Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Preocupació per la davallada de parlants habituals del català*

// Redacció

Al llarg d’aquest 2020 les dades sobre la llengua catalana no han estat positives: la Plataforma per la Llengua ha engegat recentment una campanya per denunciar que a tots els territoris de parla catalana es produeix un descens en l’ús social de la llengua, tal com recullen les respectives enquestes. Així, a Catalunya ha disminuït un 10% durant els últims 15 anys. També baixa un 4,7% al País Valencià, un 8,2% a les Illes Balears, un 2,2% a la Catalunya del Nord, un 1,9% a Andorra i un 4,8% a l’Alguer. El territori que presenta una davallada més important és la Franja: un 24% menys: el 2005 un 73,6% de franjolins tenien el català com a llengua habitual, en contrast amb el 49,6% actual.

En global, només el 32,5% dels habitants d’arreu dels territoris de parla catalana empra el català habitualment, cosa que el converteix en una llengua «greument amenaçada» segons la Plataforma per la Llengua. Des d’aquesta associació alerten que quan una llengua arriba al llindar del 30% de parlants —respecte al total d’habitants del territori—, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui poden parlar la llengua, i això fa que tinguen tendència a deixar d’utilitzar-la de manera espontània en l’esfera pública. Per exemple, amb persones desconegudes, de qui dubten si la parlaran o no.

En una nota de premsa, l’entitat explica que les principals causes que han portat a l’emergència lingüística són la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de consciència lingüística dels parlants i el fet que el jovent d’avui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat.

De fet, és aquest retrocés de l’ús del català entre els joves un punt especialment greu que marca una tendència encara més negativa per a la llengua, ja que vol dir que les noves generacions que haurien d’assegurar el futur de la llengua són les que l’abandonen abans. En aquest sentit, un l’estudi recent sobre l’ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya destaca que a secundària només el 14% de les converses són en català.

Un canvi de rumb en les polítiques públiques del conjunt de les administracions, un canvi del paisatge lingüístic —especialment del digital— i un canvi de l’actitud lingüística dels catalanoparlants. Tres propostes que involucren tothom i que des de la Plataforma per la Llengua consideren que aconseguirien capgirar aquesta situació.

Imatge dela campanyasobre l’emergència lingüística. / Plataforma per la Llengua

 


*Publicat a Temps de Franja n.148, gener 2021

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: