Llengua i sentiments, sentiments i llengua
// Ramon Sistac
La nostra llengua, a partir dels nostres parlars, continua sent centre d’interès de la comunitat científica. Un consorci d’investigadors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (UdL) i Rovira i Virgili de Tarragona (URiV) s’ha proposat d’analitzar la incidència que els sentiments tenen sobre la llengua, i la llengua sobre els sentiments. A més de ser d’universitats diferents, l’equip (format per dones i homes, investigadors consagrats i novells) és altament pluridisciplinari (sociolingüistes, dialectòlegs, sociòlegs i pedagogs) i els seus membres també són de procedència geogràfica i dialectal variada: a més de gironins i lleidatans, hi ha tortosins i valencians, i de la Llitera, la Ribagorça i el Matarranya. Sota la direcció col·legiada dels professors Francesc Feliu i Josep M. Nadal de la UdG, i amb la participació de l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu de la UdL que dirigeix qui signa estes ratlles, els projectes Lengua, identidad y cohesión social: el paradigma de los territorios de frontera lingüística (Ministerio de Ciencia y Competitividad) i Cultura, memòria, llengua: la construcció de la identitat en els territoris fronterers de la llengua catalana (IEC), analitzen com “es viu” i com “se sent” la llengua en els territoris de frontera politicoadministrativa situats en la perifèria del català. Així, s’hi ha acarat pobles pròxims on la vida i la manera de parlar és més o menys similar, però que pertanyen a comunitats autònomes diferents (Aragó, Catalunya i el País Valencià, amb la previsió d’incorporar-hi en una segona fase Andorra i la Catalunya del Nord): Vilaller (Lleida) i Montanui (Osca), Alfarràs (Lleida) i Albelda (Osca), Seròs (Lleida) i Fraga (Osca), Batea (Tarragona) i Calaceit (Terol), Forcall (Castelló) i Pena-roja (Terol), Alcanar (Tarragona) i Vinaròs (Castelló) –est darrer cas, lluny de la frontera lingüística però amb una frontera administrativa pel mig, permet de contrastar resultats amb els altres. Possiblement alguns dels lectors de Temps de Franja ja han estat víctimes dels nostres investigadors. Moltes gràcies per l’esforç i paciència amb què ens heu obsequiat.
Es pretén fer un estudi conjunt a tots els territoris de llengua catalana per a tractar principalment les connexions emocionals dels parlants amb el català i amb les altres llengües que històricament hi concorren, i per a delimitar quin és el paper de la llengua en la configuració de les identitats locals, a priori més complexes que en els territoris considerats centrals. Els objectius més estrictament acadèmics del projecte són, d’una banda, identificar quins elements culturals de caràcter simbòlic associen els parlants de frontera a la seua llengua de referència, a la varietat que els és més familiar, a les altres varietats conegudes i a les altres llengües amb què conviuen; de l’altra, consignar quins sentiments, de rebuig, de dolor, de confort, etc. els provoquen eixos elements. Després, un treball de caràcter teòric permetrà determinar de quina manera la llengua s’insereix en la configuració identitària dels individus i dels grups, i ponderar així el paper fonamental del fet lingüístic en la cohesió i estabilitat socials.
Tal com hem assenyalat ja en alguna altra ocasió, per a nosaltres, els investigadors, tot plegat constitueix un repte científic, però també ho és a un nivell més personal, com a individus que ens trobem inserits en una societat que pateix per la llengua. Algú podria arribar a pensar que a la nostra terra catalanoparlant d’Aragó, precisament, la llengua no preocupa ningú i és considerada supèrflua; un element discordant. Els primers resultats del nostre treball ja demostren que, en profunditat, hi ha molt d’estrès lingüístic, de patiment, fins i tot de dolor somort: hem trobat des de gent que ha insultat els investigadors (afortunadament poca) a gent que ha acabat plorant tot fent introspecció, tot recordant la seua biografia lingüística. Tant de bo el nostre treball servisca per a orientar l’administració, i la població en general, sobre les mesures que caldria implementar per a arribar a aconseguir el benestar lingüístic dels ciutadans!
Equip de recerca a ruïnes de Pompeia. / Annabel Gràcia
Publicat a Temps de Franja n. 139, novembre 2018
Tags: Catalanofonia
