// H. S.
Ja han passat dos mesos ben bons d’ençà de l’estrena d’Alcarràs, la cinta de la directora Carla Simón que va guanyar l’Ós d’Or de la Berlinale 2022 a la millor pel·lícula. I Déu n’hi do les xifres que ha assolit, insòlites per a una pel·licula independent i d’autor. És una de les pel·lícules més taquilleres d’enguany a l’estat espanyol: la seua recaptació frega els dos milions d’euros, s’han superat els 300.000 espectadors
i s’ha exhibit a més de 250 sales. Cal destacar l’àmplia presència de la pel·lícula als cinemes de tot Aragó i Catalunya, i especialment, com no podia ser de cap altra manera, a la zona del Segrià i el Baix Cinca, on es va rodar: Alcarràs, Aitona, Bell-lloc, Torregrossa, Cervera, Bellvís, Artesa i les Borges Blanques han reobert els seus cinemes per acollir aquesta estrena. A Mequinensa hi va haver quatre projeccions un mateix cap de setmana i van comptar amb la presència dels actors, que van conversar amb el públic abans i després del visionat, i de fet el cinema mequinensà va haver de tornar a programar la pel·lícula el següent cap de setmana. I els cinemes de Lleida Sceenbox i JCA, dos mesos després de l’estrena, en continuen programant tres o quatre sessions diàries.
Ara els pagesos confien que l’èxit de la pel·lícula d’Alcarràs puga ajudar conscienciar tothom de les grans dificultats que implica la producció de fruita i de la necessitat d’aconseguir preus justos, un seguit de problemàtiques fa anys i panys que s’arrosseguen i que no sembla que cap institució sàpiga redreçar. El resultat de tot plegat el coneix tothom: la fi del model tradicional del petit propietari agrícola i l’abandonament de les terres i la seua concentració en grans propietaris, o bé el canvi d’usos. En una entrevista recent, la directora Carla Simón va assegurar aquesta situació «no és sostenible i no permet viure’n dignament». Una possible escletxa, per a ella, pot ser l’agricultura ecològica: «Si tu tens un trosset de terra i l’has de deixar als teus fills i nets, la cuidaràs. Si ets una empresa molt gran i la compres per explotar-la, ja és diferent. Això ha passat als EUA, on s’han fet servir productes tòxics que han fet que la terra ja no s’hagi pogut regenerar. Jo veig una mica d’esperança en l’agricultura ecològica, a petita escala, que requereix un altre tipus de cura i que és el futur. Crec que per aquí potser això ens pot salvar».
Rodatgea Fraga // Avalon / Elastica films
Publicat a Temps de Franja n. 154, juliol 2022