. Afegí que és un premi anual amb intermitències: si guanyen les esquerres el Govern d’Aragó el sol convocar, si ho fan les dretes el sol desconvocar. Va exposar que la novel·la gira a l’entorn de dues figures principals –l’Arbàgel, un llaurador ja bastant gran que viu en un llogaret de l’Alt Matarranya, i la Sandra, una xica jove nòmada que tot d’un cop hi compareix- i els seus difícils amors. Subratllà el bon ús i barreja de lèxic barceloni i matarranyenc a la novel·la.

Na Marta Momblant va dir que la novel·la l’havia escrita d’un raig durant una estada a l’Índia l’any 1997 quan tenia 28 anys i des d’aleshores li havia anat fent algunes, poques revisions. Considerava que calia parlar d’un tercer personatge a la novel·la, a més de l’Arbàgel i la Sandra: la gent i la vila de l’Alt-Matarranya on es desenvolupa l’acció, un poble mai no anomenat pels seu nom, pero que és, evidentment Beseit, tal com s’indica a la solapa del llibre i és fàcil d’endevinar per a qui, poc o molt, conegui el Matarranya. L’autora entén l’ús que fa de formes bàsicament lèxiques barcelonines i matarranyenques no pas, o en tot cas no pas necessàriament, per a caracteritzar l’un territori o l’altre, sinó, i sobretot, per a mostrar que en la multiplicitat de formes, o si ho preferiu; que en la varietat es fonament la unitat de la llengua.

La rapsoda Teresa Urroz va fer una lectura teatral d’un quants fragments de l’obra, els que fan referència a un dels enigmàtics senhals d’intensos canvis emotius que s’hi van trobant: el de negar-se, o no, l’all-i-oli.

 


Galeria d'imatges. / Sigrid Schmidt von der Twer

Coberta del llibre

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: